Franciscus Raphelengius

De Viquipèdia
Infotaula de personaFranciscus Raphelengius
Franciscus Raphelengius.jpg
Gravat
Nom original(fr) François Ravlenghien Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFrans van Ravelingen
27 febrer 1539 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Lannoy Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 1597 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Leiden Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCalvinisme
Formació professionalHumanitats
FormacióUniversitat de Leiden Modifica el valor a Wikidata
Conegut perFilòleg. Impressor
Activitat
OcupacióProfessor. Traductor i corrector científic. Impressor
OcupadorUniversitat de Leiden, professor ordinari neerlandès. Facultat de Lletres de la Universitat de Leiden (1587–1597)
Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Lletres de la Universitat de Leiden (1586–) Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFrans Raphelengius Modifica el valor a Wikidata
ParentsChristophe Plantin (sogre)
Gilles Beys (cunyat) Modifica el valor a Wikidata

Franciscus Raphelengius, llatinització del seu nom (en francès: François Ravlenghien o Rapheleng, en neerlandès: Frans van Ravelingen) (Lannoy, 27 de febrer de 1539 - Leiden, 20 de juliol de 1597). Fou un humanista, orientalista, erudit i impressor francoflamenc.

Biografia[modifica]

Neix a Lannoy, al nord de França.[1] Estudia primer a Gant i Nuremberg i, després, al Collège de France de París, especialitzant-se en llengües clàssiques i orientals. Al voltant de 1562 estava ensenyant grec a la universitat de Cambridge.[2]

L'any 1663 Raphelengius mou a Anvers, on entra a treballar a la impremta de Christophe Plantin com a corrector científic el 12 de març de 1564. El 23 de juny de 1565 es casa amb la filla major de Plantin, Marguerite, amb qui tingué sis fills.[3]

Durant els preparatius i confecció de la Bíblia Poliglota d'Anvers a la impremta de Plantin (1566-1572) es converteix en un dels principals col·laboradors, corregint diversos llibres i, inclús, escriu un llibre del volum VIII, sobre la llengua caldea.

Portada de l'obra De Beghinselen der Weeghconst (1586), de Simon Stevin.

Assentat a Anvers i convertit en un dels puntals de l'Officina Plantiniana junt a Jan Moretus —casat amb Martine, la segona filla de Plantin—, entra a la confraria de Sant Lluc, dels oficis artístics, com a impressor l'any 1575. A l'any següent, amb l'ajuda del seu sogre, instal·la una llibreria a prop de la catedral –gestionada per la seva dona– i Plantin li signa una certificació, com a impressor reial, en la qual el defineix com un erudit poliglota, que serveix per a facilitar que el 10 de febrer de 1576 Raphelengius obtingui la ciutadania d'Anvers.[4]

Mentre Plantin instal·la una impremta a Leiden (1583-1585) Raphelengius es fa càrrec de la direcció tècnica de la impremta a Anvers en uns moments molt conflictius. I una vegada tornat Plantin a Anvers i per a continuar la impremta de Leiden, Plantin la cedeix al seu gendre Franciscus Raphelengius –durant aquest període Raphelengius s'havia declarat obertament calvinista i havia publicat llibres en contra de la Monarquia Hispànica– mitjançant contracte el 26 de novembre de 1585; el qual, el 3 de març de 1586, el succeeix com a impressor de la universitat.[5] El 2 d'abril Plantin ratifica la cessió davant la magistratura d'Anvers.

La seva vinculació a la Universitat de Leiden augmenta i, així, el 20 de juny de 1586 és nomenat lector d'Hebreu i, posteriorment, el 8 de febrer de 1587 entra com a professor de llengües.[6]

A la mort de Christophe Plantin, l'1 de juliol de 1589, Raphelengius i la seva muller hereten la impremta de Leiden.[7] És en aquest mateix any quan comencen a participar en les tasques de l'empresa els seus fills Christopher i Justus Franz que a la seva mort, el 1597, el substituiran en la direcció de l'empresa fins a l'any 1619 en que desapareix la impremta.

Raphelengius durant els seus anys en la direcció de la impremta publica 118 obres de gran qualitat, moltes d'elles amb l'ús de caràcters tipogràfics orientals (àrabs, etíops, hebreus). Entre els seus correctors destaca Jan Theusnisz, mentre que entre els gravadors que li aporten punxons i matrius destaquen Jodocus Hondius i Thomas de Vechter. En 1595 Raphelengius publica un catàleg de nous caràcters tipogràfics àrabs, per a promocionar la impremta.[8][9]

Algunes de les obres publicades per la impremta de Franciscus Raphelengius són: De Beghinselen der Weeghconst ,[10] de Simon Stevin, Expeditio in Indias Occidentales annus MDXXXV,[11] protagonitzada i escrita per Francis Drake; Decem tragoediæ,[12] obres de Sèneca amb Raphelengius i Justus Lipsius com a editors literaris; Epistolarum centuriae duae,[13] de Justus Lipsius; o Institutio linguae syrae,[14] de Kaspar Waser i Andreas Masius.

Obra[modifica]

  • Variae lectiones et annotatiunculae, quibus Thargum, id est Chaldaica paraphrasis infinitis in locis illustratur et emendatur (1572),[15] estudi inclòs en el volum VIII de la Bíblia Poliglota d'Anvers.
  • Lexicon arabicum.[16]

Referències i notes[modifica]

  1. Històricament pertanyent al Comtat de Flandes, que fou progressivament annexionat per França.
  2. Aa 1874.
  3. Voet 1969-72: pp. 147-148.
  4. Voet 1969-72: pp. 148 i 150.
  5. Voet 1969-72: pp. 116 i 150-151.
  6. Voet 1969-72: p. 151.
  7. Degeorge 1878: Documents p. 25.
  8. Braun 1888: p. 282.
  9. Raphelengius, Franciscus. Specimen Characterum Arabicorum Corum officinae Plantinianae (en llatí i àrab). Lugduni Batavorum (Leiden): Officinae Plantinianae, 1595. 
  10. Stevin, Simon. De Beghinselen der Weeghconst (en neerlandès). Tot Leyden: Inde Druckerye van Christoffel Plantijn, by François van Raphelinghen, 1586. 
  11. Drake, Francis. Expeditio Francisci Draki equitis Angli in Indias Occidentales annus MDXXXV. Quan urbes, Fanum D. Iacobi, D. Augustini et Carthagena, captae fueren (en llatí). Leydae (Leiden): Apud Franciscus Raphelengium, 1588. 
  12. Sèneca, Luci Anneu; Raphelengius, Franciscus (ed.); Lipsius, Justus (ed.). Decem tragoediæ quæ L. Annæo Senecae tribuuntur (en llatí). Lugduni Batauorum (Leiden): excudebat Franciscus Raphelengius, 1589. 
  13. Lipsius, Justus. Epistolarum centuriae duae (en llatí). Lugduni Batavorum (Leiden): Ex officina Plantiniana, apud Franciscum Raphelengium, 1591. 
  14. Waser, Kaspar; Masius, Andreas. Institutio linguae syrae : ex optimis quibusque apud Syros scriptoribus, in primis Andrea Masio, collecta (en llatí). Lugduni Batavorum (Leiden): Ex officina Plantiniana, apud Franciscum Raphelengium, 1593. 
  15. Raphelengius, Franciscus. «Variae lectiones et annotatiunculae, quibus Thargum, id est Chaldaica paraphrasis infinitis in locis illustratur et emendatur». A: Biblia Sacra Hebraice, Chaldaice, Graece et Latine: Philippi II Regii Catholice pietate, et studio ad sacrosanctae Ecclesiae vsum (en llatí i arameu). vol. VIII. Antuerpiae (Anvers): Excudebat Christophorus Plantinus, Archipypographus Regius, 1572. 
  16. Raphelengius, Franciscus; Erpenius, Thomas (corr.). Lexicon arabicum (en llatí i àrab). Leidae (Leiden): Ex officina auctoris, 1613. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franciscus Raphelengius