Vés al contingut

Frederic Travé i Escardó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrederic Travé i Escardó
Biografia
Naixement6 agost 1857 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 1938 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne
25 març 1913 – desembre 1914
Circumscripció electoral: Tarragona
Diputat provincial de Tarragona
1911 – 1913
Diputat a Corts
20 desembre 1905 – 30 març 1907
← Robert Ferratges i Domínguez – Ignasi Girona i Vilanova →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Granollers
Diputat a Corts
31 maig 1901 – 27 març 1903
← Felip Ricart i Fernández de Córdoba – Robert Ferratges i Domínguez →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Granollers
Diputat a Corts
4 abril 1898 – 16 març 1899
← Marià Puig i Valls – Joan Ferrer-Vidal i Soler →
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDolores Alfonso Quintanilla Modifica el valor a Wikidata
Premis
1857 Arxiu Contemporàni de Barcelona Regsitre de naixement

Frederic Travé i Escardó (Barcelona, 6 d'agost de 1857 - Barcelona, 28 de setembre de 1938) fou un advocat i polític català, baró de Montclar.

Era membre d'una família de propietaris agraris de Cubelles i vincular al Banc de Barcelona. Va ser el propietari de Casa Travé de Cubelles, un edifici neoclàssic que conté nombrosos elements escultòrics relacionats amb el món grecoromà i amb la mitologia clàssica. Frederic Travé va crear, amb relació a aquesta temàtica, una excepcional biblioteca. És molt notable el jardí de la finca, amb diverses espècies exòtiques. Un fill seu emparentà amb els comtes de Lavern. Era soci de l'Ateneu Barcelonès.[1]

Milità al Partit Liberal, i fou elegit diputat pel districte de Vilanova i la Geltrú a les eleccions generals espanyoles de 1898, i pel de Granollers a les de 1901 i 1905.[2] També fou escollit senador per la província de Tarragona el 1913. També fou regidor de l'ajuntament de Barcelona en 1893 i 1897 i diputat de la Diputació de Tarragona en 1911 i 1913. Fou gentilhome de cambra amb exercici del rei Alfons XIII.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.280. ISBN 978-84-9850-461-3.
  2. ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.719.

Enllaços externs

[modifica]
  • Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  • Fitxa del Senat Arxivat 2010-08-29 a Wayback Machine.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frederic_Travé_i_Escardó&oldid=36772481»