Fredolic gros

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaFredolic gros
Tricholoma portentosum
Schwarzfaseriger Ritterling-1.jpg
Il·lustració de l'any 1897
Tricholoma portentosum35.JPG
Bolet
Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni adnat

Comestibilitat

bolet comestible

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color blanc

Ecologia

micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaTricholomataceae
GènereTricholoma
EspècieTricholoma portentosum
(Fr.) Quél., 1872[1][2]
Nomenclatura
Sinònims
  • Agaricus portentosus (Fr., 1821)
  • Gyrophila portentosa ((Fr.) Quél., 1886)
  • Gyrophila sejuncta var. portentosa ((Fr.) Quél. 1896)
  • Melanoleuca portentosa (Murrill 1914)[3]
Modifica dades a Wikidata
Fredolic gros

El fredolic gros (Tricholoma portentosum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.[4]

Descripció[modifica]

  • És semblant al fredolic, però se'n separa per la viscositat del barret (per això també se l'anomena, erròniament, llenega dels Pirineus) i perquè pren tons grogosos amb l'edat o si se'l frega amb els dits.
  • El barret pot arribar a fer uns 12 cm d'amplada.
  • La carn, bastant prima, és blanca i fa olor de farina.
  • El peu és blanc amb tons grogosos o verdosos en els exemplars més vells.[5][6]

Hàbitat[modifica]

Surt a la tardor a les pinedes fresques de muntanya (especialment, de Pinus sylvestris).[7]

Risc de confusió amb altres espècies[modifica]

Pel lloc on apareix cal tindre cura de no confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més molsut i sense tonalitats groguenques.[8]

Ús gastronòmic[modifica]

És de bona qualitat i de molta tradició a les comarques del Pirineu. El seu ús a la cuina és similar al dels fredolics i molt idoni per a afegir a guisats i estofats.[9][10]

Referències[modifica]

  1. Quélet, L., 1873, Mémoires de la Société d'Émulation de Montbéliard 5: 338.
  2. uBio (anglès)
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. MiniGuiesNatura. Ed. Pòrtic, Barcelona, 2003. ISBN 84-7306-874-2. Pàg. 28.
  6. Setas y sitios (castellà)
  7. AsturNatura (castellà)
  8. Setas y rutas micológicas (castellà)
  9. Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. 2003.
  10. MiCestaDeSetas (castellà)


Enllaços externs[modifica]