Frederic Muset i Ferrer

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrederic Muset i Ferrer
Dades biogràfiques
Naixement 8 de juliol de 1896
Igualada
Mort maig 1979 (82 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Músic, compositor i sacerdot
Dades familiars
Germans
Modifica dades a Wikidata

Frederic Muset i Ferrer (Igualada, Anoia, 8 de juliol del 1896Barcelona, maig del 1979) va ser un sacerdot i músic, compositor i organista català. Fou germà de l'escriptor i poeta Antoni Muset i Ferrer i del músic i compositor Josep Muset i Ferrer.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicià la seva preparació musical als vuit anys, quan entrà a la Capella de Santa Maria, que dirigia Salvador Puigsec a Igualada. Continuà els estudis amb Il·luminat Saperas, amb Vicenç M. de Gibert a Barcelona i, a Vic, amb el seu germà (i músic reconegut) Josep. Fou organista del Seminari de Barcelona (1916). El 1918 feu de professor del Col·legi de Vocacions Religioses de València; en la seva estada a aquesta ciutat, hi fundà la Schola Cantorum. Els anys 1923-1925 els visqué a París, com a organista i mestre de capella de Saint-Étienne du Mont. De tornada a Barcelona, esdevingué mestre de capella i organista de Santa Maria del Mar (1931-1933 aprox.). Durant la Guerra Civil visqué a València (1936-1939); acabada aquesta, tornà a establir-se a Barcelona.

Publicà Cançons populars catalanes, amb harmonitzacions per a piano. Compongué més de 20 misses, una trentena d'antífones (Salves i Ave Maria), una vintena de Goigs, dues obres de teatre líric per a cor i orquestra, i moltes altres composicions, la majoria de caràcter religiós. En alguna ocasió emprà el pseudònim M.Sigfried.

El fons de Frederic Muset es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Obres (selecció)[modifica | modifica el codi]

  • Los amantes de Teruel (1939), per a gran orquestra, cor a sis veus, quintet vocal solista i rapsode. Basat en l'obra de Tirso de Molina
  • El fantasma de la cumbre, per a cors i orquestra, obra per a l'escena amb llibret de Joaquim Civera i Sormaní
  • Finales: número 23, per a orgue
  • Il·lustracions musicals adaptades a la rondalla "El Comte d'Oliver" (1917), per a violí, violoncel i piano
  • Marcha nupcial para gran orquesta (1941), dedicada al compositor Joan Pich i a Maria Escrihuela
  • Offertorium para grande orquesta (1944)

Misses[modifica | modifica el codi]

  • Missa Adoramus te Christe (1944), per a quatre veus mixtes i gran orquestra o orgue
  • Missa In honorem Beatæ Mariæ Virginis de Montserrato, Cathaloniæ Patronæ Principalis (1935), per a diverses veus i orgue
  • Missa In honorem Beatæ Mariæ Virginis in Expectatione Partus (1933), per a quatre veus mixtes i acompanyament
  • Missa In honorem Sancti Friderici (1934), per a tres veus mixtes i acompanyament
  • Missa pro Defunctis nº1 cum Sequentia et Exequiis (1935), per a tres veus i orgue
  • Missa "Regina Pacis" (1945), per a dues veus i orgue
  • Missa Santa Patrona del Gremio de Hostalería (1946), per a quatre veus mixtes amb acompanyament d'orgue i orquestra

Cançons, motets, antífones[modifica | modifica el codi]

  • Amb lletra de Jacint Verdaguer: A la Inmaculada (1944), A la Reina de Catalunya, Maria al Cel guia (1926), cançó per a tres veus blanques amb acompanyament d'harmònium
  • Amb lletra de Joan Maragall: Boscos de Vallvidrera, a cinc veus mixtes (1974), Unes flors que s'esfullen, a quatre veus mixtes (1974), Jugant, La vaca cega, a sis i vuit veus mixtes (1974)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Frederic Muset Vint-i-cinc cançons populars catalanes Barcelona: Unión Musical Española, s.d. (entre 1925 i 1930). Comprèn dos Quaderns
  • Maria Antònia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé Diccionari biogràfic d'igualadins Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1986
  • F. de Valrà Mossèn Frederic Muset, article publicat a Garba núm. 32-34 (Sabadell, 1922)

Enllaços[modifica | modifica el codi]