Frederic I Gonzaga
  | |
| Nom original | (it) Federico I Gonzaga |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 25 juny 1441 Màntua (Itàlia) |
| Mort | 14 juliol 1484 (43 anys) Màntua (Itàlia) |
| Sepultura | Basilica of Sant'Andrea |
| Monarca | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | condottiero |
| Carrera militar | |
| Rang militar | capità |
| Altres | |
| Títol | Marcgravi |
| Família | Casa de Gonzaga |
| Cònjuge | Marguerite de Bavière (1463, 1463 (Gregorià)–1479) |
| Fills | Francesc II Gonzaga, Elizabetta Gonzaga, Giovanni Gonzaga, Sigismondo Gonzaga, Clara Gonzaga (en)  , Maddalena Gonzaga (en) |
| Pares | Lluís III Gonzaga i Bàrbara de Brandenburg |
| Germans | Barbara Gonzaga, Dorotea Gonzaga, Francesco Gonzaga, Gianfrancesco Gonzaga, Gabriella Gonzaga, Paola Gonzaga, Ludovico Gonzaga, Caterina Secco Gonzaga, Susanna Gonzaga i Rodolfo Gonzaga |
| Parents | Guidobald I Montefeltro (cunyat) Albert III de Wittelsbach (sogre) Elisabet de Baviera (cunyada) |
Premis | |
 | |
Frederic I Gonzaga, dit il Gobbo («el geperut»),[1] (Màntua, 25 de juny del 1441 - 14 de juliol del 1484) fou el tercer marquès de Màntua. Va dedicar la seva vida a guerrejar a favor del Ducat de Milà.
Biografia[modifica]
Fill del marquès Lluís III de Màntua i e la seva esposa Bàrbara de Brandeburg. Entre els seus mestres de la infantesa hi havia tres deixebles de Vittorino da Feltre: Iacopo da San Cassiano, Ognibene Bonisoli (Ognibene da Lonigo) i Bartolomeo Sacchi.[2]
Frederic es va casar el 6 de juny del 1463 amb Margarida de Baviera, filla del duc Albert III de Wittelsbach. Aquest matrimoni va ser probablement arranjat per la mare, Bàrbara de Brandeburgo, que d'aquesta manera mantenia el marquesat dins l'òrbita alemanya.[3] Sembla que aquesta unió no va plaure a Frederic, que era un home intel·ligent, de gran cultura i amant de les arts, mentre que la núvia tenia fama d'escassa elegància tant en el fet com en el vestir. Algunes fonts, no confirmades, li van atribuir al marquès una història d'amor amb una jove del poble, relació sobre la qual els historiadors actuals es mostren escèptics.
Va assumir el poder el 14 de juny del 1478, tres dies després de la mort del seu pare. Des del punt de vista polític Frederic va continuar amb la línia d'amistat amb Milà seguida pel seu pare; ja abans de ser nomenat marquès, havia militat com a comandant de les tropes milaneses. La seva tasca al servei de Milà el va tenir allunyat de Màntua durant freqüents períodes, durant els quals l'administració del marquesat va ser confiada a Eusebio Malatesta, mentre que el comandament de les tropes de Màntua quedaven sota control de Francesco Secco d'Aragó, casat amb la seva germana Caterina. Frederic va participar en diverses operacions militars de defensa del Ducat de Milà i generalment contra la República de Venècia, que en aquells anys mantenia una política molt agressiva. Durant una d'aquestes missions el seu cunyat, Francesco Secco, va ocupar Asola[4] (que s'havia posicionat a favor de Venècia), també promoguda pel papa Sixt IV (que era partidari de la lliga contra Venècia). Després es va estipular una treva entre les parts en conflicte i, Lluís el Moro, duc regent de Milà, va fer el lliurament d'Asola i dels altres territoris ocupats, cosa que va disgustar Frederic. El marquès estava ja malalt i sembla que la pena per la pèrdua de les terres acabades de conquerir va precipitar la seva mort, esdevinguda el 14 de juliol del 1484.[5]
El 1478 va encarregar a l'arquitecte Luca Fancelli la construcció d'un palau, que van anomenar la Domus Nova i que més endavant seria el palau ducal de Màntua, amb la façana de cara al llac. Les obres estarien acabades el mateix any de la mort del marquès.[6]
En una ocasió va haver de superar un intent d'enverinament per part dels seus germans, Gianfrancesco i Rodolfo, que per ambició de poder volien substituir-lo.[7]
Frederic va ser sepultat a l'església de sant Andreu de Màntua.
Descendència[modifica]
Frederic i Margarida Wittelsbach de Baviera van tenir sis fills:
- Francesc II (1466 – 1519), quart marquès de Màntua;
- Segimon (1469 - 1523), cardenal el 1505, bisbe de Màntua el 1511;
- Joan (1474 – 1525), condottiero (líder militar) cap dels "Gonzaga de Vescovato"; casat amb Laura Bentivoglio de Bolonia.
- Clara (1464 - 1503), casada amb Gilbert de Borbó, comte de Montpensier;
- Magdalena (†1490), casada amb Joan Sforza, senyor de Pesaro;
- Isabel (ca 1471 - 1526), casada amb Guidobald I Montefeltro, duc d'Urbino.
Referències[modifica]
- ↑ Gian Maria Varanini, Dizzionario biografico degli italiani XLV, 1995, Federico I Gonzaga
- ↑ Faccioli, 1959, p. 34.
- ↑ Lazzarini, 1996, p. 345.
- ↑ Diversos Autors, 1958, p. 338.
- ↑ Mozzarelli, 1987, p. 38.
- ↑ Barbato i Munaretto, 2015, p. 18.
- ↑ Gianolio, 1996, p. 135.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frederic I Gonzaga |
- Barbato, Marco. Restauro del Corridore al Giardino dei Semplici nel Palazzo Ducale di Mantova, 2015.
- Faccioli, Emilio. Instituto Carlo d'Arco per la storia di MantovaMantova: le lettere, Volum 2, 1959.
- Diversos Autors. Archivo Storico Lombardo. Società storica lombarda, 1958.
- Gianolio, R. Monete e medaglie di Mantova e dei Gonzaga dal XII al XIX secolo: Il comune, i Gonzaga capitani generali del popolo di Mantova e vicari imperiali, i Gonzaga marchesi di Mantova (1117-1530). Art Books International Limited, 1996.
- Lazzarini, Isabella. Fra un principe e altri stati: relazioni di potere e forme di servizio a Mantova nell'età di Ludovico Gonzaga. Istituto storico italiano per il Medio Evo, 1996.
- Mozzarelli, Cesare. Mantova e i Gonzaga: dal 1382 al 1707. Utet, 1987.