Freguesia (Illa del Governador)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaFreguesia
Pedra da Onça, Ilha do Governador, RJ.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Freguesia.svg Modifica el valor a Wikidata
 22° 47′ 17″ S, 43° 10′ 21″ O / 22.7881°S,43.1725°O / -22.7881; -43.1725
EstatBrasil
Unitat FederativaEstat de Rio de Janeiro
CiutatRio de Janeiro
SotsprefecturaIlha do Governador (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Freguesia és un barri de l'Illa del Governador, Zona Nord del municipi del Rio de Janeiro.[1][2] Ve a ser l'últim barri, tenint dues platges amb diversos quioscos moderns i nova il·luminació.[3] Òptim per a passejos de nit i rutes ciclistes. Anomenades "Praia da Freguesia" o "Praia da Guanabara". En la part més al nord, ocupant el 55% del barri, cercada per àrees verdes, es situa l'àrea militar naval, coneguda com "Campo da Illa", acollint tres batallons del Cos de Fuzileiros Navals, Humaitá, Riachuelo i Paissandu, instal·lats des de 1948. Se la coneix com la Urca de la Zona Nord. També es troben en el barri les escoles de samba Boi da Illa i Naçao Insulana, a més del Bloco Se Cair Eu Como, un dels principals de la Illa del Governador.

El seu índex de qualitat de vida el 2000 era de 0,839, el 60 millor del municipi de Rio entre 126 barris avaluats, sent considerat regular.[4][5]

Història[modifica]

El seu origen ve de l'ermita (actual Capela de Nossa Senhora da Ajuda[6]), aixecada a finals de segle XVII, per Jorge de Souza, el Vell, en terres del seu engenho, en la part nord-est de l'Illa del Governador. D'aquella època és la petita imatge de la Santa col·locada pel seu fundador. El 1710, va ser creada la freguesia de Nossa Senhora da Ajuda i la ermita en ruïnes va ser reconstruïda el 1743 pel pare Nunes Garcia, les obres del qual van ser concloses pel pare Francisco Bernandes de la Silveira el 1754, ja en l'actual plaça Calcutá. Destruïda per un incendi el 1816, va ser recuperada el 1865, per l'arquitecte Antônio de Pádua i Castro. El segle xix, l'agricultura es va intensificar en la regió i el 1838 arriben les primeres barques a vapor que utilitzaven un pont amb atracador de la freguesia.[6]

Al principi del segle XX, sorgeixen els primers carrers a Freguesia i el parcel·lament en la part final de la platja de la Guanabara. El tramvia que connectava el 1922 la Ribeira amb el Cocotá, s'estén el 1935, per l'avinguda Paranapuã, arribant a la localitat del Bananal, en el terme de la platja de la Guanabara, on donava la volta. En el Bananal queda la “Pedra da Onça”, escultura en homenatge als gats-Maracajás, que originalment habitaven l'Illa.[6] Des d'allà hi ha l'esplèndida vista de la Badia de Guanabara, amb la Serra dos Òrgaos i el Dedo de Deus al fons.

Geografia[modifica]

La Platja de la Guanabara és banyada per la badia de Guanabara amb aigües tranquil·les totalment sense ones, amb sorra clara i fina però d'un to fosc a causa de la pol·lució, i considerada no adequada per banyar-se. La extremitat est de la Illa del Governador, és el punt més mogut de la vida nocturna del barri i seu dels immobles més valorats.

Referències[modifica]

  1. «Bairros do Rio» (en portuguès). [Consulta: 3 octubre 2020].
  2. «Estabelece a denominação, a codificação e a delimitação dos bairros da Cidade do Rio de Janeiro» (en portuguès). Decreto nº 3.158, de 23 de julho de 1981: Prefeitura do Rio de Janeiro - Secretaria Municipal de Urbanismo. [Consulta: 3 octubre 2020].
  3. «Map of Freguesia (Ilha do Governador) - Michelin Freguesia (Ilha do Governador) map - ViaMichelin» (en anglès). [Consulta: 21 novembre 2020].
  4. «IDH dos bairros da cidade do Rio de Janeiro - WikiRio» (en portuguès). www.wikirio.com.br. [Consulta: 28 octubre 2020].
  5. «IDS RIO BAIRROS 2000» (en portuguès). [Consulta: 28 octubre 2020].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Ilha do Governador completa 452 anos e se destaca na história do Rio – Sambrasil Turismo e Cultura» (en portuguès). [Consulta: 21 novembre 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Coarcy, Vivaldo. Itatiaia. Memória da Cidade do Rio de Janeiro (en portuguès), 1988, p. 401. ISBN 85-319-0221-5.