Vés al contingut

Fratres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalFratres
Forma musicalobra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorArvo Pärt Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1977 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena28 octubre 1977 Modifica el valor a Wikidata
EscenariRiga, Letònia
Director musicalAndres Mustonen
IntèrpretHortus Musicus
Musicbrainz (obra): 354c7179-3903-3723-88ff-323ed5e9c374 Modifica el valor a Wikidata

Fratres (Germans en llatí) és una obra del compositor estonià Arvo Pärt concebuda per a tres veus i sense instruments específics.[1] Es va estrenar el 28 d'octubre de 1977 al Club d'Estudiants de l'Institut Politècnic de Riga, Letònia, amb el grup Hortus Musicus dirigits per Andres Mustonen. Té una durada d'uns 11 minuts.[2]

Aquesta primera versió ha generat fins ara 17 versions per a diferents formes instrumentals i que s'agrupen en dues famílies: 7 versions de la música original de tres veus i 10 versions amb variacions individuals.[3] Fratres és una de les obres més conegudes i reproduïdes del compositor.[4]

La primera d'aquestes adaptacions va ser composta per a violí i piano, per encàrrec del festival de Salzburg de l'any 1980, amb Gidon Kremer i Elena Kremer com a intèrprets. A la textura tripartida recurrent s'hi afegí una línia solista tècnicament exigent, que aporta una nova capa a l'obra i accentua encara més el contrast entre allò que canvia i allò que roman.[2]

El 1977, Pärt va definir el seu estil distintiu mitjançant un procediment (tintinnabuli) que evocava la meditació de qui sent una campana. Aquesta tècnica consistia a combinar una línia melòdica amb una tríada, creant una continuïtat hipnòtica mitjançant el moviment progressiu de la línia melòdica per graus conjunts i l'encavalcament de la tríada. El desenvolupament d'aquests bucles senzills, que descendien lentament i de manera processional, es va convertir en la base de Fratres[5]

Com a elements musicals distintius, Pärt va emprar la velocitat del violí solista per arpegiar les tríades, així com contrapunts solemnes que recorden l'organum de l'Ars antiqua. La simplicitat dels materials i el caràcter cerimonial destacaven amb algunes innovacions que Pärt introduïa per primera vegada en les seves obres tintinnabuli. Un exemple d'això és l'ús de la segona augmentada (si bemoll-do sostingut), característica de l'escala de re menor, que donava al ritual sonor una atmosfera orientalitzant. Fratres representa una trobada sorprenent entre una simplificació tècnica radical d'arrel minimalista i l'impacte d'un so gairebé despullat; una confluència que només podia sorgir d'una crisi sublimada en una espiritualitat intensa.[5]

Versions

[modifica]

Totes les versions existents fins ara estan compostes de la manera següent:[3]

  • Versions de la música original a tres veus
  1. orquestra de cambra (1977)
  2. quatre, vuit o dotze violoncels (1982)
  3. quartet de cordes (1989)
  4. octet de vents i percussió (1990)
  5. orquestra de corda i percussió (1991)
  6. banda d'instruments de metall (2004)
  7. tres gravadores, percussions i violoncel o viola da gamba (2009)
  • Versions de la música a tres veus amb variacions individuals
  1. violí i piano (1980)
  2. violoncel i piano (1989)
  3. violí, orquestra de corda i percussió (1992)
  4. trombó, orquestra de corda i percussió (1993)
  5. violoncel, orquestra de corda i percussió (1995)
  6. guitarra, orquestra de corda i percussió (2000)
  7. viola i piano (2003)
  8. quatre percussionistes (2006)
  9. viola, orquestra de corda i percussió (2008)
  10. quartet de saxòfon (2010)

Referències

[modifica]
  1. ↑ (anglès) Paul Hillier, Arvo Pärt, Oxford University Press, coll. Oxford studies of composers, Oxford, 1997 ISBN 978-0-19-816616-0, p. 106
  2. ↑ 2,0 2,1 «Silhouette». Arvo Pärt Centre. [Consulta: 6 agost 2025].
  3. ↑ 3,0 3,1 Kähler, Peer. «Biografia» (en anglès). Universal Edition. Arxivat de l'original el 27 d'abril 2018. [Consulta: 16 novembre 2018].
  4. ↑ (anglès) Paul Hillier, Arvo Pärt, Oxford University Press, coll. Oxford studies of composers, Oxford, 1997 ISBN 978-0-19-816616-0, p. 175.
  5. ↑ 5,0 5,1 Fernández Guerra, Jorge. «Programa de mà» (en castellà). Orquesta y Coro Nacionales de España. [Consulta: 27 octubre 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fratres&oldid=36309337»