Françoise Fabian

Françoise Fabian
	; (2014)
Biografia
Naixement	(fr) Michelle Cortès ; 10 maig 1933 (90 anys); Alger (França)
Dades personals
Altres noms	Françoise Fabian
Formació	Conservatoire national supérieur d'art dramatique ; Cours Simon
Alçada	1,67 m
Activitat
Ocupació	actriu de cinema, actriu, actriu de teatre, cantant
Activitat	1956 –
Obra
	Obres destacables (1967) The Thief of Paris (en) ; (1969) Ma nuit chez Maud; (1971) Raphael, or The Debauched One (en) ; (1973) La Bonne Année; (1988) Tres entrades per al 26; (1999) La Bûche; (2013) Guillaume i els nois ;
Família
Cònjuge	Jacques Becker (1958–1960), mort del cònjuge; Marcel Bozzuffi (1963–1988), mort del cònjuge
	Premis (13 juliol 2023) Gran Oficial de la Legió d'Honor; (14 maig 1994) Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit; (1974) David especial; (1973) Conquilla de Plata a la millor actriu, per l'obra La Bonne Année; Comanador de les Arts i les Lletres ;

Françoise Fabian (Alger, Algèria francesa, 10 de maig de 1933) és una actriu francesa. Ha aparegut en més de 80 pel·lícules al llarg de la seva carrera, que començà l'any 1954 i va agafar tota l'embranzida a principis dels anys setanta. Un dels seus papers més coneguts és el de Maud en el film d'Eric Rohmer La meva nit amb Maud. També va fer de Charlotte a Belle de jour, de Buñuel.^[1]^[2]

Primers anys i formació[modifica]

Filla de Marcel Cortés, un mestre nascut a Perpinyà, i d'Henriette Sautes, natural de Morellàs i les Illes, diu que té orígens polonesos, jueus i catalans.^[3]

Va començar la seva formació artística al Conservatori de Música d'Alger, on va aprendre piano i harmonia.

Després del batxillerat, arribà a París a principis dels anys 50, i s'inscrigué al Conservatori Nacional d'Art Dramàtic, on conegué Jean-Paul Belmondo i Jean-Pierre Marielle. Jean Meyer, director de la Comédie-Française, dirigí les seves primeres passes al teatre.

Carrera professional[modifica]

Anys 1950[modifica]

La seva primera actuació va ser un paper l'any 1954 a l'obra Le Pirate. El 1956, va aparèixer en sis pel·lícules: Memoirs of a Poli, Gunpowder, This Sacred Gamine, The Couturier of These Ladies, The Adventures of Till the Mischievous i Michel Strogoff.

El 1957 es va casar amb el cineasta Jacques Becker, amb qui va tenir una filla, Marie, el 1959. Tenia tretze mesos quan Jacques Becker va morir el 1960.

Anys 1960[modifica]

El 1963 es va casar amb Marcel Bozzuffi, a qui va conèixer en un plató de pel·lícula, el de Maigret Sees Red. Va morir l'1 de febrer de 1988.^[4]

Durant la dècada de 1960 va fer gires molt regulars i va treballar per a grans cineastes: Gilles Grangier (Maigret voit rouge, el 1963), Louis Malle (Le Voleur, el 1966), Luis Buñuel (Belle de jour, el 1966, on va interpretar Charlotte, empleada d'un casa de reunions) i Éric Rohmer (Ma nuit chez Maud, el 1969, amb Jean-Louis Trintignant), papers en què revela el seu potencial.

Anys 1970[modifica]

Va ser als anys 70 quan va fer més gires, per començar amb Raphaël ou le Débauché de Michel Deville, on va haver de resistir un implacable Maurice Ronet.

A partir de llavors, va continuar rodant i construint una important filmografia, en particular amb Jacques Rivette, Claude Lelouch, Mauro Bolognini, André Delvaux, Jean-Claude Guiguet, Jacques Demy, Jerry Schatzberg, Nelly Kaplan, Manoel de Oliveira, François Ozon...

Paral·lelament, va fer una rica carrera al teatre, i va treballar per a directors com Jean Marais, Marcel Maréchal, Pierre Mondy, Yasmina Reza, Claude Santelli o Jacques Weber.

El 5 d'abril de 1971, Françoise Fabian és una de les signants del manifest de les 343, escrit per Simone de Beauvoir, a favor del dret a l'avortament i que aparegué a Le Nouvel Observateur sota el títol "la llista de 343 dones franceses que tenen el coratge de signar el Manifest 'Vaig avortar'”.^[5]

Anys 1990[modifica]

El 1999, actua a la comèdia La Bûche, de Danièle Thompson, la d'Emmanuelle Béart, Charlotte Gainsbourg i Sabine Azéma.

Anys 2000[modifica]

El 2005, al costat de Jean-Pierre Cassel, va interpretar Marthe, de 73 anys, en una pel·lícula sentimental per a televisió: La Femme coquelicot, per a France 3.

L'any 2006 Françoise Fabian va publicar Le Temps et rien d’autre: Mémoires.^[6]

El 2008 va ser la mare de Sophie Marceau a la pel·lícula LOL, de Lisa Azuelos, després la de Patrick Bruel i Vincent Elbaz el 2009 al drama Com els cinc dits de la mà, d'Alexandre Arcady.

Anys 2010[modifica]

El 2011 va protagonitzar Je n'ai rien oublie, de Bruno Chiche. Hi interpreta el paper d'una dona de poder molt fatal anomenada Elvira. Aquesta pel·lícula de thriller li permet donar la resposta a Gérard Depardieu, que pateix la malaltia d'Alzheimer, així com a Niels Arestrup interpretant el seu fill.

El 2011, va participar en el programa d'entreteniment Le Grand Restaurant, ofert per France 2 amb Pierre Palmade, amb grans noms del cinema, el teatre i les arts i l'entreteniment, realitzant diversos petits esbossos l'acció dels quals transcorre en un distingit restaurant parisenc dirigit per Pierre, el gerent.

Després de la pel·lícula La Bûche, va tornar a col·laborar el 2011 amb Danièle Thompson a l'obra L'Amour, la mort, les fringues, al costat d' Alexandra Lamy, Julie Ferrier i Rachida Brakni.

El 2012 va tornar a treballar amb Patrick Bruel en l'adaptació cinematogràfica de l'obra Le Prénom.

L'any 2015 l'actriu es va revelar en un retrat íntim fet a l'iPhone per l'escriptor Arthur Dreyfus, emès per la Cinémathèque française. El mateix any, Dominique Besnehard dedicava un documental més clàssic a la carrera de l'actriu. L'any 2015 també va cantar dos temes de l'àlbum Les Gens dans l'Envelope, cançons escrites i compostes per Alex Beaupain per acompanyar el llibre homònim d'Isabelle Monnin. El mateix any protagonitzà la sèrie de televisió Dix pour cent, produïda per la seva amiga, l'agent de talent Dominique Besnehard, en un episodi dedicat a la seva rivalitat amb Line Renaud.^[7]^[8]

El maig de 2018 va publicar el seu primer àlbum musical, titulat simplement Françoise Fabian. Alex Beaupain, Charles Aznavour, Julien Clerc i La Grande Sophie es troben entre els autors.^[9]^[10]

Premis[modifica]

Millor interpretació femenina, 1973 al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià per la pel·lícula The Good Year.^[2]
És Comandant de les Arts i Lletres, Oficial de la Legió d'Honor i Cavaller de l'Ordre Nacional del Mèrit.^[6]

Filmografia^[2][modifica]

Any	Títol	Paper	Director	Notes
1956	Mémoires d'un flic	The Countess	Pierre Foucaud André Hunebelle	Debut
1956	Cette sacrée gamine	Lili Rocher-Villedieu	Michel Boisrond
1956	Le couturier de ces dames	Sophie	Jean Boyer
1956	Les Aventures de Till L'Espiègle	Esperanza	Gérard Philipe Joris Ivens
1956	Michel Strogoff	Natko	Carmine Gallone
1957	Le feu aux poudres	Lola Wassevitch	Henri Decoin
1957	Ce sacré Amédée	Elia Tarti / Cigale	Louis Félix
1957	L'aventurière des Champs-Élysées	Josette Darcanges	Roger Blanc
1957	Les Fanatiques	Sra. Lambert	Alex Joffé
1957	Les violents	Evelyne Tiercelin	Henri Calef
1958	Every Day Has Its Secret	Hélène Lezcano	Claude Boissol
1960	L'histoire dépasse la fiction	Catherine de l'Isle Bouchard	Jean Kerchbron	Sèrie (1 episodi: "Pierre de Giac qui vendit son âme au diable")
1960	La brune que voilà	Christine	Robert Lamoureux
1962	Una domenica d'estate		Giulio Petroni
1962	Sentimental Education		Alexandre Astruc
1962	L'inspecteur Leclerc enquête	Mme Gauthier	Claude Barma	Sèrie (1 episodi: "La mort d'un fantôme")
1963	The Magnificent Adventurer	Lucrezia	Riccardo Freda
1963	Maigret voit rouge	Lily	Gilles Grangier
1964	La caméra explore le temps	Mata Hari	Guy Lessertisseur	Sèrie (1 episodi: "Mata Hari")
1965	Version grecque	Maira	Jean-Paul Sassy	Telefilm
1965	Les Cinq Dernières Minuts	Évelyne Sommières	Claude Loursais	Sèrie (1 episodi: "Bonheur à tout prix")
1965	Morgane ou Le prétendant	Lady Hamilton	Alain Boudet	Telefilm
1965	La jeune morte	The Stepsister	Claude Faraldo Roger Pigaut
1966	Le train bleu s'arrête 13 fois	Simone	Serge Friedman	Sèrie (1 episodi: "Beaulieu: le piège")
1967	The Thief of Paris	Ida	Louis Malle
1967	Belle de jour	Charlotte	Luis Buñuel
1967	Marion Delorme	Marion Delorme	Jean Kerchbron	Telefilm
1969	Ma nuit chez Maud	Maud	Éric Rohmer	Nominada − National Society of Film Critics Award for Best Actress] Nominada − New York Film Critics Circle Award for Best Supporting Actress
1969	Drop Them or I'll Shoot	Virginia Pollywood	Sergio Corbucci
1969	L'americà	Dona de l'agència	Marcel Bozzuffi
1970	The Cop	Hélène Dassa	Yves Boisset
1970	Die Weibchen	Astrid	Zbyněk Brynych
1971	Raphael, or The Debauched One	Aurore	Michel Deville
1971	Êtes-vous fiancée à un marin grec ou à un pilote de ligne?	Marion Blanchard	Jean Aurel
1971	Out 1	Lucie	Jacques Rivette Suzanne Schiffman
1972	Love in the Afternoon	Dream Sequence	Éric Rohmer
1972	Black Turin	Lucia Rao	Carlo Lizzani
1973	Au rendez-vous de la mort joyeuse	Françoise	Juan Luis Buñuel
1973	Les voraces	Lara	Sergio Gobbi
1973	Sentimental Education	Marie Arnoux	Marcel Cravenne	minisèrie TV
1973	La Bonne Année	Françoise	Claude Lelouch	David di Donatello - (amb Lino Ventura) Conquilla de Plata a la millor actriu(compartit amb Glenda Jackson)
1973	Projection privée	Marthe / Eva	François Leterrier
1973	Hail the Artist	Peggy	Yves Robert
1974	Out 1: Spectre	Lucie	Jacques Rivette
1974	City Under Siege	Cristina Cournier	Romolo Guerrieri
1974	To Love Ophelia	Federica	Flavio Mogherini
1975	Per què s'assassina un magistrat?	Antonia Traini	Damiano Damiani
1975	Down the Ancient Staircase	Anna Bersani	Mauro Bolognini
1976	Al piacere di rivederla	Viviana Bonfigli	Marco Leto
1976	Cites d'amor	Nira	Armando Nannuzzi
1976	Chi dice donna, dice donna	Bella / Lulù	Tonino Cervi
1977	Madame Claude	Madame Claude	Just Jaeckin
1977	Les fougères bleues	Monika Berthier	Françoise Sagan
1979	Cinéma 16	Hélène	Nina Companeez	Sèrie (1 episodi: "La muse et la Madone")
1979	Les dames de la côte	Clara Decourt	Nina Companeez	Telefilm
1980	Le mandarin	Sylvie Chaput	Patrick Jamain	Telefilm
1981	Tovaritch	Tatiana Ouratief	Jeannette Hubert	Telefilm
1982	Un fait d'hiver	Lisa	Jean Chapot	Telefilm
1982	Deux heures moins le quart avant Jésus-Christ	Laetitia	Jean Yanne
1983	Archipel des amours	The Friend	Jean-Claude Guiguet
1983	La veuve rouge	Marie Reinart	Édouard Molinaro	Telefilm
1983	Bon anniversaire Juliette	Elsa	Marcel Bozzuffi	Telefilm
1983	Le cercle des passions	Renata Strauss	Claude d'Anna
1983	Benvenuta	Jeanne	André Delvaux
1983	L'ami de Vincent	Dominique	Pierre Granier-Deferre
1985	Quo Vadis?	Pomponia	Franco Rossi	TV minisèries
1985	Partir, revenir	Sarah Lerner	Claude Lelouch
1986	Faubourg St Martin	The Marquise	Jean-Claude Guiguet
1988	Les clients	Marie-France	Yannick Andréi	Telefilm
1988	Tres entrades per al 26 (Trois places pour le 26)	Mylene de Lambert	Jacques Demy	Nominada − César a la millor actriu secundària
1989	Haute tension	The Black	Jacques Ertaud	Sèrie (1 episodi: "Retour à Malaveil")
1989	Reunion	Countess von Lohenburg	Jerry Schatzberg
1989	Disperatamente Giulia		Enrico Maria Salerno	Telefilm
1989	Renseignements généraux	Monette	Claude Barma	Sèrie (1 episodi: "Les habitudes la victime")
1991	Plaisir d'amour	Do	Nelly Kaplan
1991	Reflections in a Dark Sky	Valeria	Salvatore Maira
1992	Per une fille en rouge	Rose	Marianne Lamour
1993	Un commissario a Roma	Renata Amidei	Luca Manfredi Ignazio Agosta Roberto Giannarelli	Sèrie (10 episodis)
1993	Donne in un giorno di festa	Francesca	Salvatore Maira
1996	Un chantage en or	Florence Valette	Hugues de Laugardière	Telefilm
1996	La comète	Agathe	Claude Santelli	Telefilm
1998	Top Secret	Geneviève	Jacques Rivette
1999	The Letter	Mme de Chartres	Manoel de Oliveira
1999	Season's Beatings	Yvette	Danièle Thompson
2002	La chanson du maçon	Elena	Nina Companeez	Telefilm
2003	Le nouveau testament	Lucie Marcelin	Yves Di Tullio Bernard Murat	Telefilm
2004	5x2	Monique	François Ozon
2005	La femme coquelicot	Marthe	Jérôme Foulon	Telefilm
2006	Mademoiselle Gigi	Aunt Alicia	Caroline Huppert	Telefilm
2008	Made in Italy	Rosa	Stéphane Giusti
2008	LOL (Laughing Out Loud)	mare d'Anne	Lisa Azuelos
2009	A Man and His Dog	dona d'Achab	Francis Huster
2009	Rapt	Marjorie	Lucas Belvaux
2010	L'Arbre et la forêt	Marianne Muller	Olivier Ducastel Jacques Martineau
2010	Comme les cinq doigts de la main	Suzie Hayoun	Alexandre Arcady
2010	Je n'ai rien oublié	Elvira Senn	Bruno Chiche
2011	Le grand restaurant II	La mare de l'heterosexual	Gérard Pullicino	Telefilm
2012	Le Prénom	Françoise	Alexandre de La Patellière Matthieu Delaporte
2013	Guillaume i els nois, a taula!	Babou	Guillaume Gallienne	Nominada − César a la millor actriu secundària
2013	Les petits meurtres d'Agatha Christie	Alexina Laurence	Marc Angelo	Sèrie (1 episodi: "Témoin muet")
2014	Post partum	Carmen	Delphine Noels

Referències[modifica]

↑ «Françoise Fabian» (en francès). RadioFrance. [Consulta: 27 març 2023].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «Françoise Fabian - Cinémathèque française». [Consulta: 27 març 2023].
↑ Télé 7 Jours n°3211, 11-17 de desembre de 2021, p.22: "Je suis un peu polonaise, un peu juive, un peu catalane, née en Algérie".
↑ Cosnard, Denis «Françoise Fabian: Depuis mon enfance, je suis une héroïne de fiction». Le Monde, 13-06-2021.
↑ «Publication du “manifeste des 343” dans Le Nouvel Observateur». [Consulta: 27 juliol 2020]..
↑ ^6,0 ^6,1 «Françoise Fabian» (en francès), 04-06-2013. [Consulta: 27 març 2023].
↑ «« Federico F. ». Docu-fiction d'Arthur Dreyfus - La Cinémathèque française». [Consulta: 1r desembre 2020].
↑ «La Fabian». [Consulta: 1r desembre 2020].
↑ «Numéro 39. Naissance de l'art en soi avec Mâkhi Xenakis et Françoise Fabian» (en francès). Radio France. France Culture, 21-05-2018. [Consulta: 27 març 2023].
↑ Arancibia, Mercedes. «Françoise Fabian publica su primer álbum a los 84 años» (en castellà). Periodistas en español.com, 04-02-2018. [Consulta: 27 març 2023].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Françoise Fabian

[1] «Françoise Fabian» (en francès). RadioFrance. [Consulta: 27 març 2023].

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «Françoise Fabian - Cinémathèque française». [Consulta: 27 març 2023].

[3] Télé 7 Jours n°3211, 11-17 de desembre de 2021, p.22: "Je suis un peu polonaise, un peu juive, un peu catalane, née en Algérie".

[4] Cosnard, Denis «Françoise Fabian: Depuis mon enfance, je suis une héroïne de fiction». Le Monde, 13-06-2021.

[5] «Publication du “manifeste des 343” dans Le Nouvel Observateur». [Consulta: 27 juliol 2020]..

[:1-6] 6,0 ^6,1 «Françoise Fabian» (en francès), 04-06-2013. [Consulta: 27 març 2023].

[7] «« Federico F. ». Docu-fiction d'Arthur Dreyfus - La Cinémathèque française». [Consulta: 1r desembre 2020].

[8] «La Fabian». [Consulta: 1r desembre 2020].

[9] «Numéro 39. Naissance de l'art en soi avec Mâkhi Xenakis et Françoise Fabian» (en francès). Radio France. France Culture, 21-05-2018. [Consulta: 27 març 2023].

[10] Arancibia, Mercedes. «Françoise Fabian publica su primer álbum a los 84 años» (en castellà). Periodistas en español.com, 04-02-2018. [Consulta: 27 març 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]