Frederic Clascar i Sanou

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrederic Clascar i Sanou
Dades biogràfiques
Naixement 6 de setembre de 1873
Santa Coloma de Farners
Mort 21 de febrer de 1919 (45 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Traductor
Modifica dades a Wikidata

Frederic Clascar i Sanou (Santa Coloma de Farners, la Selva, 6 de setembre de 1873Barcelona, 21 de febrer de 1919) fou un religiós català, liturgista i biblista, destacat per les seves traduccions bíbliques i la seva tasca de divulgació i reforma litúrgica.

Ordenat sacerdot a Barcelona en 1899, fou rector a Granollers, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat i Santa Madrona de Barcelona. Es llicencià en dret canònic a Roma. En tornar a Barcelona fou capellà de la Casa de Maternitat. Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans el 1911, on col·laborà en l'elaboració dels primers textos normatius del català.

Treballà activament per la difusió de la cultura religiosa i en català, i per l'educació religiosa a les escoles. El seu Estudi sobre la filosofia a Catalunya el segle XVIII (1895), és el primer treball global sobre la filosofia moderna als Països Catalans, i hi destacà la contribució de religiosos com Jaume Balmes. Publicà obres populars de divulgació sobre la litúrgia, explicant de manera planera assumptes de la missa, els evangelis o els sagraments. Va voler reformar l'ús de la música en la litúrgia, introduint-hi la de Johann Sebastian Bach, llavors desconegut a Catalunya.

En 1909 començà a publicar en fascicles la seva traducció de l'Evangeli de Mateu, però va quedar interrompuda. Aquesta i altres traduccions bíbliques van fer que Enric Prat de la Riba li encarregués una versió completa de la Bíblia en català. L'Institut d'Estudis Catalans en publicà El Gènesi (1915), El Càntic dels Càntics de Salomó (1918) i, pòstumament, L'Èxode (1925), on Clascar fa servir una llengua vigorosa i de gran nivell estètic, a més de fidelitat a la llengua hebrea. Clascar va traduir directament de l'original hebreu, al contrari del que era habitual, que era traduir des de la Vulgata en llatí. Això li valgué crítiques dels censors eclesiàstics, per la qual cosa hagué de defensar-se amb Vindicació documental d'unes notes al Gènesi (1915).

En morir, deixà inèdits altres textos i estudis bíblics, que serviren en part per a la traducció que després en feu la Fundació Bíblica Catalana. Fou enterrat al Cementiri de les Corts de Barcelona.

Bibliografia[modifica]