Fred Vargas
  | |
| Nom original | (fr) Audoin-Rouzeau |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 7 juny 1957 (66 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París I Panteó-Sorbona |
| Director de tesi | José Garanger (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | novel·lista, historiadora, arqueòloga, autora |
| Activitat | 1986 – |
| Ocupador | Centre Nacional de Recerca Científica Institut Pasteur |
| Gènere | Novel·la policíaca |
| Moviment | Moviment literari |
| Nom de ploma | Fred Vargas |
| Família | |
| Pare | Philippe Audoin |
| Germans | Stéphane Audoin-Rouzeau i Jo Vargas |
Premis
| |
      | |
Fred Vargas (pseudònim literari de Frédérique Audoin-Rouzeau), nascuda a París el 7 de juny de 1957, és una escriptora i arqueòloga francesa autora de novel·les policíaques d'èxit. Va triar el cognom Vargas, igual que la seva germana bessona Joëlle Vargas. El pseudònim fa referència a Maria Vargas, personatge interpretat per l'actriu Ava Gardner en el film La comtessa descalça (The Barefoot Contessa, 1954).[1]
Biografia[modifica]
Vida personal[modifica]
Va estudiar al Lycée Molière de París i té un doctorat en història sobre la pesta a l'edat mitjana. Va treballar al CNRS i és especialista en arqueozoologia. També ha treballat en jaciments de recerca arqueològica.
A partir de 2004, Fred Vargas es compromet de manera molt activa en una campanya que reuneix polítics i intel·lectuals d'esquerres i d'extrema esquerra francesa que protesten contra l'extradició de l'activista italià d'extrema esquerra Cesare Battisti, condemnat per quatre morts.[2][3] S'hi implica durant set anys.[4]
Fred Vargas és filla de l'escriptor Philippe Audoin. El seu germà és l'historiador Stéphane Audoin-Rouzeau i la seva germana bessona la pintora contemporània Joëlle Vargas, coneguda com a Jo Vargas.
Carrera literària[modifica]
Fred Vargas escriu la seva primera novel·la policíaca, Les Jeux de l'amour et de la mort, als anys 80, en paral·lel a la seva feina en un jaciment arqueològic al departament de Nièvre, amb el qual va guanyar el primer premi de novel·la del festival de Cognac i la seva obra es publica en la col·lecció Le Masque.
Després, publica amb un ritme regular una quinzena de novel·les, algunes novel·les breus i dos còmics en col·laboració amb Edmond Baudoin.
Converteix el seu germà Stéphane Audoin-Rouzeau en el personatge d'una de les seves novel·les.[5]
Des que Le Figaro publica la llista dels deu novel·listes més venuts (incloent-hi totes les edicions) en un any, Fred Vargas hi apareix de manera regular.[6]
Premis[modifica]
Ha obtingut el Prix Landerneau (2015), i el Premi Internacional Dagger en tres ocasions consecutives. També ha guanyat el Prix Mystère de la critique (1996 i 2000), el Gran Premi de Crim de Ficció al Festival del Cognac (1999), el premi de la Llibreria Francesa i el Trofeu 813 a la millor novel·la en francès, entre altres premis. El 2018 obtingué el Premi Princesa d'Astúries de Literatura.[1]
Obres publicades[modifica]
Novel·les[modifica]
Sèrie dels "Tres Evangelistes" (novel·la policíaca)
- Debout les morts (1995).
- Un peu plus loin sur la droite (1996).
- Sans feu ni lieu (1997).
Commissaire Adamsberg (novel·la policíaca)
- L'Homme aux cercles bleus (1991).
- L'Homme à l'envers (1999).
- Les Quatre Fleuves (2000), novel·la gràfica, amb il·lustracions d'Edmond Baudoin.
- Pars vite et reviens tard (2001).
- Coule la Seine (2002), recull de:
- Salut et Liberté (1997).
- La Nuit des brutes (1999).
- Cinq francs pièce (2000).
- Sous les vents de Neptune (2004).
- Dans les bois éternels (2006).
- Un lieu incertain (2008).
- Le Marchand d'éponges (2010), adaptació gràfica de la narració Cinq francs pièce inclosa en el recull Coule la Seine, amb il·lustracions d'Edmond Baudoin.
- L'Armée furieuse (2011).
- Temps glaciaires (2015).
- Quand sort la recluse (2017).
- Sur la dalle (2023).
Altres novel·les (novel·la detectivesca)
- Les Jeux de l'amour et de la mort (1986).
- Ceux qui vont mourir te saluent (1994).
Traduccions al català[modifica]
- La tercera verge (Dans les bois éternels). Barcelona: Ara Llibres, 2008. Traducció de Natxo Morera de la Vall.
- Un lloc incert (Un lieu incertain). Barcelona: Ara Llibres, 2009. Traducció d'Anna Torcal i Salvador Company.
- L'home dels cercles blaus (L'Homme aux cercles bleus). Barcelona: Ara Llibres, 2011. Traducció d'Anna Torcal i Salvador Company.
- L'exèrcit furiós (L'Armée furieuse). Barcelona: Ara Llibres, 2011. Traducció d'Anna Torcal i Salvador Company.
- Temps de gel (Temps glaciaires). Barcelona: Ara Llibres, 2015. Traducció d'Anna Torcal i Salvador Company.
- Quan surt la reclusa (Quand sort la recluse). Barcelona: Ara Llibres, 2018. Traducció d'Anna Torcal i Salvador Company.
- Sota els vents de Neptú (Sous les vents de Neptune). Barcelona: Amsterdam Llibres, 2019. Traducció de Josep Alemany.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fred Vargas |
- ↑ 1,0 1,1 «Fred Vargas. Premi Princesa d'Astúries de Literatura 2018». Fundació Princesa d'Astúries. Premis Princesa d'Astúries. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Le combat de Fred Vargas pour Cesare Battisti, Actualitte.com, 20 juin 2008
- ↑ Pourquoi les battististes sont-ils devenus muets ? Arxivat 2015-10-02 a Wayback Machine., Éric Conan, Marianne.net, 8 décembre 2012
- ↑ Josyane Savigneau «Fred Vargas : "Je pars souvent d'une image"». Le Monde, 7 juliol 2011.
- ↑ «http://www.histoire.presse.fr/actualite/portraits/stephane-audoin-rouzeau-sur-tous-les-fronts-01-02-2008-8868». Arxivat de l'original el 2014-01-17. [Consulta: 10 octubre 2015].
- ↑ Vegeu la secció Récompenses et succès éditorial.