Frederic Miquel del Palatinat-Zweibrücken

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrederic Miquel del Palatinat-Zweibrücken
FriedrichMichaelZweibr.jpg
Nom original (de) Friedrich Michael von Pfalz-Zweibrücken-Birkenfeld
Biografia
Naixement 27 febrer 1724
Ribeauvillé
Mort 15 agost 1767 (43 anys)
Schwetzingen
Lloc d'enterrament església de Sant Miquel de Munic
Rappoltstein Coat of Arms.svg  Comte Rappolstein

1746 – 1767
← Cristià IV del Palatinat-ZweibrückenCarles II August del Palatinat-Zweibrücken →
Dades personals
Educació Universitat de Leiden
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Rang militar mariscal de camp
Conflicte Batalla de Maxen
Altres
Títol Duc
Família Dinastia Wittelsbach
Cònjuge Maria Francesca de Sulzbach
Fills Maximilià I Josep de Baviera
Amàlia de Zweibrücken-Birkenfeld
Carles II August del Palatinat-Zweibrücken
Maria Anna de Zweibrücken-Birkenfeld
Pares Cristià III de Zweibrucken-BirkenfeldCarolina de Nassau-Saarbrücken
Germans Cristià IV del Palatinat-Zweibrücken, Cristiana Enriqueta del Palatinat-Zweibrücken i Carolina de Zweibrucken-Birkenfeld
Premis

Escut d'armes Frederic Miquel del Palatinat-Zweibrücken
Modifica les dades a Wikidata

Frederic Miquel del Palatinat-Zweibrücken (Ribeauvillé, 27 de febrer de 1724 - Schwetzingen, 15 d'agost de 1767) va ser un membre de la casa dels Wittelsbach. Fill del comte palatí Cristià III del Palatinat-Zweibrücken i de la comtessa Carolina de Nassau-Saarbrücken. Va ser pare del rei Maximilià I Josep de Baviera.

Guerra dels Set Anys[modifica]

Frederic Miquel va ser Mariscal de camp del Palatinat, governador de Mannheim i finalment, el 1758, Mariscal de camp del Sacre Imperi Romanogermànic i comandant en cap de l'Exercit Imperial durant la Guerra dels Set Anys contra Frederic el Gran. Després de la Batalla de Rossbach, va aconseguir tornar a aixecar l'exèrcit imperial batut, pel qual va rebre la Gran Creu de l'Ordre Militar Maria Teresa.[1] A la tardor de 1758 va envair Saxònia, va prendre la fortalesa Sonnenstein i va assetjar Leipzig. L'any següent, Leipzig, Torgau, Wittenberg i Dresden van ser conquerides. Va protegir al mariscal Daun a la batalla de Maxen i va lluitar victoriós en la batalla de Strehlen. El 1761, va dimitir del càrrec i lliurà les tropes imperials al mariscal de camp Johann von Serbelloni. Després de la pau de Hubertusburg, Frederic Miquel va rebre el Comandament General a Bohèmia.

Núpcies i descendents[modifica]

Es va casar amb comtessa palatina Maria Francesca de Sulzbach, neta de l'elector del Palatinat Carles III Felip, de la qual tingué cinc fills:

També va tenir de un fill il·legítim amb la seva amant Louise Cheveau:

Referències[modifica]

  1. Jaromir Hirtenfeld: Der Militär-Maria-Theresien-Orden und seine Mitglieder, Kaiserliche Hof- und Staatsdruckerei, Wien 1857, p. 1728.

Bibliografia[modifica]