Francisco de Paula Pavía y Pavía

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco de Paula Pavía y Pavía

Francisco de Paula Pavía y Pavía a La Ilustración Española y Americana, 1881. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Francisco de Paula Pavía Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juliol 1812 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 novembre 1890 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Marina
23 de setembre de 1877 – 9 de desembre de 1879

8 de febrer de 1881 – 9 de gener de 1883
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarFlota Modifica el valor a Wikidata
Rang militarvicealmirall Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSpanish reconquest of Mexico (en) Tradueix, Primera Guerra Carlina i Spanish–Moro conflict (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francisco de Paula Pavía y Pavía (Cadis, 17 de juliol de 1812[a]- Madrid, 7 de novembre de 1890)[1] va ser un polític espanyol, ministre de Marina en diversos gabinets de govern de la restauració borbònica.[3]

Biografia[modifica]

Caricatura de Pavía a El Buñuelo, 1881.

Nascut a Cadis el 18 de juliol de 1812, ingressà a l'Escola Naval Militar quan només tenia onze anys.[2] Fou destinat amb les forces navals del Cantàbric durant la Primera Guerra Carlista i va participar en la presa de Pasaia (28 de març de 1836), en la d'Hondarribia (11 i 12 de juliol) i en el tercer setge de Bilbao.[4]

Després d'una brillant carrera fou promogut a brigadier en 1852, a cap d'esquadra en 1863 i a vicealmirall en 1869.[2] En diferents ocasions fou cap dels Departaments de la Península i els Apostadors d'Ultramar.[2]

Va ser ministre de Marina des de setembre de 1877 a desembre de 1879, primer amb els governs conservadors de Cánovas del Castillo i Martínez Campos, per a passar en 1881 a fer-ho amb el govern liberal de Sagasta.[2] En aquesta època va acompanyar al rei Alfons XII en el seu viatge a bord de l'esquadra per les costes de Galícia, assistint en Ferrol a la botadura del creuer Navarra i del canoner Paz.[2] Fou responsable d'encarregar en 1882 el monument a Colom del port de Cartagena, obra de Juan Sanmartín y Senra.[5][6]

Fou senador vitalici des d'abril de 1877, després d'haver-ne estat electiu en 1876.

Va morir a Madrid la matinada del 7 de novembre de 1890.[2] I en el moment de la seva mort desenvolupava els càrrecs de vicepresident del Consell Suprem de Guerra i Marina i de vicepresident del Senat.[2] Fou enterrat en la Sacramental de San Justo.[7]

Condecoracions[modifica]

Posseïa les següents condecoracions:[2]

Notes[modifica]

  1. Pascual cita el 17 de juliol,[1] tanmateix el diari La Época assenyala el 18 de juliol, coincidint però en l'indret, Cadis.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pascual, 1999, p. 167.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 La Época, 1890, p. 3.
  3. «Marina, Ministerio de». Instituto de Historia — CSIC. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 setembre 2015].
  4. Francisco de Paula Pavía y Pavía a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi
  5. Melendreras Gimeno, 1987-1989, p. 1704.
  6. Pérez Rojas, 1986, p. 360.
  7. La Iberia «Entierro del vicealmirante Pavía». La Iberia [Madrid], 12.150, 09-11-1890, pàg. 2. ISSN: 1130-7552.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco de Paula Pavía y Pavía
Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Bautista Antequera y Bobadilla
Ministre de Marina

1877-1879
Succeït per:
Santiago Durán y Lira
Precedit per:
Santiago Durán y Lira
Ministre de Marina

1881-1883
Succeït per:
Arsenio Martínez-Campos Antón