Fred Schneider

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFred Schneider
Fred Schneider Lovebox.jpg
Schneider tocant l'esquellot el 2007.
Biografia
Naixement Frederick William Schneider III
1 de juliol de 1951 (1951-07-01) (68 anys)
Newark, Nova Jersey, Estats Units Estats Units
Activitat
Ocupació Cantant, actor i compositor de cançons
Activitat 1976–actualitat
Gènere Rock, new wave, pop rock
Instrument veu,teclats,percussió
Discogràfica Warner Bros. Records
Artistes relacionats The B-52's, The Superions, Sleater-Kinney, Richard Barone, Joe McIntyre, Sophie Ellis-Bextor, Bongwater, Foo Fighters, Captain Planet

Lloc web www.theb52s.com
www.thesuperions.com
IMDB: nm0773686 Facebook: OfficialFredSchneider Twitter: FredSchneider3 Musicbrainz: 43bcca8b-9edc-4997-8343-122350e790bf Songkick: 99892 Discogs: 252043 Allmusic: mn0000174155
Modifica les dades a Wikidata

Frederick William "Fred" Schneider III (nascut l'1 de juliol de 1951) és un cantant nord-americà, conegut sobretot per ser el líder i membre fundador del grup de rock The B-52's.[1] Schneider és conegut per la seva manera característica de cantar, anomenada sprechgesang, que va desenvolupar recitant poesia sobre música de guitarra.[2]

Primers anys[modifica]

Schneider va néixer a Newark, Nova Jersey. Ha declarat que les seves influències musicals van ser "les cançons de Halloween i nadales esbojarrades" juntament amb "Motown".[2] Va anar a estudiar a la Universitat de Geòrgia a Athens, primer enginyeria forestal, i després periodisme.[3] A la universitat, va escriure un llibre de poesia com a treball d'una assignatura.[4] Després plegar de la universitat sense graduar-se,[3] es va quedar a Athens, on va fer de conserge, i de repartidor de menjar.[2]

Els primers assajos dels B-52's es feien al restaurant vegetarià on Fred treballava de cambrer, que havia estat una funerària.[3]

Projectes musicals[modifica]

Article principal: The B-52's

A part de ser líder dels B-52's, Fred Schneider ha publicat dos àlbums en solitari. Actualment, està treballant en un projecte paral·lel anomenat The Superions. El grup va treure un EP i l'àlbum Destination... Christmas! el 2010 i el febrer de 2011 van començar a treballar en un àlbum complet.[2]

  • Fred Schneider & the Shake Society (1984, reeditat el 1991)
  • Just Fred (1996).
  • The Superions (2010)
  • Destination... Christmas! (2010)
  • Batbaby (2011)
  • "Konnichiwa" (2014)

Ràdio[modifica]

Fins a finals de 2008 Schneider va presentar un programa de ràdio anomenat Party Out of Bounds que s'emetia els divendres a la nit, de 9 a 12 del matí (hora de Nova York) a Sirius 33 First Wave. Al programa, Schneider posava una selecció de cançons dance de l'època de la new wave, remescles i rareses, combinada amb els seus acudits i anècdotes.

Vida personal[modifica]

El juliol de 2012, Schneider vivia a Long Island, Nova York.[5]

Schneider va explicar la seva experiència de declarar-se homosexual a la seva mare en un programa de ràdio el 2010. Va explicar que la seva mare sempre sabia més del seu fill que no pas ell mateix, i va dir que va sortir de l'armari mentre ella passava l'aspirador. La seva mare va contestar amb "Ah, ja ho sé, Freddie" i va continuar aspirant sense perdre pistonada. Schneider va dir que la seva reacció fou: "és com, bé, d'acord. Doncs me'n torno a fora i em fumo alguna cosa".[6]

És vegetarià de tota la vida, i va aparèixer en una campanya d'anuncis de la PETA demanant a la gent que no mengés llagosta.[7]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fred Schneider Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Prato, Greg. «Biography: Fred Schneider». AMG. [Consulta: 10 maig 2010].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Interview: Fred Schneider of the B-52's. Survivingthegoldenage.com. Retrieved on 2012-11-28.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Interview: The B-52's». Rolling Stone, 11-12-1980 [Consulta: 12 octubre 2018].
  4. «Fred Schneider Biography». [Consulta: 12 octubre 2018].
  5. blogs.ajc.com, Fred Schneider talks B-52s 35th anniversary Access Atlanta. (July 19, 2012). Retrieved on 2012-11-28.
  6. Brand, Sam. «B-52s' Fred Schneider: Gay, Proud, and on the Comeback Trail». Popeater.com, 22-02-2010. [Consulta: 13 desembre 2012].
  7. "B-52's Fred Schneider Says Don't Eat The Lobster," Associated Press, March 17, 2014.