Freibergita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralFreibergita
Freibergite.jpg
Freibergita de la mina Reiche Zeche, Freiberg, Alemanya (mida: 7.5 × 5 cm.)
Fórmula químicaAg6[Cu4Fe2]Sb4S12
EpònimFreiberg modifica
Localitat tipusHimmelfahrt mine (en) Tradueix modifica
Classificació
Categoriasulfurs > sulfantimonits
Nickel-Strunz 10a ed.02.GB.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.GB.05 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.11 modifica
Dana3.3.6.3
Heys5.2.15
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·límassiu, cristalls ben formats
Estructura cristal·linaa = 10.56Å
Massa molar1,929.46 gm
Colorgris a negre
Exfoliacióno en té
Fracturadesigual
Duresa3,5 a 4
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegra
Diafanitatopaca
Densitat4,85-5 g/cm³
Impureses comunesZn, Hg, Bi
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Referències[1]

La freibergita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. Fou descoberta l'any 1853 a la mina Himmelsfürst, a Erbisdorf, prop de Freiberg, Saxònia, Alemanya, d'on rep el seu nom.[3] Es poden trobar diferents sinònims: alftonita (Svanberg, 1848), leukargirita (Albin Weisbach, 1875), politelita (Ernst Friedrich Glocker) i espaniolita (Franz Ritter von Kobell). Forma part del grup tetraedrita de minerals.[4]

Característiques[modifica]

La freibergita és un mineral d'argent, coure, ferro, antimoni i sofre, i de vegades també zinc i arsènic. És un sulfur de composició química Ag6[Cu4Fe2]Sb4S12. És opaca, de color gris fosc i densitat 5,41 g/cm3. Cristal·litza en el sistema cúbic formant cristalls ben formats, tot i que també és habitual trobar-ne de manera massiva. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: zinc, mercuri o bismut. Encara que no és abundant, sol extreure's a les mines pels seus metalls i sobretot com a mena d'argent.

La seva estructura cristal·lina cúbica és isoestructural amb l'argentotennantita, la tennantita i la tetraedrita, sent l'anàleg amb molta plata d'aquesta darrera espècie. Juntament amb aquestes esmentades espècies i la giraudita, la goldfieldita i la hakita, forma part del grup tetraedrita de minerals.[4] A més, forma dues sèries de solució sòlida amb l'argentotennantita i la tetraedrita. En la primera, la substitució gradual de part del ferro per zinc i l'antimoni per arsènic va donant els diferents minerals de la sèrie; en la segona, es va substituint la plata i el ferro per coure.[5][6]

Formació i jaciments[modifica]

Es forma per alteració hidrotermal de dipòsits d'altres minerals, comú en filons en granits. Sol aparèixer associada en aquestes roques a altres minerals sulfurs i sulfosals, molt comunament al costat de la tetraedrita.

A Catalunya ha estat descrita a les mines Montoliu de Naut Aran (Vall d'Aran, Lleida).[7]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Freibergita
  1. «Freibergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 juliol 2014].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.]. «Freibergite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012]. 
  4. 4,0 4,1 «Tetrahedrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 juliol 2014].
  5. «Argentotennantite-Freibergite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 juliol 2014].
  6. «Freibergite-Tetrahedrite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 juliol 2014].
  7. «Mineral Location Search». [Consulta: 25 juny 2017].