Francisco de Borja Queipo de Llano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancisco de Borja Queipo de Llano y Gayoso de los Cobos
Anonimo-francisco de borja queipo.JPG
Nom original (es) Francisco de Borja Queipo de Llano, 8th Count of Toreno
Biografia
Naixement 6 d'octubre de 1840
Madrid
Mort 31 de gener de 1890(1890-01-31) (als 49 anys)
Madrid
Lloc d'enterrament cementiri de San Isidro 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 36″ O / 40.401591666667°N,3.7266277777778°O / 40.401591666667; -3.7266277777778
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Foment
2 de desembre de 1875 – 9 de desembre de 1879[1]
President Antonio Cánovas del Castillo
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Estat
9 de desembre de 1879 – 20 de gener de 1880[1]
President Antonio Cánovas del Castillo
Coat of Arms of Madrid City (1859-1873 and 1874-1931).svg  Alcalde de Madrid
30 de desembre de 1874 – 10 de desembre de 1875
Escudo de España 1874-1931.svg  Governador civil de la província de Madrid
? 1884 – 30 de març de 1884
Escudo de España 1874-1931.svg  President del Congrés dels Diputats
20 de gener de 1880 – 25 de juny de 1881

20 de maig de 1884 – 11 de juliol de 1885
Dades personals
Educació Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític Partit Conservador
Altres
Títol Comte
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Francisco de Borja Queipo de Llano y Gayoso de los Cobos Madrid, 6 d'octubre de 1840 – 31 de gener de 1890), VIII Comte de Toreno, fou un historiador i polític espanyol, alcalde de Madrid i Ministre de Foment i d'Estat. I també va ser cavaller de l'Orde de Sant Jaume.

Francisco de Borja Queipo de Llano, comte de Toreno.

Biografia[modifica]

Va néixer en Madrid el 6 de novembre de 1840.[2][3]

Fill de José María Queipo de Llano, va ser batejat l'endemà a la parròquia de San Marcos, sent padrí el seu avi, el marquès de Camarasa. Va estudiar Filosofia i Dret en la Universitat Central.[2] En complir l'edat reglamentària va ser triat regidor de l'Ajuntament de Madrid i era tinent d'alcalde pel districte de Palacio durant la revolució de 1868.

Com a diputat del partit Moderat per Astúries, des de 1864 fins a la seva mort (10 legislatures), presidint el Congrés dels Diputats durant diferents períodes des de 1879 a 1885. Va ser amic íntim de Cánovas del Castillo, sent fins i tot testimoni de les seves noces.

Va cooperar al triomf de la Restauració, fundant a Madrid el diari alfonsí El Tiempo en 1873.

En triomfar el pronunciament de Sagunt va ser designat alcalde de Madrid.

Ministre de Foment en la segona presidència de Cánovas del Castillo, i després, substituint Francisco Romero Robledo, de Governació. En el següent Gabinet, amb Martínez-Campos, va exercir de nou la cartera de Foment, exercint la cartera d'Estat al posterior govern, presidit per Cánovas del Castillo.

Era cavaller de l'Orde de Sant Jaume, i va presidir la Reial Societat Geogràfica d'Espanya.

Família[modifica]

Francisco de Borja Queipo de Llano y Gayoso de los Cobos, a qui li van posar el nom del seu il·lustre avantpassat, Sant Francesc de Borja, fou VIII comte de Toreno, XXVI comte de Mayorga (títol cedit posteriorment al seu germà petit Álvaro Queipo de Llano y Gayoso de los Cobos) i XV comte de Casares (títol cedit a la seva filla María de la Soledad Queipo de Llano y Fernández de Córdoba) i Gran d'Espanya de 1a Classe.

Va ser el fill primogènit de José María Queipo de Llano y Ruiz de Saravia, VII comte de Toreno i vescomte de Matarrosa i de María del Pilar Gayoso de los Cobos y Tellez-Girón, filla dels marquesos de Camarasa, de Marguini, de Puebla de Parga, comtes de Rivadabia, Amarante, Castrojeriz i de Ricla i néta dels ducs d'Osuna i comtes-ducs de Benavente.

Pertanyia a una de les més il·lustres Cases senyorials, amb arrelada tradició política que va arribar als seus màxims històrics en la figura del seu pare, el VII comte de Toreno, ministre d'Hisenda, Estat i president del Consell de Ministres a més de ser un dels pares de la Constitució de 1812. Va casar-se a Madrid, el 24 de novembre de 1860, amb María del Carmen Fernández de Córdova y Álvarez de las Asturias Bohorques, filla del marquès de Povar i de la comtessa de Santa Isabel i germana del duc d'Arión i marquès de Malpica. Descendia aquesta il·lustre dona de Gonzalo Fernández de Córdoba, Gran Capità. La comtessa de Toreno va ser dama de S.M la Reina, cambrera Major i cap de la Cambra de S.A.R la infanta Isabel, princesa d'Astúries.

Aficionat a les carreres de cavalls, va manar construir l'hipòdrom de Chamartín quan era ministre de Foment.

Va morir a Madrid el 31 de gener de 1890.[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco de Borja Queipo de Llano Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Ángel Carvajal y Fernández de Córdoba
Alcalde de Madrid
Coat of Arms of Madrid City (1859-1873 and 1874-1931).svg

1874-1875
Succeït per:
Luis Martos y Potestad
Precedit per:
Cristóbal Martín de Herrera
Ministre de Foment
Regne d'Espanya

1875-1879
Succeït per:
Fermín de Lasala y Collado
Precedit per:
Carlos Manuel O'Donnell
Ministre d'Estat
Escudo de España 1874-1931.svg

1879 - 1880
Succeït per:
Antonio Cánovas del Castillo
Premis i fites
Precedit per:
Juan Antonio Andonaegui y Aguirre
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 1

1880-1890
Succeït per:
Joaquín Sánchez de Toca Calvo