Franco Ferrara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFranco Ferrara
Naixement 4 de juliol de 1911
Palerm
Mort 7 de setembre de 1985(1985-09-07) (als 74 anys)
Florència
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Ocupació director d'orquestra, compositor, professor de música i compositor de bandes sonores

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Franco Ferrara (Palerm, 4 de juliol de 1911Florència, 7 de setembre de 1985) fou un director de orquestra i compositor italià.

Començà els estudis en el Conservatori de Palerm i els completà en el Liceu Martini de [Bolonya]], on aconseguí el títol de piano, composició, violí i orgue. Començà la seva activitat com a pianista i violinista i fou contractat com a primer violí en l'orquestra del Teatro Comunale de Florència. La seva activitat com a director començà el 1938. En aquesta es va distingir com a concertador amb excepcionals dots tècniques i com a intèrpret d'extrema sensibilitat, dots que li asseguraren en poc temps una enorme popularitat i la més alta consideració de la crítica.

Desgraciadament, per motius de salut es va veure obligat a interrompre la seva activitat de director per a dedicar-se a l'ensenyança, en la que va tenir antre d'altres alumnes a Maurizio Arena a Siena. Les seves lliçons i els seus cursos de perfeccionament en les més importants institucions musicals europees són reconegudes com la meta més ambicionada, l'ensenyança més preciosa per a tots els que s'encaminen a la direcció d'orquestra.

També es va dedicar a la composició, escrivint una simfonia, diverses obertures, alguns poemes simfòniques (entre els que s'ha de recordar Improvviso i Burlesca), una Sonata per a piano i una Sonata per a violí i piano. Pocs directors de finals de segle XX van deixar com Ferrara, i en un breu període, un signe tant profund, la <mesura> tan excepcional d'una relació amb la música tan perfecta que apareix com un conjunt inconcebible d'alt perfeccionisme tècnic i de penetració interpretativa.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edita SARPE. Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 421 (IBSN 84-7291-226-4)