Frank Wilcoxon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrank Wilcoxon
Biografia
Naixement 2 de setembre de 1892
Glengarriffe Castle
Comtat de Cork Irlanda
Mort 18 de novembre de 1965(1965-11-18) (als 73 anys)
Tallahasee, Florida
Estats Units
Nacionalitat Estats Units d'Amèrica Nord-americana
Formació Rutgers University
Cornell University
Activitat
Camp de treball Química
Ocupació Química
Estadística
Ocupador American Cyanamid Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Frank Wilcoxon (1892 – 1965) va ser un químic i estadístic nord-americà conegut pel desenvolupament de diverses proves estadístiques no paramètriques.[1]

Ell i la seva germana bessona van néixer el 2 de setembre de 1892 a Glengarriffe Castle, en el comtat de Cork (Irlanda) que els seus pares nord-americans havien llogat per l'ocasió.[2] Va créixer a Catskill, New York, però part de la seva educació la va rebre a Anglaterra. L'any 1917 es va graduar al Pennsylvania Military College. Després de la primera guerra mundial va treballar a Atlas Powder Company a Michigan. Va continuar els seus estudis primer a Rutgers University, on va obtenir el grau (M. Sc.) en química l’any 1921, i després a Cornell University on es va doctorar en química física l'any 1924.

Wilcoxon va iniciar la seva carrera treballant, des de 1925 a 1941, al Boyce Thompson Institute for Plant Research estudiant les aplicacions dels compostos de coure com a fungicides. Juntament amb Jack Youden i el biòleg F. E. Denny van formar un grup d'estudi del llibre de R. A. Fisher "Statistical Methods for Research Workers", publicat el 1925, iniciant-se així en l'àmbit de l'estadística aplicada. Durant la segona guerra mundial va treballar per Atlas Powder Company, on va dissenyar i dirigir el Control Laboratory. Des de l'any 1943 va treballar com a director del laboratori de fungicides i insecticides de American Cyanamid Company on va participar en el desenvolupament del malathion. Es va jubilar l’any 1957.

Va publicar més de 70 articles.[3] L'article més conegut introdueix dues noves proves estadístiques que porten el seu nom: la prova de la suma dels rangs de Wilcoxon i la prova dels signes de Wilcoxon.[4] Es tracta de proves no paramètriques alternatives a les corresponents proves de Student.

Després d'una breu malaltia va morir el 18 de novembre de 1965.

Referències[modifica]

  1. Bradley, R, A,; Hollander, M. «Wilcoxon, Frank». A: Johnson N. L. and Kotz S.. Leading Personalities in Statistical Sciences: From the Seventeenth Century to the Present. New York: Wiley-Interscience, 1997, p. 372-375. ISBN 0471163813. 
  2. Bradley, R. A. «Obituary: Frank Wilcoxon». Biometrics, 22, (1), 1966, pàg. 192-194.
  3. Karas, J.; Savage, I. R. «Publications of Frank Wilcoxon (1892–1965)». Biometrics, 23, (1), 1967, pàg. 1-10.
  4. Wilcoxon, F. «Individual Comparisons by Ranking Methods». Biometrics Bulletin, 1, (6), 1945, pàg. 80-83.

Enllaços externs[modifica]