Francisco des Prats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancisco des Prats
Biografia
Naixement1454
Oriola
Mort1504 (49/50 anys)
Roma
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg  Cardenal 

31 maig 1503 (Gregorià) –
  Bisbe diocesà 


Diòcesi: Bisbat de Lleó

  Bisbe diocesà 



  Bisbe diocesà 


Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica
FormacióUniversitat de Lleida
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic
Participà en
1503 (Gregorià)Conclave de setembre de 1503
1503 (Gregorià)Conclave de 1503
Modifica les dades a Wikidata

Francisco des Prats o Desprades[1] (Oriola,[2] c. 1454 - Roma, 8 de setembre de 1504) va ser un eclesiàstic valencià, bisbe de Catània, d'Astorga, de Lleó, nunci apostòlic als regnes espanyols i cardenal.

Doctorat in utroque iure en la Universitat de Lleida, en 1480 va traure plaça de canonge en l'església col·legiata d'Oriola, i tres anys després va passar a Roma al servei del també valencià el vicecanceller Roderic de Borja. Sixt IV li va concedir l'església d'Almoradí, amb dispensa de residència perquè pogués romandre en la Santa Seu, i Innocenci VIII les dignitats de mestrescola de Cartagena, canonge de València i capiscol de l'església de Barcelona.[3]

En 1492, poc després que Roderic de Borja fos elevat a la cadira papal, va ser nomenat col·lector d'espolis en els regnes d'Espanya, oficiant també com a nunci en la cort dels reis catòlics Ferran i Isabel, sent el primer prelat a ocupar la nunciatura amb caràcter permanent. A l'any següent va ser nomenat canonge de Còrdova i en 1495 protonotari apostòlic. Bisbe de Catania en 1498, d'Astorga durant un breu període en 1500,[4] i de Lleó des d'aquest mateix any fins a la seva mort.[5][6]

En 1503 va ser creat cardenal amb el títol dels sants Sergi i Bacus, traslladant la seva residència a Roma i prenent part en els conclaves en els quals van ser triats els papes Pïus III i Juli II. Va morir en aquesta ciutat en 1504, i va ser sepultat en l'església de Sant Salvatore in Lauro; la seva tomba va desaparèixer quan en 1862 es va renovar el sòl de l'església.[7]

Referències[modifica]

  1. Esmentat també com Desprats, Pras, Sprata, Sprats o Spares.
  2. Lorenzo Cardella: Memorie storiche de' cardinali della santa Romana Chiesa, vol. II, pàg. 302, o Gaetano Moroni: Dizionario des erudizione storico-ecclesiastica, vol. LXIX, pàg. 167, l'esmenten erròniament com natural d'Ourense.
  3. Justo Fernández Alonso: Don Francisco des Prats, primer nuncio permanente a España (1492-1503), inclòs en Anthologica Annua, vol. I, pàg. 67-154 (1953).
  4. Pedro Rodríguez López: Episcopologio asturicense, tom II, pàg. 406-408.
  5. Manuel Risco: Espanya sagrada, vol. XXXVI, pàg. 99-100.
  6. Juan de Dios Posadilla: Episcopologio leonense, tom II, pàg. 139-140.
  7. Gil González Dávila: Teatro eclesiastico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los reinos de las dos Castillas, vol. I, pàg. 412-413.