Franco Donatoni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFranco Donatoni
Donatoni.jpg
Biografia
Naixement 9 juny 1927
Verona
Mort 17 agost 2000 (73 anys)
Milà
Formació Conservatori de Milà
Conservatorio Giovanni Battista Martini Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor i professor
Ocupador Accademia Nazionale di Santa Cecilia
Universitat de Bolonya
Gènere Òpera
Alumnes Athanasia Tzanou Tradueix i Luciano Sampaoli

Musicbrainz: de91c33e-1154-4f46-97a6-e6781e8ea9ac Discogs: 772759 Allmusic: mn0001427614
Modifica les dades a Wikidata

Franco Donatoni (Verona, 9 de juny de 1927Milà, 17 d'agost de 2000) fou un compositor italià.

Biografia[modifica]

Als 7 anys començà a estudiar violí i freqüentava l'Acadèmia de Música local. Més tard estudià en el Conservatori de Milà on fou alumne d'Ildebrando Pizzetti, i també al Conservatori de Bolonya.

Ensenyà composició en l'Accademia Nazionale di Santa Cecília de Roma, al Conservatori de Milà i de diverses acadèmies i cursets d'estiu, tals com la Darmstädter Ferienkurse i l'Accademia Musicale Chigiana de Siena.

Va escriure abundant música, sobretot per a gran orquestra, i evolucionà del neoclacissisme al dodecafonisme. Entre les seves creacions cal citar: Antecedent X (1980), Il sigaro di Armando (1982), In Oltre (1988) i Setembre Música (1990). Les seves composicions foren portades davant el públic per directors com Claudio Abbado, Pierre Boulez, Bruno Maderna, Salvatore Acardo, Alain Meunier i molts d'altres.

Almenys tres generacions de compositors varen estudiar amb Franco Donatoni. Entre els italians: Armando Gentilucci,[1] Matteo D'Amico, Roberto Carnevale, Ivan Fedele, Sandro Gorli, Luigi Manfrin, Giorgio Magnanensi, Luca Mosca, Piero Niro, Riccardo Piacentini, Fausto Romitelli, Giuseppe Sinopoli, Alessandri Solbiati i Giovanni Verrando. Així mateix, el compositor finlandès Esa-Pekka Salonen i la castellonenca Montserrat Bellés[2] va estudiar composició amb ell.

Donatoni dedicà el seu últim treball, Esa (in Cauda V), precisament a Salonen, després d'haver-lo dictat als seus assistents en el seu llit de mort, en companyia de cartes a Salonen nomenant-lo hereu de tot el material musical. Va ser estrenada per Salonen amb l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, i tot que al principi el director es trobava massa trist per a interpretar-la, finalment va trobar l'alegria i l'afirmació en la peça, declarant «el meu vell mestre em deia quelcom semblant a "Ànim, sortirà bé!"»"[3][4] . El 1985 se li concedia el títol de Commandeur dans l'Ordre des Arts et des Lettres. El 1992 s'organitzaren una sèrie de concerts en el seu honor en el marc de Milano Musica.

Referències[modifica]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 498. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. https://mujeryguitarra.wordpress.com/.../montserrat-belles
  3. Mark Swed «A FAREWELL FULL OF LIFE, COLOR AND MOVEMENT; DONATONI'S LAST WORK, AN L.A. PHILHARMONIC COMMISSION, IS A JOYFUL AFFIRMATION.». Los Angeles Times, 19-02-2001.
  4. Alan Rich «BRAIN WAVES». LA Weekly (California), 23-02-2001.