Vés al contingut

Friedrich Cerha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFriedrich Cerha
Imatge
(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Friedrich Paul Cerha Modifica el valor a Wikidata
17 febrer 1926 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 2023 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballComposició musical, direcció d'orquestra, educació musical, arranjament, arranjament i composició musical Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, instrumentista, compositor, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
AlumnesKarlheinz Essl junior, Petr Kotik (en) Tradueix, Benet Casablancas i Domingo, Gerald Barry i Georg Friedrich Haas Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsRuth Cerha Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webfriedrich-cerha.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0148580 TMDB (persona): 1572905 Musicbrainz: 65f5c763-daad-4762-bd92-76383082d11b Lieder.net (compositor): 17046 Discogs: 828583 Allmusic: mn0001981973 Modifica el valor a Wikidata

Friedrich Cerha (Viena i Àustria, 17 de febrer de 1926 - Viena, 14 de febrer de 2023) va ser un compositor, director d'orquestra i pedagog musical austríac.

Educació i carrera

[modifica]

Cerha va néixer a Viena. Va començar a tocar el violí als sis anys i va començar a compondre dos anys més tard.[1]

Cerha va ser reclutat com a Luftwaffenhelfer als 17 anys[1] i va servir inicialment a Achau, prop de Viena. Durant aquest temps, va participar en una sèrie d'actes de resistència contra el règim feixista.[2] Després d'un semestre a la Universitat de Viena, va ser enviat a una escola d'oficials a la Dinamarca ocupada. Mentre era allà, va obtenir una sèrie de papers d'ordre de marxa en blanc, però signats i va desertar. Aquests papers li van permetre romandre sense ser detectat dins del territori alemany durant un temps, ja que els podia utilitzar com a prova que se suposava que hi havia d'estar. No obstant això, després d'un període, es va veure obligat a reincorporar-se a una unitat militar, durant un avanç de les forces russes prop de Pomerània. Va desertar per segona vegada i va fer el seu camí cap a l'oest d'Àustria, on va viure a les muntanyes durant diversos mesos, per evitar la captura per les forces aliades, fins que finalment va poder tornar a Viena.[3]

Cerha va estudiar a l'Acadèmia de Música de Viena, violí amb Váša Příhoda, composició amb Alfred Uhl i pedagogia musical.[1] Es va doctorar a la Universitat de Viena on va estudiar musicologia, cultura i llengua alemanyes i filosofia.[4]

El 1958 va fundar el conjunt die reihe juntament amb Kurt Schwertsik, que va ser fonamental en la difusió de la música contemporània a Àustria. A més de compondre, Cerha es va guanyar una reputació com a intèrpret de les obres d'Alban Berg, Arnold Schoenberg i Anton Webern. Aquesta obra va incloure la finalització de l'òpera inacabada en tres actes d'Alban Berg, Lulu. Cerha va orquestrar seccions del tercer acte utilitzant les notes de Berg com a referència. L'òpera va ser estrenada per Pierre Boulez a París el 1979.[1]

Paral·lelament a la seva carrera com a compositor, Cerha va ensenyar a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena des de 1959 i entre 1976 i 1988 va ser professor de Composició, Notació i Interpretació de la Música Nova.[1] Alguns dels seus estudiants notables durant aquest temps inclouen Georg Friedrich Haas, Karlheinz Essl,[5] Petr Kotik, Gerald Barry i Benet Casablancas.

Cerha va produir tant obres orquestrals com òperes com Baal, Der Rattenfänger i Der Riese vom Steinfeld, aquesta última encarregada per l'Òpera Estatal de Viena, amb llibret de Peter Turrini.[1] L'any 2006 es va estrenar l'Impulse per a gran orquestra, dedicada a l'⁣Orquestra Filharmònica de Viena amb motiu del seu 150è aniversari, i el Concert per a saxòfon soprano i orquestra, escrit el 2004.

Cerha i la seva dona Gertraud, una historiadora de la música, van ser membres fundadors de la Joseph Marx Society l'abril de 2006.[6]

Cerha va morir a Viena el 14 de febrer de 2023, als 96 anys.[1][7][8]

Premis

[modifica]

Obres destacades

[modifica]

Font:[12]

Òperes

[modifica]
  • Netzwerk, 1981 per a cantants, recitadors, grups de moviment i orquestra[4]
  • Baal, 1974/81 – text: Bertolt Brecht
  • Der Rattenfänger, 1987 – text: Carl Zuckmayer
  • Finalització de l'òpera Lulu d'Alban Berg, 1962–78[4]
  • Der Riese vom Steinfeld, 2002 – text: Peter Turrini, 2002
  • Onkel Präsident, 2013 – text: Peter Wolf i Cerha

Altres obres

[modifica]
  • Spiegel I, 1960 per a grups de moviment, objectes lleugers, orquestra i cinta[4]
  • Spiegel II–VII, 1960–72
  • Sinfonia, 1975
  • Requiem für Hollensteiner, Text: Thomas Bernhard 1982/83,[4] dedicat a Kurt Ohnsorg, encarregat per la Joventut Musical Austríaca per al 25è aniversari del Cor Juvenil de Viena.[13]
  • Baal-Gesänge, 1983
  • Keintate I, II, 1983 ss.[4]
  • Momentum für Karl Prantl, 1988
  • Fünf Stücke per a clarinet en la, violoncel i piano, 1999–2000
  • Concert per a saxo soprano i orquestra, 2003–2004
  • Concert per a violí, 2004
  • Quintet d'oboè, 2007
  • Concert per a percussió, 2007–2008
  • Com una tragicomèdia per a orquestra, 2008–2009
  • Bruchstück, geträumt per a conjunt, 2009
  • Paràfrasi de l'inici de la Simfonia núm. 9 de Beethoven, 2010
  • Zebra-Trio per a trio de corda, 2011
  • Tagebuch per a orquestra, 2012
  • Drei Sätze für Orchester, 2015
  • Fasce per a orquestra,[4] abans de 1993
  • Langegger Nachtmusiken I-III,[4] abans de 1993
  • Relazioni fragili per a conjunt de cambra,[4] abans de 1993

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 «Friedrich Cerha ist tot» (en alemany). ORF, 14-02-2023 [Consulta: 14 febrer 2023].
  2. ↑ He started fighting actively against fascism as a student
  3. ↑ «Wörtlich – Friedrich Cerha» (en alemany). cba - cultural broadcasting archive. [Consulta: 14 febrer 2023].
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Scholz, Gottfried. Österreichische Musik der Gegenwart : eine Anthologie zur Schallplattenreihe des Österreichische Musikrates. Wien: Doblinger, 1993. ISBN 3-900695-22-9. OCLC 31984326.
  5. 1 2 «Friedrich Cerha, Biography». evs-musikstiftung.ch. Ernst von Siemens Musikstiftung. Arxivat de l'original el 29 d'octubre 2015. [Consulta: 18 novembre 2019].
  6. ↑ «The Executive Committee». Joseph Marx Society. [Consulta: 14 desembre 2020].
  7. ↑ (en alemany) , 14-02-2023 [Consulta: 14 febrer 2023].
  8. ↑ Ender, Daniel. «Komponist und Dirigent Friedrich Cerha gestorben» (en alemany). Der Standard, 14-02-2023. [Consulta: 14 febrer 2023].
  9. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Cerha, Friedrich». A: , 2001. Arxivat 2023-02-27 a Wayback Machine.
  10. 1 2 «Cerha, Friedrich». austria-forum.org. TU Graz, 2003. [Consulta: 17 novembre 2019].
  11. ↑ «Reply to a parliamentary question» (en alemany). [Consulta: 5 gener 2013].
  12. ↑ Rigaudière, Pierre. «Friedrich Cerha, Brahms». Ressources, 14-02-2023. [Consulta: 14 febrer 2023].
  13. ↑ «Friedrich Cerha: Requiem für Hollensteiner» (en anglès). Universal Edition. [Consulta: 9 octubre 2022].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Friedrich_Cerha&oldid=36876354»