Fredolic gros

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuFredolic gros
Tricholoma portentosum Modifica el valor a Wikidata
Schwarzfaseriger Ritterling-1.jpg
Il·lustració de l'any 1897
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni adnat

Edibilitat

Bolet comestible

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Blanc

Ecologia

Micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaTricholomataceae
GènereTricholoma
EspècieTricholoma portentosum Modifica el valor a Wikidata
Quél., 1873
Nomenclatura
BasiònimAgaricus portentosus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus portentosus (Fr., 1821)
  • Gyrophila portentosa ((Fr.) Quél., 1886)
  • Gyrophila sejuncta var. portentosa ((Fr.) Quél. 1896)
  • Melanoleuca portentosa (Murrill 1914)[1]
Fredolic gros

El fredolic gros (Tricholoma portentosum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.[2]

Descripció[modifica]

  • És semblant al fredolic, però se'n separa per la viscositat del barret (per això també se l'anomena, erròniament, llenega dels Pirineus) i perquè pren tons grogosos amb l'edat o si se'l frega amb els dits.
  • El barret pot arribar a fer uns 12 cm d'amplada.
  • La carn, bastant prima, és blanca i fa olor de farina.
  • El peu és blanc amb tons grogosos o verdosos en els exemplars més vells.[3][4]

Hàbitat[modifica]

Surt a la tardor a les pinedes fresques de muntanya (especialment, de Pinus sylvestris).[5]

Risc de confusió amb altres espècies[modifica]

Pel lloc on apareix cal tindre cura de no confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més molsut i sense tonalitats groguenques.[6]

Ús gastronòmic[modifica]

És de bona qualitat i de molta tradició a les comarques del Pirineu. El seu ús a la cuina és similar al dels fredolics i molt idoni per a afegir a guisats i estofats.[7][8]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. MiniGuiesNatura. Ed. Pòrtic, Barcelona, 2003. ISBN 84-7306-874-2. Pàg. 28.
  4. Setas y sitios Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine. (castellà)
  5. AsturNatura (castellà)
  6. Setas y rutas micológicas (castellà)
  7. Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. 2003.
  8. MiCestaDeSetas Arxivat 2010-06-14 a Wayback Machine. (castellà)

Enllaços externs[modifica]