Fred Pentland

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFred Pentland
Fredbpentlandengland1909.jpg
Biografia
Naixement Frederick Beaconsfield Pentland
29 de juliol de 1883
Wolverhampton, Anglaterra
Mort 16 de març de 1962(1962-03-16) (als 78 anys)
Lytchett Matravers, Anglaterra
Altres noms El Bombín
Activitat
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport futbol
Posició a l'equip Davanter
Clubs juvenils
- Avondale Juniors
Willenhall Swifts
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1900–1903 Small Heath 0 (0)
1903 Blackpool FC 8 (5)
1903–1906 Blackburn Rovers 51 (9)
1906–1907 Brentford FC 36 (12)
1907–1908 Queens Park Rangers 37 (14)
1908–1912 Middlesbrough FC 92 (11)
1912–1913 Halifax Town AFC
1913 Stoke City 12 (6)
1913–1914 Halifax Town AFC
Equips entrenats
1914 Alemanya
1920 França
1920–1921 Racing de Santander
1922–1925 Athletic Club
1925–1926 Atlético de Madrid
1926–1927 Real Oviedo
1927–1929 Atlético de Madrid[1]
1929–1933 Athletic Club
1934–1935 Atlético de Madrid
1938–1940 Barrow AFC
Modifica les dades a Wikidata

Frederick Beaconsfield Pentland (Wolverhampton, Anglaterra, 29 de juliol de 1883 - Lytchett Matravers, Anglaterra 16 de març de 1962) va ser un futbolista i entrenador anglès de començaments del segle XX. Va ser cinc vegades internacional amb Anglaterra, encara que va destacar sobretot en la seva faceta com a entrenador, que va desenvolupar principalment a Espanya, on va entrenar a diversos clubs, com el Racing de Santander, el Real Oviedo i, sobretot, l'Atlético de Madrid i l'Athletic Club, equips als quals va dirigir diverses temporades.

També va ser durant breus períodes seleccionador d'Alemanya i França, a més de ser segon entrenador del Brentford FC, ja de tornada a Anglaterra, i entrenador del Borrow AFC, que seria l'últim club que dirigiria en la seva llarga carrera esportiva.

Pentland va guanyar-se el sobrenom d'El Bombín,[2] a causa del ús d'aquest característic barret anglès mentre entrenava a Espanya. Encara roman com l'entrenador amb més títols de la història de l'Athletic Club.[2] El 1959 el club biscaí va convidar a Pentland a Bilbao per un partit amistós en el seu honor contra el Chelsea FC.[3] Quan va morir, el 1962, l'Athletic va celebrar una missa en el seu honor a San Mamés. El 2010, en complir-se vuitanta anys dels títols obtinguts pel club biscaí quan va ser dirigit per Pentland, aquest va organitzar una exposició commemorativa i va convidar a la filla del recordat entrenador, la qual va realitzar el servei d'honor abans del partit de lliga que el va enfrontar al FC Barcelona a San Mamés el 25 de setembre de 2010.

Trajectòria[modifica]

Com a jugador[modifica]

Al contrari que en la seva etapa com a entrenador, que tindria lloc fora del seu país, Fred Pentland va desenvolupar tota la seva carrera com a jugador a Anglaterra, on entre 1903 i 1913 va jugar en diversos equips: Blackpool FC, Blackburn Rovers, Brentford FC, Queens Park Rangers, Middlesbrough FC, Halifax Town AFC i Stoke City. Va ajudar al Queens Park Rangers a guanyar la Southern Football League el 1908 i en conseqüència va jugar la FA Charity Shield (equivalent a la Supercopa espanyola) contra el campió de la lliga anglesa, el Manchester United. Mentre jugava al Middlesbrough FC va disputar 5 partits com a internacional amb la selecció del seu país, 2 dels quals en el campionat britànic de futbol (Anglaterra les va guanyar totes dues) i els altres 3 amistosos, tot i que no va marcar cap gol.[4]

Com a entrenador[modifica]

Alemanya i França[modifica]

Després de la seva retirada com a jugador, Pentland va anar a Berlín el 1914 per fer-se càrrec de la selecció olímpica alemanya. Als pocs mesos de la seva arribada, però, va esclatar la Primera Guerra Mundial i en conseqüència va ser reclòs a Alemanya. En el camp de concentració de Ruhleben va organitzar un torneig de futbol entre els presos.[5] El 1920, ja alliberat, va entrenar a França en els Jocs Olímpics d'Anvers, arribant amb el seu equip fins a les semifinals.

Espanya[modifica]

El 1920 va començar la seva carrera a Espanya, entrenant al Racing de Santander, però va ser ràpidament contractat per l'Athletic Club. El 1923 va portar el club a la victòria a la Copa del Rei. Pentland va revolucionar l'estil de joc de l'Athletic, afavorint la passada curta.[6]

El 1925 va abandonar l'Athletic i va entrenar a l'Atlético de Madrid, el Real Oviedo i de nou l'Atlético de Madrid, al qual va dirigir en la temporada inaugural del campionat nacional de lliga (1928-1929).

El 1929 Pentland va tornar a l'Athletic Club, amb el qual va aconseguir dos doblets (lliga i copa) el 1930 i el 1931. També va guanyar la copa els dos següents anys, 1932 i 1933, completant una sèrie de quatre campionats consecutius. En ambdues temporades va quedar com a subcampió de lliga. L'Athletic de Pentland era notable pels seus prolífics golejadors, com Bata, Gorostiza i Iraragorri.

Com a entrenador de l'Athletic de Bilbao, Pentland va estar al capdavant de l'equip quan aquest va aconseguir la victòria més gran de la seva història, en guanyar 12-1 al FC Barcelona, en el partit disputat a San Mamés el 8 de febrer de 1931.[3]

El 1933 va retornar novament a l'Atlético de Madrid, el qual dirigiria tres temporades més, retornant definitivament a Anglaterra el 1936, en esclatar la Guerra Civil espanyola. Allà dirigiria al seu últim club, el Barrow AFC.

Palmarès[modifica]

Com a jugador[modifica]

Com a entrenador[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Pentland». BDFutbol. [Consulta: 10 juny 2017].
  2. 2,0 2,1 Sandford, Daniel. «Gary Neville becomes 20th Brit to manage in Spain... so how did the others get on?» (en anglès). Daily Mail, 03-12-2015. [Consulta: 10 juny 2017].
  3. 3,0 3,1 «Aquel 12-1 de Mr. Pentland» (en castellà). El mundo, 25-09-2010. [Consulta: 10 juny 2017].
  4. Agiriano, Jon. «El fútbol según Pentland» (en castellà). El Correo, 25-04-2010. [Consulta: 10 juny 2017].
  5. Zuazua, Pedro. «Fred Pentland, ¡qué tipo!» (en castellà). Marca, 04-04-2017. [Consulta: 10 juny 2017].
  6. Ruiz, Marco; Rivas, Jon. «Jon Rivas: “Mr. Pentland cambió el fútbol en España”» (en castellà). As, 18-01-2017. [Consulta: 10 juny 2017].