Friedrich Cerha

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFriedrich Cerha
Friedrich Cerha 2006.jpg
Retrat de Friedrich Cerha (2006)
Biografia
Naixement (de) Friedrich Paul Cerha
17 de febrer, 1926
Viena, Àustria
Nacionalitat Àustria
Formació Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra i violinista
Gènere artístic Òpera
Estil Música moderna i electrofònica
Alumnes Karlheinz Essl junior
Instrument Violí
Obra
Obres destacables
Família
Fills Ruth Cerha Tradueix

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0148580 Musicbrainz: 65f5c763-daad-4762-bd92-76383082d11b
Modifica les dades a Wikidata

Friedrich Cerha (Viena, Àustria, 17 de febrer, 1926) és un compositor, violinista i director d'orquestra austríac.

Estudià en l'Acadèmia de Música de la seva ciutat natal. El 1958 fundà, en col·laboració amb Kurt Schwertsik, el conjunt orquestral Die Reihes, especialitzat en música moderna, que dirigeix molt sovint. El 1960 explicà, en la mateixa Acadèmia de Música, un curs sobre tècnica instrumental i composicional moderna. És cap del departament d'Estudis Electrofònics de Viena.

Entre les seves obres cal citar Dos esclats en reflexió, formació i solució, Relacions fràgils, Enjambrements, per a sis executants, Moviments I, II i III, i Phantasma, per a orquestra de cambra i Spiegel, per a 55 instruments de corda; en l'última obra --per a explicar quelcom dels seus procediments-- els executants tenen el seu paper individual, és a dir, no empra els tradicionals doblats, en què dos o més toquen la mateixa part. La repartició de sons, malgrat els silencis individuals, obeeix a la idea de proporcionar una massa d'aparença homogènia que redueixi al mínim els talls necessaris, reclamant un esforç per part de l'auditor per captar els matisos.

L'autor confessa que sempre l'emocionat més el canvi suau de matisos que qualsevol efecte deliberadament dramàtic; s'ha d'observar que, si bé això no implica cap canvi pel que es refereix a la definició tradicional de música entesa com a sons ordenats en el temps, per altra part, en lloc de la tradicional dinàmica del so --sense exceptuar la de l'escola serialista--, va dirigida més a la substància o a les fluctuacions internes del mateix que a les relacions intervàl·lic-rítmiques preestablertes; ensems, el temps no actua de motlle que encaixa els sons, sinó més bé com a marc de realització.

Obra[modifica]

La seva obra com a compositor es caracteritza per la influència de l'impressionisme i la música serial, inclou:

  • Cicle Spiegel I-V, (1960-1961),
  • Baal, (1974-1980), òpera
  • Simfonia, (1975), música orquestral,
  • Monumentum für Karl Prantl, (1988), música orquestral,
  • Langegger Nachtmusik III, (1991),

Música de cambra i per a instruments solistes.

  • Divertimento, (1954)
  • Hommage à Igor Stravinski, (1954),
  • 2 éclats en reflexion, (1956),
  • Formation et solution, (1956)
  • Klaviers 58, (1958)
  • Enjambements, (1959)
  • Catalogue des objets trouvés, (1969),
  • Curriculum, (1972-1973),
  • Quartet de corda nº. 1 Maqam, (1989),

I diverses peces vocals.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrich Cerha Modifica l'enllaç a Wikidata