Freixe de fulla petita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Freixe de fulla petita
Fulles
Fulles

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Lamiales
Família: Oleaceae
Gènere: Fraxinus
Espècie: F. angustifolia
Nom binomial
Fraxinus angustifolia
Vahl

El freixe de fulla petita[1] (Fraxinus angustifolia) és un arbre caducifoli de boscos de ribera que s'estén principalment pel sud del continent. També es coneix com a estanca sang, freixera o fleix.[2]

Ecologia i distribució[modifica | modifica el codi]

Es distribueix per bona part d'Europa. A Catalunya es troba a gran part del territori des dels 0 als 1.000 metres.[3] Viu a la terra baixa poc àrida, o amb rius importants, i a la muntanya submediterrània. Floreix de març a maig. Al Jardí Botànic Històric de Barcelona hi ha un exemplar d'aquest arbre.

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

És un arbre que arriba al màxim de 25 m d'alçària, amb les branquetes aplanades als nusos. Les fulles són oposades o poden formar verticils de tres, compostes, imparipinnades i no tenen estípules. Presenten de 5 a 9 folíols. La inflorescència és un raïm o panícula axil·lar o terminal. Les flors són unisexuals o hermafrodites i brunenques. No tenen ni calze ni corol·la, ja que són pol·linitzades pel vent. L'androceu està format per només dos estams. El fruit és una sàmara glabra que duu una sola llavor a la part basal.

Usos[modifica | modifica el codi]

És una planta que s'ha usat en la medicina popular, emprant-se l'escorça i les fulles, ja que tenen propietats diürètiques, laxants i antiartrítiques. La infusió de l'arrel és indicada com febrífug i la de les fulles contra l'escorbut, la gota i el reuma. Es cultiva com ornamental i per usar la seva fusta en ebenisteria.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició (en català). Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 152-153. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 30 juny 2016].
  3. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 30 juny 2016].