Francisco de Paula Escudero y Ramírez de Arellano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco de Paula Escudero y Ramírez de Arellano
Biografia
Naixement(es) Francisco de Paula Escudero y Ramírez de Arellano Modifica el valor a Wikidata
26 març 1764 Modifica el valor a Wikidata
Corella (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1831 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Marina
4 març 1821 – 18 gener 1822
← Juan Jabat AztalFrancisco de Paula Ossorio y Vargas →
Diputat al Congrés dels Diputats
24 setembre 1810 – 20 setembre 1813 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, oficial Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarArmada Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcapità de fragata Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSetge de Gibraltar (1779-1783) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francisco de Paula Escudero y Ramírez de Arellano (Corella, 26 de març de 1764 - Madrid, 14 d'agost de 1831) va ser un militar i polític navarrès, diputat a les Corts de Cadis i ministre durant el trienni liberal.

Biografia[modifica]

En 1778 va ingressar al cos de Guardiamarina i en 1781 va ascendir a alferes de fragata. Va participar en el setge de Gibraltar de 1782 i fou ascendit a alferes de navili (1784), tinent de fragata (1789) i tinent de navili (1793). En 1793 va ingressar com a cavaller de l'Orde de Malta. En 1799 va fer campanya a Cartagena d'Índies i el 1806 va ascendir a capità de fragata, alhora que va passar al Cos de Secretaris del Ministeri.[1]

En esclatar la guerra del francès va fugir a Isla de León, on el 1810 va ser l'únic diputat per Navarra a les Corts de Cadis.[2] Va ser escollit el 21 de setembre de 1810 com a diputat suplent per Navarra mitjançant el procediment seguit per a les províncies ocupades pels francesos. Va realitzar el jurament com a diputat el 24 de setembre de 1810 i és baixa el 20 de setembre de 1813.[3] En 1815 fou nomenat secretari del Consell Suprem de l'Almirallat, càrrec que va ocupar fins 1819.

Durant el Trienni Liberal seria Ministre de Marina (4 de març de 1821 – 18 de gener de 1822) en el Gabinet Bardaxí, ocupant de manera interina altres carteres (Guerra, Gracia i Justícia) fins a l'arribada dels seus corresponents titulars. Fou desterrat per Ferran VII de 1823 a 1826.[4]

Referències[modifica]