Franco Capuana
 Teatre de San Carlo on Capuana i va romandre molt de temps Franco Capuana | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
29 de setembre de 1899 Fano, Pesaro |
| Mort |
1 de desembre de 1969 (als 70 anys) Fano, Pesaro |
| Nacionalitat |
 Itàlia |
| Educació |
Music conservatories of Naples  |
| Activitat | |
| Ocupació | Director d'orquestra, compositor |
|
| |
 | |
 | |
Franco Capuana (Fano, Pesaro, 29 de setembre de 1899 - Nàpols, 11 de desembre de 1969) fou un compositor i director d'orquestra italià.
Primers temps[modifica]
En el Conservatori de Santo Pietro a Majella, de la seva ciutat nadiua, aprengué piano i composició, i completà a més els estudis a Roma. De bell nou a Nàpols (1917), entrà com a segon director del teatre San Carlo, en temps en què Pietro Mascagni n'era el director principal, al que substituí repetides vegades. Dirigí Goyescas a la Scala de Milà i donà a conèixer (1929-30) òperes inèdites de compositors italians -com Puzzetti, Wolf-Ferrari-Giordano- en el teatre Regio, de Torí.
També dirigí a Trieste, a l'Òpera de Roma, en el Comunal de Florència, en el Massimo de Palerm, en el Carlo Felice de Gènova i en el Gran Teatre de Brescia. Sobre aquesta època estrenà peces orquestrals i simfònic-vocals de Guido Pannain, Franco Ghedini, Lorenzo Perosi, etc.,.
Carrera internacional[modifica]
La seva carrera internacional començà en el londinenc Covent Garden i continuà a Buenos Aires, Viena, Berlín, de bell nou a Londres, Zuric, Tòquio, Barcelona, Madrid, Copenhaguen, El Caire. El 1949 fou nomenat director musical de la Scala. El seu repertori, especialment operístic, fou molt variat, doncs, a banda el gènere italià, també interpretà els drames wagnerians, distintes òperes de Meyerbeer, Louise, de Gustave Charpentier, Pelléas et Mélisande, de Claude Debussy, obres de Richard Strauss, Borodin, Honegger, i a Itàlia estrenà Jenufa, Leóš Janáček.
Compongué una Obertura, l'oratori Attolite portas (estrenat el 1923, en el Castello sforzesco, de Milà); El reuccio malinconico, faula en un acte, sobre text de Carlo Veneziani; la cantata La resurrecció de Llàtzer, una cantat dramàtica, sobre text d'Arturo Gref; La piccola irredenta opereta estrenada en el teatre Eldorado, de Nàpols, el 1915; Sonata per a violí i piano; Quartet, etc.,. Les seves obres li valgueren els premis Gianturco, de Nàpols, de la Pilarmonica Romana i de la Comuna de Milà.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franco Capuana |
- Suplement 1969-1970, pàg. 122 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4599-5)
