Frenesí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgFrenzy
Frenesí
Fitxa tècnica
Direcció Alfred Hitchcock
Protagonistes
Direcció artística Robert W. Laing
Producció Alfred Hitchcock
William Hill
Disseny de producció Syd Cain
Guió Arthur La Bern
(novel·la)
Anthony Shaffer
(guió)
Música Ron Goodwin
Fotografia Gilbert Taylor
Leonard J. South
Muntatge John Jympson
Vestuari Julie Harris
Maquillatge Harry Frampton
Efectes especials Albert Whitlock
Productora Universal Pictures
Distribuïdora Universal Studios
Dades i xifres
País Regne Unit
Data d'estrena 1972
Durada 116 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Londres i Estudis Pinewood
Color color
Format 1.85:1
Temàtica
Basat en Goodbye Piccadilly, Farewell Leicester Square
Gènere thriller
Tema principal assassí en sèrie
Lloc de la narració Londres
Més informació
IMDB Fitxa 7.5/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.6/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Frenesí[1][2] (títol original en anglès Frenzy) és una pel·lícula britànica de 1972 dirigida per Alfred Hitchcock.

El guió d'Anthony Shaffer està basat en la novel·la d'Arthur La Bern Goodbye Piccadilly, Farewell Leicester Square.

La pel·lícula va estar nominada a quatre Globus d'Or: millors director, pel·lícula dramàtica, guió i banda sonora original.[3]

Argument[modifica | modifica el codi]

En el Londres de la dècada del 1970, un criminal sexual conegut amb el nom de l'"assassí de la corbata" té en escac a la policia. Richard Blaney és acomiadat del bar en el qual treballa, a causa que l'amo, Felix Forsythe, l'acusa d'haver robat licors del bar. Richard va a veure el seu amic Robert Rusk, l'amo d'un negoci de fruites i verdures molt conegut, i després visita la seva exdona, Brenda Blaney, amb la qual surt a sopar i tenen una gran discussió en el restaurant.

L'endemà acut a l'oficina de la senyora Blaney un tipus que intenta violar-la i finalment l'escanya. Als pocs minuts d'abandonar el lloc del crim, Richard arriba l'oficina i, al no trobar resposta, surt d'allí, però és vist per la secretària de la seva exdona. Richard és acusat del crim i empresonat.

Mentrestant, l'assassí puja un pesat sac en un vehicle de càrrega; més tard s'adona que ha perdut la seva agulla de corbata i suposa que està amb el cadàver de la seva víctima. Torna al vehicle de càrrega, però aquest ja ha abandonat la ciutat. L'assassí aconsegueix localitzar el vehicle i el sac, que contenia el cadàver d'una dona. Examinant la mà de la víctima veu la seva agulla, però la rigidesa cadavèrica l'obliga a usar la fora per tal de recuperar-la.

El cas de Richard és dut per l'inspector Oxford, que no està convençut de la culpabilitat del detingut. En converses amb la seva esposa, que l'utilitza per a experimentar les seves receptes de menjar francès, ella sense saber-ho el va guiant a la solució.

Richard aconsegueix escapar de la presó i es dirigeix a l'apartament del seu amic Robert Rusk, on troba la porta sense el forrellat passat. Creient que Rusk estava dormint en el seu llit, Richard agafa una barra de ferro i colpeja violentament el cos dorment. Arriba l'inspector Oxford a l'apartament i sorprèn a Richard que, al seu torn, està sorprès en veure que el cos que havia copejat pertanyia a una dona ja morta. Intenta donar una explicació, però l'inspector emmudeix: tots dos escolten sorolls en el passadís i l'inspector s'oculta rere la porta. Richard roman al costat del llit i Rusk, l'assassí, entra a l'apartament arrossegant un bagul, on pensava col·locar a la seva víctima.

Finalment, l'inspector Oxford el captura, davant les clares circumstàncies de la seva culpabilitat en tots els crims anteriors.[4]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]