Francisco de Toledo Herrera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancisco de Toledo Herrera
Francisco de Toledo, cardinal (1532-1596).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1532 Modifica el valor a Wikidata
Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1596 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
17 setembre 1593 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca
Universitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPrevere catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDomingo de Soto Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJuan Maldonado Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Cardinal Francisco de Toledo.svg Modifica el valor a Wikidata

Francisco de Toledo Herrera (Còrdova, 4 d'octubre de 1532 - Roma, 14 de setembre de 1596) va ser un filòsof i teòleg espanyol, i el primer jesuïta que arribà al cardenalat.

Biografia[modifica]

Nascut en una família de jueus conversos, estudià filosofia i arts en la Universitat de València i teologia en la de Salamanca, on fou deixeble de Domingo de Soto. Ingressà en la Companyia de Jesús el 3 de juny de 1558, i feu el noviciat a Simancas durant uns mesos. El 1559 fou cridat a Roma pel prepòsit general Diego Laínez, i allí professà l'orde el 1564. Prèviament havia estat nomenat superior de novicis del Collegio Romano, i professor de filosofia entre el 1559 i el 1562, i de teologia moral del 1562 al 1569. En aquest any fou nomenat predicador apostòlic, càrrec que ocupà durant vint-i-quatre anys. Fou rector d'alguns seminaris regentats pels jesuïtes, entre els quals el Collegium Germanicum et Hungaricum.[1] Fou teòleg de la Penitenciaria Apostòlica i consultor de la Inquisició romana. Gradualment ingressà en quasi totes les congregacions de la Cúria romana.

El 1570 participà com a defensor en el procés contra l'arquebisbe de Toledo Bartolomé de Carranza. El 1571 acompanyà el cardenal Commendone[2] en una missió diplomàtica davant l'emperador Maximilià i el rei Segimon de Polònia per a organitzar una lliga contra els turcs. Des d'aleshores dugué a terme diverses missions diplomàtiques per als papes Gregori XIII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII a Àustria, Polònia, Baviera i Flandes. A Lovaina rebé la retractació de Michel de Bay, les tesis teològiques del qual, inspirades en l'agustinisme rígid del jansenisme, havien estat condemnades per Pius V. Poc després fou enviat a França per a un assumpte transcendental: la conversió al catolicisme d'Enric IV de França.

Toledo s'oposà sense èxit (com altres jesuïtes espanyols, amb el suport de Felip II, que enviaren memorials a la congregació) a la continuïtat en el càrrec del prepòsit general Claudio Acquaviva, i com a reacció s'inclogué com a requisit per a ingressar en la Companyia, a partir de llavors, no ser descendent de jueu o moro, per haver identificat com a conversos espanyols (com ho era el mateix Toledo) la major part dels «memorialistes» opositors.[3]

En el consistori del 17 de setembre de 1593 fou nomenat cardenal prevere titular de Santa Maria in Transpontina, essent així el primer jesuïta que assolí la dignitat cardenalícia. L'any 1594, estant greument malalt, dimití el cardenalat per a recloure's en una casa jesuítica, però no li fou acceptada la dimissió.

Escriví tractats de teologia i comentaris sobre Aristòtil. També participà en la revisió de la Vulgata. La seua obra més important, traduïda a diverses llengües, és la Summa conscientiæ, seu instructio sacerdotum ac de septem peccatis mortalis, publicada pòstumament a Roma el 1618.

Està sepultat en la Basílica Liberiana.[2]

Obres[modifica]

Commentarii et annotationes in Epistolam Beati Pauli apostoli ad Romanos, 1602

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Schmidt, Peter. Das Collegium Germanicum in Rom und die Germaniker. Zur Funktion e. röm. Ausländerseminars (1552 - 1914). Tübingen: Niemeyer, 1984. ISBN 348482056X. 
  • Burrieza, Javier. «Establecimiento, fundación y oposición de la Compañía de Jesús en España (siglo XVI)». A: Teófanes Egido, coord. Los jesuitas en España y en el mundo hispánico. Vol. 1. Madrid: Fundación Carolina / Marcial Pons, 2004. ISBN 8495379791. 
  • Miranda, Salvador. «Toledo Herrera S. J., Francisco de». The Cardinals of the Holy Roman Church. [Consulta: 2 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco de Toledo Herrera