Franco Donatoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Franco Donatoni el 1994

Franco Donatoni (Verona, 9 de juny de 1927Milà, 17 d'agost de 2000) fou un compositor italià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Als 7 anys començà a estudiar violí i freqüentava l'Acadèmia de Música local. Més tard estudià en el Conservatori de Milà on fou alumne d'Ildebrando Pizzetti, i també al Conservatori de Bolonya.

Ensenyà composició en l'Accademia Nazionale di Santa Cecília de Roma, al Conservatori de Milà i de diverses acadèmies i cursets d'estiu, tals com la Darmstädter Ferienkurse i l'Accademia Musicale Chigiana de Siena.

Va escriure abundant música, sobretot per a gran orquestra, i evolucionà del neoclacissisme al dodecafonisme. Entre les seves creacions cal citar: Antecedent X (1980), Il sigaro di Armando (1982), In Oltre (1988) i Setembre Música (1990). Les seves composicions foren portades davant el públic per directors com Claudio Abbado, Pierre Boulez, Bruno Maderna, Salvatore Acardo, Alain Meunier i molts d'altres.

Almenys tres generacions de compositors varen estudiar amb Franco Donatoni. Entre els italians: Matteo D'Amico, Roberto Carnevale, Ivan Fedele, Sandro Gorli, Luigi Manfrin, Giorgio Magnanensi, Luca Mosca, Piero Niro, Riccardo Piacentini, Fausto Romitelli, Giuseppe Sinopoli, Alessandri Solbiati i Giovanni Verrando. Així mateix, el compositor finlandès Esa-Pekka Salonen estudià composició amb ell.

Donatoni dedicà el seu últim treball, Esa (in Cauda V), precisament a Salonen, després d'haver-lo dictat als seus assistents en el seu llit de mort, en companyia de cartes a Salonen nomenant-lo hereu de tot el material musical. Va ser estrenada per Salonen amb l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, i tot que al principi el director es trobava massa trist per a interpretar-la, finalment va trobar l'alegria i l'afirmació en la peça, declarant «el meu vell mestre em deia quelcom semblant a "Ànim, sortirà bé!"»"[1][2] . El 1985 se li concedia el títol de Commandeur dans l'Ordre des Arts et des Lettres. El 1992 s'organitzaren una sèrie de concerts en el seu honor en el marc de Milano Musica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mark Swed. «A FAREWELL FULL OF LIFE, COLOR AND MOVEMENT; DONATONI'S LAST WORK, AN L.A. PHILHARMONIC COMMISSION, IS A JOYFUL AFFIRMATION.». Los Angeles Times, 2001-02-19.
  2. Alan Rich. «BRAIN WAVES». LA Weekly (California), 2001-02-23.