Frank Martin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrank Martin
Frank-Martin-1959.jpg
Biografia
Naixement 15 setembre 1890
Ginebra (Suïssa)
Mort 21 novembre 1974 (84 anys)
Naarden (Països Baixos)
Lloc d'enterrament cementiri dels Reis
Formació Conservatoire de Musique de Genève Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra, professor d'universitat i pianista
Ocupador Hochschule für Musik und Tanz Köln
Gènere Òpera
Instrument Piano
Discogràfica ECM Records Tradueix
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc web Lloc web
Spotify: 3UZ6lXd6nvGaeRVv4E4Tci Musicbrainz: 3de0b29a-602c-49dc-ba54-81706c98f3c5 Songkick: 514370 Discogs: 833010 IMSLP: Category:Martin,_Frank Allmusic: mn0001175276
Modifica les dades a Wikidata

Frank Martin (Ginebra, 15 de setembre de 1890 - Naarden, Països Baixos, 21 de novembre de 1974) fou un compositor suís, un dels més destacats del segle XX.

Biografia[modifica]

Frank Martin va néixer a Ginebra el 1890, desè i últim fill de Charles Martin, un pastor. Abans mateix de començar a l'escola, ja tocava el piano i practicava la improvisació. Als 9 anys, componia cançons completes, sense haver rebut cap instrucció musical. Una peça de Bach, la Passió segons Sant Mateu que va escoltar als 12 anys li va causar una profunda impressió, i Bach es va convertir en el seu verdader mentor.

Va estudiar matemàtiques i física a la Universitat de Ginebra durant dos anys (segons el desig dels seus pares), alternant-lo amb la composició i estudiant piano amb Joseph Lauber (1864-1952), un compositor ginebrí que va ser també organista a Locle, professor a Zuric el 1901 i director d'orquestra al Gran Teatre de Ginebra. De 1918 a 1926, va viure a Zuric, Roma i París. Les composicions d'aquesta època el mostren a la recerca del seu propi llenguatge musical.

El 1926, va fundar la «Société de Musique de Chambre de Genève», que va dirigir i en va ser el pianista i clavicembalista durant 10 anys. Durant aquest període, va ensenyar també teoria musical i improvisació a l'Institut Jacques-Dalcroze i música de cambra al Conservatori de Ginebra.

Va ser director del Technicum Moderne de Musique de 1933 a 1940 i president de l'Association des musiciens Suisses de 1942 a 1946. Es va traslladar als Països Baixos el 1946 per trobar més temps per a les seves composicions que no podia tenir a Suïssa, on estava implicat en nombroses activitats. Va viure 10 anys a Amsterdam i es va instal·lar finalment a Naarden.

De 1950 a 1957, ensenyà composició a l'Staatliche Hochschule für Musik de Colònia (Alemanya). A continuació va renunciar a l'ensenyament i es va concentrar en les seves composicions, abandonant-les ocasionalment per concerts de música de cambra i per dirigir les seves pròpies obres orquestrals. Va treballar en la seva última obra, la cantata Et la vie l'emporta, fins i tot deu dies abans de la seva mort.

Obres principals[modifica]

  • Quatre pièces brèves per a guitarra (1933)
  • Le Vin herbé (1938 et 1940-1941), inspirada en Tristan et Iseut
  • Petite symphonie concertante (1944-1945)
  • In terra pax (1944), oratori
  • Concerto pour sept instruments à vents, timpani, et cordes (1949)
  • Golgotha (1945-1948), oratori
  • La tempesta (1954)
  • Pilatos, oratori. (1964)
  • Polyptyque, et deux petits orchestres à cordes (1973)
  • Rèquiem (1971-1972)

També va escriure una simfonia, dos concerts per a piano, un concert per a clavecí, un concert per a violí, un concert per a violoncel, i una sèrie de balades per a diferents instruments solistes amb piano o orquestra.

Va desenvolupar un estil inspirat en el dodecafonisme d'Arnold Schönberg, però no abandonant per complet la tonalitat.