Franco Piersanti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFranco Piersanti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 gener 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Nacional de Santa Cecília Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica, música per a cinema i música televisiva Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006228 TMDB.org: 59915
Musicbrainz: e5fc7739-3f32-413a-83e8-c5bcc903affd Discogs: 1227862 Allmusic: mn0001513310 Modifica el valor a Wikidata

Franco Piersanti (nascut a Roma el 1950) és un compositor italià conegut sobretot per les seves bandes sonores de pel·lícules i sèries de televisió, entre aquestes últimes, la banda sonora de la coneguda sèrie de la RAI Il Commissario Montalbano, basada en les novel·les de l'escriptor Andrea Camilleri, que a Catalunya ha estat emesa i reposada per la cadena privada 8tv doblada al castellà.

Biografia[modifica]

Nascut a Roma l'any 1950, es va graduar en contrabaix al Conservatori Santa Cecilia, on va estudiar composició sota la direcció d'Armando Renzi i direcció d'orquestra amb Franco Ferrara i Piero Bellugi, va tocar el contrabaix a l'Orquestra Simfònica de la RAI i va començar a participar-hi., sempre com a instrumentista, en les sessions d'enregistrament d'algunes obres musicals per al cinema.

Durant els seus estudis va conèixer el compositor milanès Nino Rota, del qual va ser ajudant del 1975 al 1977 i que el va recolzar en el seu debut com a músic de cinema. De fet, d'aquella època es remunta la trobada amb Nanni Moretti, que li va proposar compondre la música del seu primer llargmetratge "Io sono un autarchico"; som l'any 1976 i aquesta experiència, a més d'obrir una col·laboració duradora, també suposa una ruptura amb les pautes de producció consolidades en l'àmbit de la música i el cinema de finals dels setanta.

Poc després, Piersanti va fer el seu primer treball per a televisió, "Rotta su Ofira" de Tommaso Dazzi. L'activitat de compositor per a TV s'intensifica cada cop més, esdevenint una part consistent de la seva producció musical i assolint els alts nivells qualitatius de la col·laboració amb Alberto Sironi, que comença amb la partitura de la pel·lícula per a televisió "Notte di luna" 1988 i que encara continua amb l'exitosa sèrie de televisió Il commissario Montalbano, divuit telefilms basats en les novel·les d'Andrea Camilleri.

Recordar les nombroses col·laboracions amb Enzo Muzii (sis telefilms) i les més recents amb Maurizio Zaccaro, per a importants produccions televisives com "Cuore" i ""I Ragazzi della via Pàl".

Tanmateix, l'activitat de compositor per al cinema és la que més enganxa a Piersanti, que crea unes cent bandes sonores al llarg de la seva carrera; amb la pel·lícula "Colpire al cuore" (1982) obre una altra col·laboració important, amb Gianni Amelio, que destaca encara més la seva tendència al rigor i una expressivitat tendint a la reserva.

Per al director calabrés, Piersanti crearà una obra musical per a TV (I velieri, 1983) i deu partitures per al cinema, entre les quals destaquen: "Il ladro di bambini", 1992 (David di Donatello, Ciak d'oro, Platea d'oro); "Lamerica", 1994 (David di Donatello); "Així van riure", 1998 (Grolla d'Oro).

Les col·laboracions amb Amelio i Moretti, per a les quals va crear una de les seves obres musicals de més èxit, la de "Bianca" (1984), estan flanquejades per contribucions a obres d'altres cineastes importants. A més d'algunes aplicacions episòdiques i originals al cinema de gènere, com per a l'horror Il nido del ragno de Gianfranco Giagni (1988), cal destacar les partitures de Carlo Lizzani (Mamma Ebe, 1986; Emma, 1988); Gianni Serra (Una llebre amb cara de nen, 1989); Margarethe von Trotta (Por i amor, 1988); Mimmo Calopresti (quatre pel·lícules entre 1995 i 2002); Roberto Faenza (Marianna Ucria, 1998, Grolla d'Oro).

El 1993 Ermanno Olmi li va encarregar la composició de la música de la seva pel·lícula El secret del bosc vell; la partitura és una de les més atractives i exigents creades pel compositor, també per la inclusió de parts del cor que veuen una barreja suggeridora de fonemes i textos en llatí.

És interessant la incursió al món de l'animació de la pel·lícula Corte Sconta de Pascal Morelli, anomenada Arcana (2001), basada en l'episodi homònim de Corto Maltese dibuixat per Hugo Pratt.

L'any 2006 es va renovar la col·laboració amb Nanni Moretti per a Il caimano, que va guanyar a Piersanti el tercer David di Donatello, el Ciak d'oro i el premi Ucmf (Associació Francesa de compositors de bandes sonores) atorgat a Cannes.

Paral·lelament a la seva activitat com a músic de cinema i televisió, Piersanti es dedica a la creació d'obres musicals per a una quarantena d'obres teatrals a partir de 1975. Entre aquestes destaquem: el ballet "Sueno", inspirat en Francisco de Goya per a la "Martha Graham Dance Company" de Nova York (2005); "Kaos" de Luigi Pirandello per a Martha Clarke, Nova York (2006); les nombroses obres per a les produccions teatrals d'Egisto Marcucci ("La dona serp" de Carlo Gozzi, "El rei Niccolò" de Frank Wedekind, "Acarnesi" d'Aristòfanes), per a Luigi Squarzina i Carlo Cecchi ("Hamlet", "Somni d'una nit d'estiu", "La tempesta" de Shakespeare, "Leonce i Lena" de Büchner).

Hi ha moltes composicions orquestrals i de cambra: entre aquestes "Ruah", cantata sobre els efectes del vent sobre el mar i la terra, per a solistes i orquestra; "Nit amb convidats", moritat en vers i música de Peter Weiss; "Últims Blues per llegir algun dia", cicle de lletres per a soprano, cor i 8 instruments sobre textos de Cesare Pavese, Eugenio Montale, Aldo Palazzeschi, Alfonso Gatto; la producció de cambra i orquestra també inclou quartets de corda i peces fantàstiques per a orquestra.

L'activitat de Franco Piersanti s'ha estès també a la docència, amb cursos de tècnica de composició impartits amb el prof. Sergio Miceli a Canosa di Puglia, a l'Escola Cívica de Música de Milà, a l'Escola de Música de Fiesole i Pordenone.

L'any 2008 va guanyar el Premi de la Secció CineMúsica "Nino Rota" al Ravello Festival.

Filmografia[modifica]

Compositor
Cinemes

Televisió[modifica]

Música per a teatre[modifica]

  • 1979: La Donna Serpente de C.Gozzi, dirigida per Egisto Marcucci, Teatro Stabile di Genova
  • 1980: Turcaret d'A.Lesage, dirigida per E.Marcucci, Teatro Stabile di Genova

Premis i reconeixements[modifica]

El David de Donatello
  • 1992 - Millor músic per The Child Thief
  • 1995 - Millor músic per Lamerica
  • 1998 - Nominació a millor músic per The word love exists
  • 2005 - Nominació a millor músic per Les claus de la casa
  • 2006 - Millor músic per Il caimano
  • 2007 - Nominació a millor músic per My brother is a single fill
  • 2012 - Nominació a millor músic per Habemus Papam
  • 2017 - Nominació a millor músic per The stuff of dreams
  • 2018 - Nominació a millor músic per Tenderness
Cinta de plata
  • 1993 - Nominació a la millor puntuació per The Child Thief
  • 1995 - Nominació a la millor puntuació per a Lamerica
  • 1999 - Nominació a la millor banda sonora original per The Way They Laughed
  • 2010 - Nominació a la millor puntuació per Our Life
  • 2012 - Millor puntuació per a Terraferma i First Man
  • 2013 - Cinta de plata de l'any per Io e te compartida amb Bernardo Bertolucci, Umberto Contarello, Francesca Marciano, Niccolò Ammaniti, Jacopo Quadri i Fabio Cianchetti
  • 2014 - Nominació a millor banda sonora per L'intrepido
Claqueta daurada
  • 1993 - Millor puntuació per a The Child Thief[1]
  • 2006 - Millor puntuació per a The Caiman[2]
  • 2009 - Millor banda sonora de Fortapàsc[3]
  • 2011 - Millor puntuació per a Habemus Papam[4]
  • 2012 - Millor puntuació per a First Man, Romance of a Massacre i Mainland[4]
  • 2014 - Nominació a la millor puntuació per Happy Years
Globus daurat
  • 2002 - Nominació a millor músic per El dia més bonic de la meva vida''
  • 2007 - Nominació a millor músic per My brother is a single fill
  • 2008 - Nominació a millor músic per Toda una vida per davant
  • 2013 - Millor músic per a mi i tu
  • 2014 - Nominació al millor músic per Happy Years
Festival Internacional de Cinema de Taormina
  • 2005 - Premi Ennio Morricone al millor compositor musical per Les claus de la casa
  • 2006 - Premi Ennio Morricone al millor compositor musical per Il caimano i La bestia nel cuore
  • 2008 - Premi Kinéo a la millor música per El meu germà és fill únic
Festival de Cinema de Cannes
  • 2007 - Millor banda sonora per Il caimano
Institut Australià de Cinema
  • 1993 - Nominació a la millor puntuació per The Color of Her Eyes
Premi Nino Rota
  • 2008 - Premi Nino Rota - Festival Ravello
  • 2011 - Premi a la millor banda sonora - Premis RdC[5]
Federació Italiana de Cinema Arthouse
  • 2014 - Premi a la trajectòria
Festival de Cinema Ciutat de Spello
  • 2019 - Premi Carlo Savina
Premi Internacional Alessandro Cicognini
  • 2021
Festival Internacional de Cinema de Venècia
  • 2022 - Premi Soundtrack Stars a la millor puntuació per Drought

Referències[modifica]

  1. ↑ Enrico Lancia e Roberto Chiti, Dizionario del cinema italiano, su books.google.it. URL consultato il 13/04/20.
  2. ↑ Ciak d'oro 2006, su news.cinecitta.com. URL consultato il 09/06/06.
  3. ↑ Tutti i "Ciak d'Oro" 2009. Trionfo per "Gomorra", "Il Divo" e "Pranzo di Ferragosto", su cinemaitaliano.info. URL consultato l'11/06/09.
  4. ↑ 4,0 4,1 Ciak d'Oro, valanga di premi per Moretti e Martone, su lastampa.it. URL consultato il 17/06/11.
  5. ↑ Le sette opere degli RdC Awards Archiviato il 9 gennaio 2014 in Internet Archive.

Enllaços externs[modifica]

  • (anglès)[1]
  • (anglès)[2]
  • (anglès)[3]
  • (anglès)[4]
  • (alemany)(anglès)[5]
  • Lloc oficial Arxivat el 19 de gener de 2021 a Wayback Machine. de Franco Piersanti
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Franco_Piersanti&oldid=32934278»