Francisco de Mora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Palau ducal al municipi burgalès de Lerma, obra mestra de Francisco de Mora

Francisco de Mora (Conca, ca. 1553 - Madrid, 1610) va ser un arquitecte renaixentista, oncle del també arquitecte Juan Gómez de Mora. És considerat com un dels màxims representants de l'arquitectura herreriana, estil que es va desenvolupar a l'últim terç del segle XVI,encara que la seva obra també anticipa els corrents barrocs imperants al segle XVII.

És autor del Convent de Sant Josep d'Àvila i del Palau ducal de Lerma (Burgos), els plànols del qual van tenir una gran influència a l'arquitectura religiosa i civil posterior.

Carrera arquitectònica[modifica | modifica el codi]

Palau dels Consells o del duc d'Uceda, a Madrid, atribuït a Francisco de Mora

Francisco de Mora es va formar al costat de Juan de Herrera, treballant amb ell a la reconstrucció de l'Alcázar de Segòvia i al Monestir de l'Escorial. Després de la mort del mestre el 1597, va continuar amb les obres d'aquest últim edifici. En concret, a ell són deguts la galeria de Convalescents i les cases per al seguici reial.

Va desenvolupar la major part de la seva carrera a Madrid, on es va responsabilitzar de la primera ordenació urbanística de la Plaça del Raval (actual Plaça Major), que va tenir lloc el 1580. Va actuar sobre les cares nord i est del recinte, amb l'enderroc de les anomenades Casas de la Manzana, i va dissenyar la Casa de la Panadería (1590-1599), encara que la seva construcció va anar a càrrec de Diego Sillero i, finalment, de Juan Gómez de Mora.

El 1591 va ser nomenat Mestre Major de les obres reials i, a l'any següent, Mestre Major d'obres de la Vil·la de Madrid, llocs que ocuparia fins a la seva mort. A l'exercici d'aquests càrrecs, va procedir al remodelatge de la façana meridional del Reial Alcàsser de Madrid i va aixecar l'Església de San Bernabé (1594-1595), a El Escorial (Madrid).

A Madrid va construir el Convent de Santa Elisabet (1596), a partir d'un primitiu edifici pertanyent a Antonio Pérez, i va traçar els plànols de la capella del desaparegut Convent de Nostra Senyora d'Atocha (1598), reedificat al segle XX com Reial Basílica. Cap a 1600 va intervenir en el Convent de San Felipe el Real, procedint a la seva restauració.

Fora de la capital, va realitzar l'església del Monestir d'Uclés, a Conca, acabant-la el 1598.

Estil[modifica | modifica el codi]

Façana principal del Convent de Sant Josep a Àvila

El seu estil, après de Juan de Herrera, és igualment sobri, desguarnit i geomètric. Els traços més característics de l'arquitectura herreriana, com el gust pels volums nets, l'ús de cobertes de pissarra, la presència de torres rematades amb capitells piramidals i l'equilibri simètric dels elements arquitectònics, poden apreciar-se en algunes de les seves creacions més importants.

Clarament herrerianes són la Casa de la Panaderia (Madrid), l'Església de San Bernabé (El Escorial, Madrid) i l'església del Monestir d'Uclés (Uclés, Conca), així com el Palau de Lerma (Lerma).

Aquest últim edifici va establir un arquetip arquitectònic, que es va repetir al llarg de pràcticament tot el segle XVII. Els palaus de planta rectangular, dos o més alçades, portades manieristes i torres amb capitells als angles, a la línia seguida en Lerma, van ser el model més usual de l'arquitectura palatina de la Casa d'Àustria.

Franciso de Mora es va allunyar de les estrictes regles herrerianes pocs anys abans de la seva mort. El 1607 va començar la construcció de l'església del Convent de Sant Josep d'Àvila, amb la qual va introduir un esquema innovador respecte dels cànons de Juan de Herrera i del focus classicista de Valladolid.

Va concebre una façana en dos plans partits, amb frontó a la part superior i un pòrtic de tres arcs a la inferior. La disposició triangular de les obertures i el protagonisme del grup escultòric central determinen un joc de clarobscurs, amb el qual Mora va preconitzar alguns dels trets del barroc.

Igual que va succeir amb el Palau ducal de Lerma, la façana del Convent de Sant Josep va ser presa com a referència a nombrosos temples realitzats al llarg del segle XVII. Va ser imitada pel seu nebot, Juan Gómez de Mora, al Reial Monestir de l'Encarnació de Madrid i, des d'aquí, el model es va estendre ràpidament a altres construccions religioses.[1]


Obres[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Imatge exterior Imatge interior
1580 Urbanització de la Plaza del Arrabal (avui Mayor) Madrid Ordenació dels costats nord i est i enderrocament de les cases existents; projecte de les façanes. L'actual és fruit de reconstruccions posteriors. Madrid, Plaza Mayor-PM 52917.jpg
1580-1598 Partipació en les obres del Monestir d'El Escorial San Lorenzo del Escorial
Província de Madrid
Continua algunes parts, segons el projecte de Juan de Herrera: botica, passadís sobre arcscases per al seguici reial, porta i escala de l'Estanque Grande; direcció de les obres del Panteó Reial a partir del projecte de Giovanni Battista Crescenzi. Botica
Botica
Passadís
1590-1593 Casa de la Compaña (Monestir d'El Escorial) San Lorenzo del Escorial
Província de Madrid
Avui, Real Centro Universitario Escorial-María Cristina Façana
Pati
1590-1599 Casa de la Panadería Madrid Projecte del primer edifici; començat per Diego Sillero, l'actual és obra del seu nebot Juan Gómez de Mora (1617-1619) Madrid - Plaza Mayor 04.jpg
1594-1595 Església de San Bernabé El Escorial
Província de Madrid
El Escorial, San Bernabé1.jpg San Bernabé 2.jpg
1598 Església del monestir Uclés
Província de Conca
Vista general del interior de la iglesia (Monasterio de Uclés).jpg
1598 Basílica d'Atocha Madrid Desapareguda en 1808, reconstruïda i destruïda en 1936; l'actual és una nova construcció. Fotografia de l'església en 1880
1596 Cachicanía i Pozo de Nieve del Monestir d'El Escorial San Lorenzo del Escorial
Província de Madrid
Continua algunes parts, segons el projecte de Juan de Herrera: Galería de Convalecientes, cases per al seguici reial, porta i escala de l'Estanque Grande; direcció de les obres del Panteó Reial a partir del projecte de Giovanni Battista Crescenzi. Fotografia aèria
Cachicanía
1600 Reforma de San Felipe el Real Madrid Desaparegut. Convento de san felipe madrid.jpg
1601-1610 Urbanització de la vila Lerma
Província de Burgos
Ordenació del poble per a convertir-lo en cort del Duc de Lerma: projecte de la plaça, els carrers que hi porten, el palau i algunes esglésies i convents. PlazaMayorPlazaMayor-2-rectangular.jpg WLM14ES - 12072009 103122 G 15112 - .jpg
1601-1604 Monestir de l'Ascención de Nuestro Señor Lerma
Província de Burgos
De clarisses; avui, de l'orde Iesu Communio. Convento Santa Clara Lerma.JPG

Monasterio de la Ascensión de Nuestro Señor (Lerma). Portada.jpg
Lerma - Convento de la Ascension de Nuestro Señor (MM Clarisas, clausura) 3.jpg
1601-1617 Palau ducal Lerma
Província de Burgos
Avui, parador de turisme. Lermapal lou02.JPG

Parador de Lerma 5.jpg
WLM14ES - 12072009 104355 G 15136 - .jpg
1604-1607 Església del convent dels franciscans[2] Velada
Província de Toledo
Fotografia
1604-1615 San Bernardo Oropesa
Província de Toledo
Oropesa - Iglesia de San Bernardo 4.jpg

Oropesa - Iglesia de San Bernardo 1.jpg
1606-1617 San Blas Lerma
Província de Burgos
Convent de dominiques. Traça de Mora, no es comença a construir fins 1613, dirigit per Alberto de la Madre de Dios, Damián de Espinosa i Juan de Reoz. Convento de San Blas - Lerma.jpg Lerma - Convento de San Blas 4.jpg
1607 Església de San José Àvila Convent de carmelites descalces. La façana es convertí en el model per a la resta de convents de l'orde. Avila - Convento de San Jose o de las Madres 55.jpg Avila - Convento de San Jose o de las Madres 04.jpg
1607 ca. Descalzas Reales Valladolid Convent de clarisses. Obres dirigides per Diego de Praves. Valladolid descalzas reales 06 lou.jpg Valladolid - Mº Descalzas Reales 4.jpg
1608 Façana de l'Hospital de Santiago Conca Avui, residència de les Filles de la Caritat. Fotografia
1609-1625 Palau de Los Consejos o d'Uceda Madrid Projectat per Mora; també s'atribueix a Juan Gómez de Mora, que les dirigí, i a Alonso de Trujillo, que les executà. Avui, Consejo de Estado Madrid - Capitanía General (Palacio de los Consejos) 1.jpg
1610-1636 Remodelació de la façana meridional del Reial Alcàsser de Madrid Madrid Desaparegut en l'incendi de 1734. Encarregada per Felip III, Francisco de Mora projecta la façana per tal d'harmonitzar-la amb la Torre Dorada; les obres, però, les farà Juan Gómez de Mora, que modificarà el projecte inicial.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Blasco Esquivias, Beatriz. «Utilidad y belleza en la arquitectura carmelitana: las iglesias de San José y la Encarnación». Universidad Complutense de Madrid, 2004.
  2. [1]