Frederic Pons i Montells

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrederic Pons i Montells
Biografia
Naixement 1838
Barcelona
Mort 1902
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
21 de desembre de 1883 – 31 de març de 1884
Circumscripció Castellterçol[1]

13 d'abril de 1886 – 29 de desembre de 1890
Circumscripció Tortosa
Activitat
Ocupació Empresari
Partit Partit Liberal Fusionista
Modifica les dades a Wikidata

Frederic Pons i Montells (Barcelona, 1838Madrid, 1902) fou un polític, advocat i periodista català, nebot de Marià Pons i Espinós.

Trajectòria[modifica]

Fou magistrat de l'Audiència de Madrid i dirigí el setmanari La Bomba, alhora que militava al Partit Progressista. Durant el sexenni democràtic fou membre de diversos partits monàrquics liberals i fou vicepresident del Cercle Liberal de Barcelona. El 1872 treballava a la secció de Foment del govern civil de Barcelona quan fou elegit diputat per Vic a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872.

Quan es proclamà la Primera República Espanyola fou partidari del retraïment i rebutjà l'oferta de Víctor Balaguer i Cirera de ser el cap del partit a Barcelona, però després del cop d'estat del general Pavía formà part de l'equip ministerial d'Ultramar amb Víctor Balaguer, i fins i tot fou director General el 1892.

A les eleccions generals espanyoles de 1881 fou elegit diputat (primer del Partit Constitucional i després del Partit Liberal Fusionista) primer per Castellterçol i després per Tarragona. Participà en la constitució de la Diputació Catalana, en la que va defensar el proteccionisme econòmic i el manteniment del dret català. A les eleccions generals espanyoles de 1886 fou elegit diputat per Tortosa. Va escriure algunes obres de teatre en català.

Obres[modifica]

  • Un barret de pega (1874)
  • L'arrenca caixals (1876)
  • Les dues Tereses (1877)
  • Estudios sobre la patria potestad antigua y moderna a Revista de España (1876)

referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]