Frank Beyer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrank Beyer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 maig 1932 Modifica el valor a Wikidata
Nobitz (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r octubre 2006 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Dorotheenstadt Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de Cinema i Televisió de l'Acadèmia d'Arts Escèniques de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMonika Unferferth
Renate Blume (1969–1974) Modifica el valor a Wikidata
ParellaKarin Kiwus Modifica el valor a Wikidata
GermansHermann Beyer Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0079906 Allocine: 22515 Rottentomatoes: celebrity/frank_beyer Allmovie: p158500
Find a Grave: 15969927 Modifica el valor a Wikidata

Frank Beyer (Nobitz, Altenburger Land, 1932 - Berlín, 2006) va ser un director de cinema alemany, més exactament de l'antiga RDA, que va desenvolupar la seva carrera entorn de la agència cinemátográfica DEFA. Va estudiar teatre a Alemanya, i va continuar els seus estudis a l'Escola Superior de Cinema de Praga.[1]

Obra[modifica]

Si bé la seva obra pot emmarcar-se dins del típic cinema ideològic, comunista, compromès amb la societat, de l'Alemanya oriental de la Guerra Freda, amb un caràcter inequívocament èpic,té un impecable tècnic-cinematogràfica, amb un magistral desenvolupament de la història i un exquisit respecte per la fotografia, amb primers plans d'una composició i una força narrativa immillorables.

Un perfecte exemple de tot l'anterior és la seva pel·lícula Fünf Patronenhülsen (Cinc cartutxos) en la qual el joc de primers plans de les primeres escenes, així com altres posteriors i la qualitat tècnica de la cinta, són d'una qualitat inqüestionable. Una altra cosa és el maniqueisme victimista de la història (centrada en les peripècies d'un "heroic" grup de soldats de les Brigades Internacionals) i retratar a l'"altre bàndol" dins d'un estereotip tan artificial i situat en uns entorns rurals i costumistes que qualsevol espanyol segurament trobarà bastant aliens, més pròxims del tòpic mexicà tradicional que d'un poble d'Espanya.

Part de les seves produccions es van realitzar en televisió, entre elles la pràctica majoria de les corresponents als últims anys de la seva carrera.

Premis i reconeixements[modifica]

Entre altres dels seus reconeixements internacionals, l'any 1975 va ser nominat als Oscar com a millor director per la seva pel·lícula Jakob der Lügner (Jakob el mentider) que va guanyar l'Os de Plata al 25è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[2] Va rebre el premi de la crítica alemanya del 1979 per das Versteck(L'amagatall).

Filmografia[modifica]

Tots els títols dirigits i escrits per Frank Beyer llevat que s'indiqui el contrari. Font:Fundació DEFA[3]

Any Títol Notes
1954 Wetterfrösche Film com a estudiant
1955 Ernst Thälmann - Sohn seiner Klasse Intern
1955 Tsar und Zimmermann Director assistent
1955 Die Irren sind unter uns Pel·lícula d'estudiant, codirigida i co-escrita amb Ralf Kirsten i Konrad Petzold
1956 Schlösser und Katen Ajudant d'adreça
1957 Zwei Mütter
1957 Das Stacheltier: Fridericus Rex
1957 Polonia-Express Director assistent co-escrita amb Kurt Jung-Alsen
1957 Das Stacheltier: Das Gesellschaftsspiel
1959 Eine alte Liebe Co-escrita amb Werner Reinowski
1960 Fünf Patronenhülsen Guió per Walter Gorrish
1962 Königskinder Guió per Edith Gorrish and Walter Gorrish
1963 Nackt unter Wölfen
1963 Karbid und Sauerampfer
1966 Spur der Steine Guió per Karl Georg Egel
1968 Der Geizige Television film
1971 Rottenknechte Pel·lícula de Televisió, co-escrita per Klaus Escalfi
1972 Januskopf Actor
1973 Die sieben Affären der Donya Juanita Pel·lícula de Televisió, co-escrita per Eberhard Panitz
1974 Jakob der Lügner
1977 Das Versteck
1978 Geschlossene Gesellschaft Pel·lícula de Televisió,
1981 Der König und sein Narr Pel·lícula de Televisió, guió per Ulrich Plenzdorf
1981 Die zweite Haut Pel·lícula de Televisió, guió per Klaus Poche
1983 Der Aufenthalt Guió per Wolfgang Kohlhaase
1984 Bockshorn Guió per Ulrich Plenzdorf
1989 Der Bruch Guió per Wolfgang Kohlhaase
1991 Ende der Unschuld Telefilm, guió de Wolfgang Menge
1991 Der Verdacht Guió per Ulrich Plenzdorf
1992 Sie und Er Pel·lícula de Televisió, guió per Klaus Poche
1992 Das große Fest Pel·lícula de Televisió, guió per Klaus Poche
1993 Das letzte U-Boot Pel·lícula de Televisió, guió per Knut Boeser
1995 Wenn alle Deutschen schlafen Pel·lícula de Televisió, guió per Jurek Becker
1995 Nikolaikirche Pel·lícula de Televisió, coescrita per Eberhard Görner i Erich Loest
1997 Der Hauptmann von Köpenick Pel·lícula de Televisió, guió per Wolfgang Kohlhaase
1998 Abgehauen Pel·lícula de Televisió, guió per Ulrich Plenzdorf

Referències[modifica]

  1. Schenk, Ralf. Regie: Frank Beyer (en alemany). Berlín: Edition Hentrich, 1995, p. 54–64. ISBN 3-89468-156-X. 
  2. «Berlinale 1975: Prize Winners». berlinale.de. Arxivat de l'original el 2013-10-15. [Consulta: 10 juliol 2010].
  3. Walk, Ines. «Frank Beyer» (en alemany). DEFA Foundation, junio 2007. Arxivat de l'original el 2011-06-12. [Consulta: 4 juny 2009].

Bibliografia[modifica]

  • Beyer, Frank (2001) Wenn der Wind sich dreht. Berlín: Econ Verlag. ISBN 3-430-11477-2.
  • Schenk, Ralf (1995) Regie: Frank Beyer. Berlín: Edition Hentrich. ISBN 3-89468-156-X.
  • Schieber, Elke (2004) Das Archiv des Regisseurs Frank Beyer. Berlín: Kulturstiftung der Länder.