French Connection II

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaFrench Connection II
Frenchconne.jpg
Fitxa
DireccióJohn Frankenheimer
Protagonistes
Dissenyador de produccióJacques Saulnier modifica
GuióRobert Dillon, Laurie Dillon i Alexander Jacobs
MúsicaDon Ellis
FotografiaClaude Renegre
MuntatgeTom Wolf modifica
Productora20th Century Fox modifica
Distribuïdor20th Century Fox modifica
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1975
Durada119 minuts
Idioma originalanglès modifica
Doblada al catalàSí
RodatgeMarsella modifica
Coloren color modifica
Descripció
Gènerecinema políciac
Lloc de la narracióMarsella modifica

IMDB: tt0073018 Filmaffinity: 376420 Allocine: 20974 Rottentomatoes: m/french_connection_ii Allmovie: v18618 TCM: 18643 TV.com: movies/french-connection-ii Modifica els identificadors a Wikidata

French Connection 2 és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Frankenheimer el 1975 i doblada al català. .[1]

Argument [2][modifica]

Popeye Doyle desembarca a Marsella per tal de capturar el traficant de droga Alain Charnier que havia aconseguit escapar-se en la seva precedent confrontació a Nova York.

Sempre perseguint el traficant de droga Alain Charnier, del qual acaba de desmantellar la xarxa americana i que és l'únic que pot identificar, 'Popeye' Doyle, implacable policia novaiorquès, arriba a Marsella, on es posa en contacte amb l'inspector Barthélémy. Però és acollit més aviat fredament, prohibint-li els seus homòlegs francesos de portar una arma. Sol, no parlant la llengua, continua no obstant això la seva investigació amb obstinació. Sense adonar-se que la policia francesa se serveix d'ell per entrampar Charnier.

Repartiment[modifica]

Anècdotes[modifica]

Per a les necessitats del rodatge, els tallers de la RATVM (Control dels transports de Marsella) van recrear un troleibús ELR a partir d'un autobús PLR sota la direcció de Pierre Gare que havia estat designat per arreglar les falsificacions així com la coordinació dels efectes pirotècnics; han estat empeltades de les perxes així com tots els accessoris i decoracions d'un verdader troleibús de la xarxa (porta el N°277). Però per raons de seguretat en el curs de rodatge (circulació intensiva), algunes escenes van ser rodades en carrers (carrer Colbert antiga terminal de les línies dels barris Nord 25, 26 i 28) on les línies d'alimentació dels troleibusos eren a lloc però no alimentades d'electricitat.[3]

Es pot veure en un pla, quan s'atura en un semàfor, el troleibús vist de darrere qui treu un espès fum blau... normal per a un Berliet PLR de motor Dièsel però no per a un suposat troleibús.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. French Connection II (en català). esadir.cat. 
  2. «French Connection II». The New York Times.
  3. Troleibús marsellès: 100 anys de bifilars, Marc Bargier - edicions Alan Sutton

Enllaços externs[modifica]