Frederic J. Porta i Capdevila
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1996 Barcelona |
| Formació | Universitat Pompeu Fabra |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, escriptor, politòleg |
Frederic Josep Porta i Capdevila (Barcelona, 1996) és un historiador i politòleg català,[1] director de la Revista de Catalunya des del gener de 2025.[2]
Graduat en Ciències Polítiques el 2018, va obtenir un Màster en Història del Món a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Es va doctorar, a la mateixa universitat, el 2021, amb una tesi doctoral sobre la vida de l'intel·lectual i polític català Josep Maria Batista i Roca.[3]
Ha estat investigador postdoctoral a la Universitat de Barcelona (UB) i participa també en grups de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, la UB i la UPF.[3] A la UPF és membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives d'aquella universitat.[4]
Ha escrit i publicat diversos llibres i estudis sobre nacionalisme català i pensament polític català.[5] Ha publicat la biografia del polític català Josep Dencàs[6][7] i les obres completes de Daniel Cardona i Civit.[8][9]
És director de la revista Esperit, de pensament polític i història contemporània.[10] El gener del 2025 esdevingué director de la Revista de Catalunya.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Costa, Ot Bou. «Frederic J. Porta: “Els catalans hem de pensar com podem construir poder i com exercir-lo”». VilaWeb, 16-02-2025. [Consulta: 15 maig 2025].
- ↑ «Frederic J. Porta, nou director de la Revista de Catalunya». Estat, 31-01-2025. [Consulta: 29 maig 2025].
- 1 2 Llanas, Sergi. «El patronat de la Revista de Catalunya aposta per un polèmic canvi de rumb de la direcció». El País, 06-02-2025. [Consulta: 15 maig 2025].
- ↑ «Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) - Membres» (en anglès). UPFR - Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives. [Consulta: 18 maig 2025].
- ↑ Palau, M. «Frederic J. Porta, politòleg'». El Punt Avui, 30-01-2025. [Consulta: 12 maig 2025].
- ↑ Esculies, Joan. «L'enigma Dencàs». El País, 31-07-2019. [Consulta: 15 maig 2025].
- ↑ Lillo, Manuel. «Un gir en la memòria històrica sobre Josep Dencàs». El Temps, 01-04-2024. [Consulta: 15 maig 2025].
- ↑ Lillo, Manuel. «Un nou temps per a la Revista de Catalunya». El Temps, 09-02-2025. [Consulta: 15 maig 2025].
- ↑ ««Josep Dencàs representa nacionalisme, progrés social i democràcia»». Núvol, 25-01-2024. [Consulta: 15 maig 2025].
- ↑ Molas, Sílvia Marimon. «Relleu controvertit a la centenària 'Revista de Catalunya'». Ara.cat, 04-02-2025. [Consulta: 15 maig 2025].
- ↑ Burdeus, Joan. «Una nova generació de dretes per a la Revista de Catalunya: Els joves d’Urquinaona declaren la guerra cultural». El País, 02-03-2025. [Consulta: 15 maig 2025].