Franz Tunder

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFranz Tunder
Biografia
Naixement1614 Modifica el valor a Wikidata
Lübeck Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1667 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Lübeck Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i organista Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGirolamo Frescobaldi Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e4dd8552-af83-40cc-accb-8cb407d71a2a Discogs: 1804813 IMSLP: Category:Tunder,_Franz Modifica els identificadors a Wikidata

Franz Tunder (Lübeck, 16145 de novembre de 1667) fou un compositor i organista alemany de la meitat de l'era barroca.[1]

Estudià en l'escola del seu pare i després en la de J. Heckelhauer, i als 18 anys d'edat s'emprà com a organista en la cort de Gottfor, important centre cultural a la regió de Hollstein. El seu estil podria confirmar que[2] deixeble de Frescobaldi a Roma i primer organista de la Marienkirche de Lübeck, de la seva ciutat natal. Fecund compositor, no se'n sabia res de les seves obres, fins al descobriment en la Reial Biblioteca d'Uppsala, a Suècia, de gran nombre d'obres del gènere religiós de Tunder, Buxtehude i altres mestres alemanys, col·leccionades i copiades pel compositor suec Gustaf Düben.

Les composicions de Tunder són, en la seva majoria, cantates per a una veu amb acompanyament de cor i instruments de corda. Set variacions corals per a orgue, en manuscrit s'hi conserven a la Biblioteca de Luneburg. Dues d'elles han estat reproduïdes per Eitner al seu Monatsheft (1886) i una altra va aparèixer en una col·lecció de Choral Vorspiele Älterer Meister, editada per Karl Straube.[3]

Durant l'època de Lübeck, tingué entre altres alumnes al que més tard seria gran organista Dietrich Buxtehude, el qual es casà amb la seva filla, Anna Margaretha.[2]

De la seva producció cal recordar unes 15 cantates per a diverses veus i instruments, la Simfonia per a 7 violins, 7 corals, una cançó per a orgue i quatre preludis també per a orgue.[2]

Referències[modifica]

  1. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. apèndix 10. Madrid: Espasa-Calpe, cop. 1930-1933, p. 866. ISBN 84-239-4579-0. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1484. (IBSN 84-7291-226-4)
  3. Seiffert, Max. «Tunder, Franz». A: Allgemeine Deutsche Biographie (en alemany). 38. Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1894, p. 788–790. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franz Tunder