Vés al contingut

Fredolic gros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFredolic gros
Tricholoma portentosum Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
SuperregneHolomycota
RegneFungi
FílumBasidiomycota
OrdreTricholomatales
FamíliaTricholomataceae
GènereTricholoma
EspècieTricholoma portentosum Modifica el valor a Wikidata
Quél., 1873
Nomenclatura
BasiònimAgaricus portentosus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Gyrophila portentosa
Gyrophila sejuncta var. portentosa
Melanoleuca portentosa
Agaricus portentosus
Tricholoma portentosum var. album
Tricholoma portentosum var. boutevillei
Tricholoma portentosum var. lugdunense Modifica el valor a Wikidata

El fredolic gros (Tricholoma portentosum) és una espècie de bolet agarical de la família de les tricolomatàcies (Tricholomataceae).[1] Pertany al grup dels fredolics.[2]

Fredolic gros

Taxonomia

[modifica]

Elias Magnus Fries va descriure l'espècie com Agaricus portentosus l'any 1821.[3] Lucien Quélet la va transferir al gènere Tricholoma l'any 1873.

Iconografia

[modifica]

Elias Magnus Fries[4]

André Marchand 1986[5]

Etimologia i noms populars

[modifica]

A més de fredolic gros rep els noms de fredolic llenegat, carbonera, xamardiscla, xaberniscle o xaberniscle negre (Alt Urgell), xavarnol(Cerdanya), taverniscle, xaverniscola (Andorra)[2]

Descripció

[modifica]
  • És semblant al fredolic, però se'n separa per la viscositat del barret (fredolic llenegat) i perquè pren tons grogosos amb l'edat o si se'l frega amb els dits.
  • El barret pot arribar a fer uns 12 cm d'amplada.
  • La carn, bastant prima, és blanca i fa olor de farina.
  • El peu és blanc amb tons grogosos o verdosos en els exemplars més vells.[6][7]

Hàbitat

[modifica]

Surt a la tardor a les pinedes fresques de muntanya (especialment, de Pinus sylvestris).[8]

Risc de confusió amb altres espècies

[modifica]

Pel lloc on apareix cal tindre cura de no confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més molsut i sense tonalitats groguenques.[9]

Ús gastronòmic

[modifica]

És de bona qualitat i de molta tradició a les comarques del Pirineu. El seu ús a la cuina és similar al dels fredolics i molt idoni per a afegir a guisats i estofats.[10][11]

Referències

[modifica]
  1. Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146–6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
  2. 2,0 2,1 Cuello, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra (Barcelona): Lynx Edicions, 2007, p. 1-496; 431. ISBN 9788496553392. 
  3. Fries, Elias Magnus. Systema mycologicum : sistens fungorum ordines, genera et species, huc usque cognitas, quas ad normam methodi naturalis determinavit. Lundae, Ex Officina Berlingiana, 1821, p. 1-520; 39. 
  4. Fries, Elias Magnus. Icones selectae hymenomycetum nondum delineatorum / sub auspiciis regiae Academiae Scientiarum Holmiensis editae ab Elia Fries. Holmiae ; Upsaliae, 1867, p. 1-330; 79. DOI https://doi.org/10.3931/e-rara-9762. 
  5. Marchand, André. Champignons du nord et du midi. Tome 1. Barcelona: Société mycologique des Pyrénées méditerranéennes, 1971, p. 1-264; 98. ISBN 978-2-903940-04-1. OCLC 489839469. 
  6. Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. MiniGuiesNatura. Ed. Pòrtic, Barcelona, 2003. ISBN 84-7306-874-2. Pàg. 28.
  7. Setas y sitios Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine. (castellà)
  8. AsturNatura (castellà)
  9. Setas y rutas micológicas (castellà)
  10. Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. 2003.
  11. MiCestaDeSetas Arxivat 2010-06-14 a Wayback Machine. (castellà)

Enllaços externs

[modifica]