Franco Restivo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFranco Restivo
Francesco Restivo.jpg
 ministre de Defensa 

18 febrer 1972 - 26 juny 1972
Mario Tanassi Tradueix - Mario Tanassi Tradueix
 Ministre de l'Interior d'Itàlia 

6 agost 1970 - 18 febrer 1972
Franco Restivo - Mariano Rumor
 Ministre de l'Interior d'Itàlia 

28 març 1970 - 6 agost 1970
Franco Restivo - Franco Restivo
 Ministre de l'Interior d'Itàlia 

6 agost 1969 - 28 març 1970
Franco Restivo - Franco Restivo
 Ministre de l'Interior d'Itàlia 

13 desembre 1968 - 6 agost 1969
Franco Restivo - Franco Restivo
 Ministre de l'Interior d'Itàlia 

25 juny 1968 - 13 desembre 1968
Paolo Emilio Taviani - Franco Restivo
 Q55169473 Tradueix 

24 febrer 1966 - 25 juny 1968
Mario Ferrari Aggradi Tradueix - Giacomo Sedati Tradueix
 diputat de la República d'Itàlia 

Dades biogràfiques
Naixement Franco Restivo
25 maig 1911
Palerm
Mort 17 abril 1976 (64 anys)
Francavilla di Sicilia
Alma mater Universitat de Palerm
Activitat professional
Ocupació Polític i professor d'universitat
Altres dades
Partit polític Democràcia Cristiana
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
Franco Restivo

Franco Restivo (Palerm, 1911Francavilla di Sicilia, 1976) fou un polític sicilià. El seu pare era jurista i diputat, estudià lleis a la Universitat de Palerm. El 1943 esdevingué professor de dret constitucional a la Facultat de Dret de la Universitat de Sicília, i després ensenyà dret públic a la Facultat d'Economia i Comerç de la mateixa universitat. Alhora, milità a la Democràcia Cristiana Italiana.

A les eleccions legislatives italianes de 1946 fou elegit diputat de l'Assemblea Constituent, però dimití l'any següent, més interessat pels problemes de Sicília, i fou elegit diputat de l'Assemblea Regional Siciliana a les eleccions regionals de Sicília de 1947, 1951 i 1955. Fou assessor regional d'hisenda i d'ens locals en el govern Alessi, i de 1949 a 1955 fou president de Sicília.

A les eleccions legislatives italianes de 1958 fou elegit diputat per Sicília Occidental, i durant la legislatura fou membre de la Comissió de Finances i del Tresor, del Comitè de Direcció del Grup Parlamentari de la DC, president de la comissió parlamentària per a la supervisió de la radiodifusió i president de la comissió d'investigació per als judicis d'acusació contra els parlamentaris. Reescollit a les eleccions legislatives italianes de 1963, fou nomenat vicepresident de la Cambra dels Diputats i el 1966 fou nomenat ministre d'agricultura del tercer govern d'Aldo Moro.

Reescollit a les eleccions legislatives italianes de 1968, fou ministre d'interior amb Giovanni Leone, Mariano Rumor i Emilio Colombo (1972). Poc després Giulio Andreotti el nomenà ministre de defensa. Durant la seva gestió a interior va haver d'enfrontar-se a un greu deteriorament de la política pública: la delinqüència comuna i mafiosa, les protestes jovenils i el terrorisme polític. La seva acció va ser criticada tant per l'esquerra i la dreta, en aquest cas en relació amb l'"encobriment" de l'informe del prefecte Libero Mazza sobre la violència política a Milà.

Enllaços externs[modifica]

Precedit per:
Giuseppe Alessi
Presidents de Sicília
Escut de la regió de Sicília

1949 - 1955
Succeït per:
Giuseppe Alessi