Frederica de Hannover

Frederica de Hannover

Biografia
Naixement	18 abril 1917 Blankenburg (Alemanya)
Mort	6 febrer 1981 (63 anys) Madrid
Causa de mort	cardioplegia
Sepultura	Cementiri Real de Tatoi
Religió	Església Ortodoxa Grega i luteranisme
Formació	North Foreland Lodge
Activitat
Ocupació	reina
Altres
Títol	Princesa Reina consort de Grècia Reina Reina mare
Família	Dinastia Hannover
Cònjuge	Pau I de Grècia (1938–1964)
Fills	Sofia de Grècia, Constantí II de Grècia, Irene de Grècia
Pares	Ernest August de Hannover   i Victòria Lluïsa de Prússia
Germans	Christian de Hanovre Welf Henry de Hanover Ernest August de Hannover Jordi Guillem de Hannover
Cronologia
12 febrer 1981	Funeral and burial of Frederica of Hanover (en)
Premis
(8 maig 1956)  Gran Creu Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal Alemanya  Gran Creu de la Legió d'Honor  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
Signatura

Frederica de Hannover, reina de Grècia (Blakenburg a l'antic ducat de Brunsvic i actual land de Saxònia-Anhalt, 18 d'abril de 1917 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1981), princesa de Hannover, Gran Bretanya i Irlanda i Reina consort de Grècia del 1947 al 1964.

Orígens familiars

Nascuda el 1917 a Blakenburg, El Harz, actual Saxònia-Anhalt. Filla del duc Ernest August de Hannover i de Luneburg, cap de la Casa Reial de Hannover, i de la princesa Victòria Lluïsa de Prússia, essent neta del príncep Ernest August de Hannover i de la princesa Thyra de Dinamarca per part de pare, mentre que per part de mare ho era del kàiser Guillem II de Prússia i de la princesa Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg.

En el moment del seu naixement ocupava el lloc 34è a la línia de successió al tron britànic, era Princesa de Hannover, del Regne de la Gran Bretanya i Irlanda, a part de ser duquessa de Brunsvic i Luneburg.

Núpcies i descendents

La seva infantesa la passà majoritàriament a Àustria, a les possessions de la família hannoveriana a Gmunden (Alta Àustria), en un ambient distès però amb certes connexions amb el moviment nacionalsocialista. L'any 1937 s'anuncià el seu casament amb el príncep Pau I de Grècia, matrimoni que se celebrà el 8 de gener de 1938 a Atenes; tingueren tres fills:

• SAR la princesa Sofia, futura reina d'Espanya, nascuda el 1938 a Atenes. Es casà el 1962 a la capital grega amb el príncep i futur rei Joan Carles I d'Espanya.

• SM el rei Constantí II de Grècia, nascut el 1940 a Atenes. Es casà amb la princesa Anna Maria de Dinamarca el 1964 a Atenes.

• SAR la princesa Irene, nascuda el 1942 a Ciutat del Cap.

Exili i mort

Visqué a l'exili des de 1941 fins al 1946 arran de l'ocupació del país per les tropes nazis, habitant a les ciutats d'El Caire i de Ciutat del Cap, on feu amistat amb el general Smuts. L'any 1946 retornà a Grècia i en fou proclamada reina l'any 1947 després de la mort del rei Jordi. A partir de llavors portà a terme una important tasca de desenvolupament econòmic del país. Segons diversos relats, va tenir una relació amb el director de la CIA, Allen Dulles, després de conèixer-lo el 1958. La mort del seu marit l'any 1964 l'apartà del poder, partint a l'exili l'any 1967 arran del cop dels coronels.

Malgrat tot, se la recordà a Grècia com una reina extremadament polititzada i com una persona que prengué clarament partit per un control del poder per part de la monarquia. Frederica despertà grans passions tant d'odi, fins i tot dintre de la seva família com en el cas del príncep Pere de Grècia, i grans passions. De caràcter fort i amb actituds ratllant la mala educació en certs moments.

Des de 1970 fins al 1974 visqué a l'Índia, on desenvolupà els seus coneixements sobre el món hinduista fins que el 1975 s'instal·là a Madrid, on morí el febrer de 1981 arran d'una aturada cardíaca durant el postoperatori d'una operació ocular. Fou enterrada al Palau Reial de Tatoi (Grècia).