Frank Capra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFrank Capra
Frank Capra.JPG
Frank Capra el 1943 durant la Segona Guerra Mundial
Naixement Francesco Rosario Capra
18 de maig de 1897
Bisacquino, Sicília (Itàlia)
Mort 3 de setembre de 1991(1991-09-03) (als 94 anys)
La Quinta, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Alma mater Institut Tecnològic de Califòrnia
Ocupació director de cinema, guionista, productor de cinema, tocador de banjo i sindicalista
Gènere propaganda film
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Premis
Premis Oscar
Millor director
1934 - Va succeir una nit
1936 - Mr. Deeds Goes to Town
1938 - No us l'endureu pas
Millor pel·lícula
1934 - Va succeir una nit
1938 - No us l'endureu pas
Millor documental
1942 - Prelude to War
Globus d'Or
Millor director
1947 - Que bonic que és viure
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1982 - Trajectòria cinematogràfica
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1961 Un gàngster per a un miracle
1948 State of the Union
1946 Que bonic que és viure
1944 Arsènic per compassió
1941 L'home del carrer
1939 Mr. Smith Goes to Washington
1938 No us l'endureu pas
1937 Horitzons perduts
1936 Mr. Deeds Goes to Town
1934 Va succeir una nit
1933 Lady for a Day
1933 The Bitter Tea of General Yen
1932 American Madness
1931 Platinum Blonde
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Frank Capra(Francesco Rosario CapraBisacquinoSicilia18 de maig de 1897 – La QuintaCalifòrnia3 de setembre de 1991) fou un director de cinema nord-americà d'origen italià guanyador d'un premi Oscar. És autor d'algunes pel·lícules molt populars de la dècada dels 30 i 40 com els clàssics Que bonic que és viure i Mr. Smith Goes to Washington, entre altres.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Nascut amb el nom de Francesco Rosario Capra a Sicília, Capra va emigrar als Estats Units a l'edat de sis anys (1903) amb el seu pare Salvatore, la seva mare Rosaria Nicolosi i els seus germans Giuseppa, Giuseppe i Antonia. A Califòrnia es reuneixen amb Benedetto Capra, (el germà gran) i s'assenten a Los Angeles, on Frank Capra va cursar estudis a l'Institut Tecnològic de Califòrnia (conegut llavors com el Throop Institute) obtenint el grau d'enginyer químic. El 18 d'octubre de 1918, es va enrolar, després de la seva graduació, a l'exèrcit americà com a professor, sent llicenciat el 13 de desembre de 1920 al contraure la grip espanyola. Aquest any va obtenir la ciutadania nord-americana.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Igual que altres directors dels anys 30 i 40, Capra va començar la seva carrera al cinema mut, destacant com a director i guionista de comèdies protagonitzades per Harry Langdon i els seus nois. El 1930 Capra va anar a treballar per Mack Sennett i es va traslladar a la Columbia Pictures on va col·laborar estretament amb el guionista Robert Riskin (marit de Fay Wray) i el càmera Joseph Walker. El 1940, Sidney Buchman substitueix a Riskin

Època daurada[modifica | modifica el codi]

Després dels Premis de l'Acadèmia (Óscar) a millor director i millor pel·lícula per Va succeir una nit, el 1934, que també va guanyar els guardons per al millor actor i actriu (Clark Gable i Claudette Colbert), Capra va dirigir una sèrie de pel·lícules per Columbia de tall espiritual i humanitari. La més coneguda és Mr. Deeds Goes to Town, les originals Lost Horizon, No us l'endureu pas i Mr. Smith Goes to Washington. Va estar durant deu anys sense dirigir altres comèdies fins a la clàssica Arsenic and Old Lace. Entre els actors que van obtenir el seu èxit gràcies a Capra estan Barbara Stanwyck, James Stewart, Gary Cooper i Jean Arthur.

Les pel·lícules de Capra van gaudir d'un important èxit en els premis de l'acadèmia. Va succeir una nit va ser la primera pel·lícula que va guanyar els cinc Oscar més importants (a la millor pel·lícula, al millor director, al millor actor, a la millor actriu i al millor guió adaptat). El 1936, Capra guanya el seu segon Oscar a la millor direcció per Mr. Deeds Goes to Town i el 1938 guanya el tercer per No us l'endureu pas amb el qual va guanyar també l'Oscar a la millor pel·lícula.

Documentalista de guerra[modifica | modifica el codi]

Entre 1942 i 1948, va produir el film State of the Union, i va dirigir o codirigir 8 documentals de guerra incloent Prelude to War (1942), The Nazis Strike (1942), The Battle of Britain (1943), Divideix and Conquer (1943) , Know Your Enemy Japan (1945), Tunisian Victory (1945) i Two Down and One to Go (1945). La seva sèrie documental Why We Fight, que també va guanyar el premi de l'Acadèmia, és considerada una obra mestra de la propaganda de guerra. Capra es va posar com a meta convèncer un país per entrar en guerra, motivar les tropes i obtenir l'aliança de l'URSS, entre altres qüestions de crucial importància.

Què bonic és viure![modifica | modifica el codi]

Què bonic és viure! (1946) és potser la pel·lícula més coneguda de Capra. Tot i no ser molt ben considerada per alguns sectors, va ser nominada per a cinc Oscars, inclosos el de millor director i millor fotografia.

La pel·lícula ha renascut gràcies a la televisió, on s'ha convertit en un clàssic del Nadal a molts països. En expirar el copyright de la pel·lícula, aquesta va passar a ser de domini públic i les emissores de televisió van creure que podien emetre-sense pagar royalties. Amb aquest nou mitjà de comunicació, Què bonic és viure! ha quedat com una tradició nadalenca més.

Tot i que el copyright del film havia expirat, estava encara protegit en virtut d'haver estat realitzat basant-se en un altre material que sí estava protegit, com el guió, la música, etc. la impugnació de la Cort Suprema dels Estats Units va impedir la seva reemissió i en l'actualitat només es pot veure en unes poques cadenes, com l'americana NBC.

Últim film[modifica | modifica el codi]

L'última pel·lícula de Capra va ser Un gàngster per a un miracle, de 1961, amb Glenn Ford i Bette Davis. Capra hauria volgut fer una pel·lícula de ciència-ficció més endavant, però no va aconseguir que aquesta superés l'etapa de pre-producció. Alguns dels últims treballs del director van consistir en la producció de sèries científiques per a la televisió.

El 1982 va ser homenatjat per l'American Film Institute per la seva obra.

Mort i llegat[modifica | modifica el codi]

Frank Capra va morir a La Quinta (California) d'un atac de cor mentre dormia, a l'edat de 94 anys. Va ser enterrat al cementiri de Coachella, Califòrnia.

El seu fill, Frank Capra, Jr. - un dels tres fills fruits del matrimoni amb la seva segona esposa, Lou Capra - és president de Screen Gems, a Wilmington, Carolina del Nord. El nét de Frank Capra és Frank Capra III.

La biografia escrita de Capra[modifica | modifica el codi]

El 1971, Capra va publicar la seva autobiografia, The Name Above the Title. Sense entrar en detalls, ofereix un autoretrat d'obligada lectura per a la comprensió d'aquesta figura del cinema.

Capra va ser també el subjecte d'una biografia escrita en 1991 per Joseph McBride titulada Frank Capra: The Catastrophe of Success. McBride corregeix moltes de les impressions deixades per Capra en la seva autobiografia.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

1922: Fultah Fisher's Boarding House (Curtmetratge) (La pensió de Fultah Fischer).

1926: The Strong Man (L'home canó).

1927: Long Pants (Els seus primers pantalons).

1927: For the Love of Mike (Els tres pares).

1928: That Certain Thing (Com es talla el pernil).

1928: Sota This Is Love (Abandonada).

1928: The Matinee Idol (El teatre de Minnie).

1928: The Way of the Strong.

1928: Say It with Sables.

1928: The Power of the Press (El poder d'una llàgrima).

1928: Submarine (Submarí).

1928: The Burglar.

1929: The Younger Generation (La nova generació).

1929: The Donovan Affair (La anell que mata).

1929: Flight (Àguiles).

1930: Ladies of Leisure (Dones lleugeres).

1930: Rain or Shine (Passa el cel).

1931: Dirigible.

1931: The Miracle Woman (La dona miraculosa).

1931: Platinum Blonde (La gàbia d'or).

1932: Forbidden (Amor prohibit).

1932: American Madness (La bogeria del dòlar).

1933: The Bitter Tea of ​​General ien (L'amargor del general Yen).

1933: Lady for a Day (Dama per un dia).

1934: Broadway Bill (Estrictament confidencial).

1934: It Happened One Night (El que va succeir aquella nit, Va succeir una nit)

1935: Opera Hat.

1936: Mr. Deeds Goes to Town (El secret de viure).

1937: Lost Horizon (Horitzons perduts).

1938: You Can not Take It With You (Viu ​​com vulguis, Pren-lo o deixa-ho).

1939: Mr. Smith Goes to Washington (Cavaller sense espasa, El senyor Smith va al Senat).

1941: Meet John Doe (Juan Ningú, I la cavalcada passa).

1944: Arsenic and Old Lace (Arsènic i encaix antic, Arsènic per compassió).

1944: Tunisian Victory.

1945: Know Your Enemy: Japan.

1945: Your Job In Germany.

1945: Two Down And One To Go.

1946: Que bonic que és viure.

1948: L'estat de la Unió (State of the Union).

1950: Riding High (Així ho va voler la sort).

1951: Here Comes the Groom (Aquí ve el nuvi).

1959: A Hole in the Head (Milionari d'il·lusions, un home sense sort).

1961: Pocketful of Miracles (Miracle per un dia, un gàngster per a un miracle).

Sèrie documental "Why We Fight"[modifica | modifica el codi]

1943: Prelude To War.

1943: The Nazis Strike.

1943: Divideix And Conquer.

1943: The Battle Of Britain.

1943: The Battle Of Rússia.

1944: The Battle Of Xina.

1945: War Comes To America.

Bibliografia

Bibliografia sobre Frank Capra (en anglès)

Anàlisi de pel·lícules, llibres, biografies, etc. (En anglès)

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Decenni 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 Total
Núm. de pel·lícules 13 15 6 3 1 38
Puntuació > 7 9 4 1 14

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frank Capra Modifica l'enllaç a Wikidata