Fratres

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióFratres
Forma musical composició musical
Compositor Arvo Pärt
Data de publicació 1977
Modifica les dades a Wikidata

Fratres (Germans en llatí) és una obra del compositor estonià Arvo Pärt concebuda originalment (el 1977) per a tres veus i sense instruments específics.[1] Aquesta primera versió ha generat fins ara 17 versions per a diferents formes instrumentals i que s'agrupen en dues famílies: 7 versions de la música original de tres veus i 10 versions amb variacions individuals.[2] Fratres és una de les obres més conegudes i reproduïdes del compositor.[3]

El 1977, el compositor Pärt va trobar el seu propi so, i per a això es va valer d'un procediment (tintinnabuli) que evocava la meditació de qui escolta una campana. Aquest procediment consistia en la combinació de dos elements simples: una línia melòdica i una tríada. La continuïtat s'aconseguia conduint la línia melòdica progressivament per graus conjunts i encavalcant la tríada en aquest senzill i hipnòtic moviment. El desenvolupament complet d'uns bucles simples que anaven descendint de manera lenta i processional es convertiren en la base de Fratres.[4]

Com a elements musicals idiomàtics, Pärt va utilitzar la velocitat del violí solista per arpegiar les tríades i alguns contrapunts solemnes evocadors de l'organum de l'Ars antiqua. La simplicitat dels elements i el caràcter cerimonial posava en valor alguna picardia que l'autor utilitzava per primera vegada en les seves obres tintinnabuli, com per exemple la segona augmentada (si bemoll-do sostingut), característiques d'una escala de re menor i que proporcionaven una atmosfera orientalitzant al ritual sonor. Fratres és la sorprenent trobada d'una simplificació tècnica radical d'arrel minimalista i la imponent presència del so gairebé nu; una trobada, en suma, que només podia sortir d'una crisi sostinguda en una espiritualitat poderosa.[4]

Versions[modifica]

Totes les versions existents fins ara estan compostes de la manera següent:[2]

  • Versions de la música original a tres veus
  1. orquestra de cambra (1977)
  2. quatre, vuit o dotze violoncels (1982)
  3. quartet de cordes (1989)
  4. octet de vents i percussió (1990)
  5. orquestra de corda i percussió (1991)
  6. banda d'instruments de metall (2004)
  7. tres gravadores, percussions i violoncel o viola da gamba (2009)
  • Versions de la música a tres veus amb variacions individuals
  1. violí i piano (1980)
  2. violoncel i piano (1989)
  3. violí, orquestra de corda i percussió (1992)
  4. trombó, orquestra de corda i percussió (1993)
  5. violoncel, orquestra de corda i percussió (1995)
  6. guitarra, orquestra de corda i percussió (2000)
  7. viola i piano (2003)
  8. quatre percussionistes (2006)
  9. viola, orquestra de corda i percussió (2008)
  10. quartet de saxòfon (2010)

Referències[modifica]

  1. (anglès) Paul Hillier, Arvo Pärt, Oxford University Press, coll. « Oxford studies of composers », Oxford, 1997 ISBN 978-0-19-816616-0, p. 106
  2. 2,0 2,1 Kähler, Peer. «Biografia» (en anglès). Universal Edition. [Consulta: 16 novembre 2018].
  3. (anglès) Paul Hillier, Arvo Pärt, Oxford University Press, coll. « Oxford studies of composers », Oxford, 1997 ISBN 978-0-19-816616-0, p. 175.
  4. 4,0 4,1 Fernández Guerra, Jorge. «Programa de mà» (en castellà). Orquesta y Coro Nacionales de España. [Consulta: 27 octubre 2018].