Franz Aepinus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFranz Aepinus
Aepinus.png
Portada del Tentamen (1759)
Dades biogràfiques
Naixement 13 de desembre de 1724
Rostock, Ducat de Mecklenburg-Schwerin, avui Alemanya
Mort 10 d'agost de 1802(1802-08-10) (als 77 anys)
Dorpat, Rússia; avui Tartu, Estònia
Alma mater Universitat de Rostock
Es coneix per Teoria de l'electricitat
Activitat professional
Camp de treball Astronomia, física i matemàtiques
Ocupació Matemàtiques
Física
Deixebles Johan Wilcke
Va influir a
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Franz Ulrich Theodosius Aepinus fou un matemàtic i físic alemany del segle XVIII, conegut per les seves teories sobre l'electricitat.

Vida[modifica]

Aepinus procedeix d'una família d'erudits de Rostock: el seu pare era professor de teologia i el seu germà gran d'oratòria a la universitat de la ciutat. El 1740 ingressa a la universitat de Rostock per estudiar matemàtiques i el 1744 es trasllada a la universitat de Jena per estudiar medicina. La seva tesi serà llegida, però, a Rostock el 1747.[1]

A partir de 1747 va ser professor de matemàtiques a la universitat de la seva ciutat natal. El 1755 va ser nomenat director de l'observatori astronòmic de l'Acadèmia de Ciències de Berlín gràcies a alguns treballs astronòmics que va publicar a la revista de la universitat.[2] A l'acadèmia, va coincidir amb Johan Carl Wilcke, un estudiant del seu germà gran a Rostock, amb qui va començar a estudiar el fenomen elèctric.[3]

Aepinus va estar poc temps a Berlín, ja que el 1757 va prendre possessió d'un càrrec de matemàtic a l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg, càrrec en el qual va romandre fins que es va retirar el 1798. De totes maneres, les seves múltiples obligacions (instructor a l'acadèmia de cadets, diplomàtic, conseller privat, tutor del príncep, etc.) van reduir al mínim la seva carrera científica.[4]

Obra[modifica]

Aepinus és conegut, sobretot, per haver estat dels primers a elaborar una teoria matemàtica de l'electricitat. Els seus experiments amb la turmalina conjuntament amb Wilcke a Berlín[5] el van portar a publicar el 1759, ja a Sant Petersburg, el Tentamen theoriae electricitatis et magnetismi, una versió plenament consistent de les teories de Franklin sobre l'electricitat, però eliminant-ne les atmosferes elèctriques que Franklin postulava[6] i assimilant els fenòmens magnètic i elèctric. Aquest llibre va tenir molta influència en la recerca sobre l'electricitat durant els següents anys.[7]

Aepinus va publicar altres obres i article sobre electricitat i magnetisme entre els que es poden destacar:

  • 1756: Mémoire concernant quelques nouvelles expériences électriques remarcables
  • 1762: Recueil des différents mémoires sur la tourmaline

Altres escrits seus matemàtics o astronòmics han estat objecte d'estudi, sobretot pel seu rigor acadèmic, com la seva demostració del teorema del binomi de Newton.[8]

Referències[modifica]

  1. Home (1976), pàgina 22, diu que va ser sobre medicina (febres intermitents), però Heilbron, Dictionary of Scientific Biography, diu que va ser de física (trajectòries dels cossos que cauen).
  2. Home (1976), pàgina 22.
  3. Heilbron, pàgines 385-386.
  4. Heilbron, pàgina 390.
  5. Home (1976), pàgina 23.
  6. Home (2003), pàgina 370.
  7. Home (1976), pàgina 25.
  8. Dhombres & Pensivy, pàgina 11.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franz Aepinus Modifica l'enllaç a Wikidata