Vés al contingut

Frederic II de Baden

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrederic II de Baden
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juliol 1857 Modifica el valor a Wikidata
Karlsruhe (Gran Ducat de Baden) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 agost 1928 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Badenweiler (República de Baden) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGrabkapelle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Heidelberg
Universitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Grau militarcoronel general Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran duc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaZähringen Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHilda de Luxemburg (1885–) Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic I de Baden Modifica el valor a Wikidata  i Lluïsa de Prússia Modifica el valor a Wikidata
GermansVictòria de Baden
Ludwig Wilhelm von Baden Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Frederic II de Baden (Karlsruhe, 9 de juliol de 1857 - Badenweiler, 9 d'agost de 1928) fou l'últim gran duc sobirà de Baden regnant des de 1907 i fins al 1918.

Biografia

[modifica]

Fill del gran duc Frederic I de Baden i de la princesa Lluïsa de Prússia, era net del gran duc Leopold I de Baden i de la princesa Sofia de Suècia per part de pare, mentre que per part de mare ho era del kàiser Guillem I de Prússia i de la duquessa Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach.

Casat en primeres núpcies amb la princesa Hilda de Luxemburg, filla del gran duc Adolf I de Luxemburg i de la princesa Adelaida d'Anhalt, la parella no tingué fills. A la mort del gran duc fou el fill d'un seu cosí, el príncep Maximilià de Baden qui heretà els drets dinàstics sobre el gran ducat.

Educat a la prestigiosa Universitat de Heidelberg va pertànyer al Cos de Suàbia, una corporació d'estudiants de la citada universitat.

L'octubre de 1880, Frederic es va unir a l'exèrcit prussià com a soldat del 1r Regiment de Guàrdies a Peu (1. Garde-Regiment zu Fuß) de Potsdam. Després del seu matrimoni el 1885, va ser transferit al 5è Regiment d'Infanteria de Baden núm. 113 ( 5. Badisches Infanterie-Regiment Nr. 113)[1] a Friburg de Brisgòvia. Va prendre el comandament del regiment el 22 de març de 1889.[2] Els quarters del regiment van rebre més tard el seu nom com a Erbgroßherzog-Friedrich-Kaserne . Friedrich va servir a Berlín del 1891 al 1893 com a comandant de la 4a Brigada d'Infanteria de la Guàrdia.[3] L'11 d'abril de 1893, va ser nomenat comandant de la 29a Divisió a Friburg.[3] El 27 de gener de 1897, el kàiser Guillem II el va nomenar general comandant del VIII Cos d'Exèrcit ( VIII. Armeekorps ) a Coblença, on va estar guarnit fins al 1901.[3] Mentre era a Coblença, Paul von Hindenburg, entre d'altres, va exercir com a cap de l'Estat Major General sota el comandament de Friedrich.

El 1902, Frederic va deixar el servei militar actiu perquè, com a Gran Duc hereditari, s'esperava que donés suport al Gran Duc Frederic I, que ja era gran, a Karlsruhe, i el kàiser Guillem II havia rebutjat la seva sol·licitud de prendre el comandament del XIV Cos d'Exèrcit, que tenia la seu a Baden i comprenia la majoria del contingent de Baden de l'exèrcit prussià, per raons funcionals.[4]

Amb la caiguda de l'Imperi alemany, després de l'abdicació del kàiser Guillem II de Prússia, en part propiciada pel seu successor, el príncep Maximilià de Baden, el gran duc es dedicà a l'administració de l'increïble patrimoni familiar, entre el qual hom podia trobar el cèlebre Palau reial de Karlsruhe i el castell de Salem entre d'altres a més a més de nombroses i extenses propietats forestals de la família.

El gran duc morí l'any 1928 i la seva esposa li sobrevisqué fins a l'any 1952.

Referències

[modifica]
  1. wiki-de.genealogy.net
  2. Günter Wegner: Stellenbesetzung der Deutschen Heere 1815-1939. Band 2: Die Stellenbesetzung der aktiven Infanterie-Regimenter sowie Jäger- und MG-Battalione, Wehrbezirkskommandos und Ausbildungsleiter von der Stiftung bzw. Aufstellung bis 1939, Biblio-Verlag, Osnabrück 1992, ISBN 3-7648-1782-8
  3. 1 2 3 Günter Wegner: Stellenbesetzung der Deutschen Heere 1815-1939. Band 1: Die Höheren Kommandostellen, Biblio-Verlag, Osnabrück 1990, ISBN 3-7648-1779-8
  4. wiki-de.genealogy.net