Friedrich Dürrenmatt

Friedrich Dürrenmatt
Biografia
Naixement	5 gener 1921 ; Konolfingen (Suïssa)
Mort	14 desembre 1990 (69 anys); Neuchâtel (Suïssa)
Causa de mort	insuficiència cardíaca
Sepultura	Centre Dürrenmatt Neuchâtel (en) 47° 00′ 04″ N, 6° 56′ 12″ E / 47.00098°N,6.93669°E
Grup ètnic	Suïssos
Religió	Església reformada suissa
Formació	Universitat de Zúric ; Universitat de Berna
Activitat
Ocupació	dramaturg, director de cinema, guionista de cinema, actor de cinema, realitzador, crític de teatre, dramaturg, guionista de televisió, poeta, escriptor, artista gràfic, pintor, guionista, llibretista
Activitat	1943 - 1990
Membre de	Modern Language Association ; Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia
Gènere	Prosa
Professors	Richard Herbertz
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1946) Der Doppelgänger (en) ; (1952) Suspicion (en) ; (1952) Der Richter und sein Henker; (1955) Die Panne; (1956) Der Besuch der alten Dame; (1958) Das Versprechen; (1961) The Physicists; (1985) La Ballade du Minotaure (fr) ;
Localització dels arxius	Arxius Literaris Suïssos [ CH-000015-0: SLA-FD] ;
Família
Cònjuge	Lotti Dürrenmatt (1946–1983); Charlotte Kerr
Fills	Barbara Dürrenmatt; () ; Peter Dürrenmatt; () ; Ruth Dürrenmatt; ()
Pares	Reinhold Dürrenmatt i Hulda Dürrenmatt
Germans	Verena Dürrenmatt
Premis
	(1989) Ernst Robert Curtius Award (en) ; (1986) Premi Memorial Schiller; (1986) Premi Georg Büchner; (1985) premi Jean Paul; (1984) Medalla Carl Zuckmayer; (1983) Premi austríac de literatura europea; (1981) Weinpreis für Literatur (gl) ; (1977) Medalla Buber-Rosenzweig; (1977) doctor honoris causa per la Universitat de Niça Sophia Antipolis; (1968) premi Franz Grillparzer, per l'obra Der Besuch der alten Dame; (1960) Schiller prize (en) ; (1958) Premi Schiller de la Ciutat de Mannheim ;

Friedrich Dürrenmatt (Konolfingen, Cantó de Berna, 5 gener de 1921 - Neuchâtel, 14 desembre de 1990) va ser un pintor i escriptor suís en llengua alemanya.^[1] Home polifacètic, va ser un gran autor teatral; va escriure també per a la ràdio i la televisió, assajos literaris, filosòfics i novel·les, la major part policíaques, amb el conegut inspector Barlach.^[2]

Vida i obra

Nascut a Konolfingen, un poblet del cantó de Berna, fill d'un pastor calvinista^[2] i net del polític conservador Ulrich Dürrenmatt. De la joventut es recorda: «En un poble, ser fill del pastor ja et posa en una posició difícil. […] Si el fill del pastor fa una bretolada, és molt pitjor que si el fill del carnisser en fa una».^[3] La família es va mudar a Berna el 1935, en un temps quan la crisi econòmica que també afectava les classes mitjanes a Suïssa.^[4] A Berna va estudiar en diferents escoles secundàries fins que el 1941, després d'un periple escolar no especialment brillant, va passar l'examen d'accés a la universitat.

Comença els seus estudis de filosofia, filologia i ciències naturals a Zúric i posteriorment a la mateixa Berna. Des de ben jove havia començat a expressar una tendència al dibuix, fins al punt que no només va il·lustrar algunes de les seves obres, sinó que va elaborar esbossos i escenografies d'algunes de les seves peces teatrals. Sobre la tria de professió va ser molt clar en una lletra a son pare el 1941:

«	Es handelt sich nicht darum zu entscheiden, ob ich ein ausübender Künstler werde oder nicht, denn da wird nicht entschieden, sondern das wird man aus Notwendigkeit. [...] Das Problem liegt ja bei mir ganz anders. Soll ich malen oder schreiben. Es drängt mich zu beidem."	No es tracta de decidir si em convertiré o no en artista escènic, perquè això no és una decisió: és una cosa en què em converteixo per necessitat. […] El meu problema és força diferent. Hauria de pintar o escriure? Em sento empès a fer totes dues coses.	»
— Friedrich Dürrenmatt, «Dürrenmatt als Maler und Zeichner», Centre Dürrenmatt Neuchâtel^[5]

L'any 1945, amb els estudis acabats, va intentar una tesi doctoral sobre Søren Kierkegaard, un projecte que va abandonar.^[6] En lloc de fer un estudi acadèmic sobre el filosof, va aplicar les seves idees i fer un «salt existencial» en el món real, una de les idees bàsiques del mateix Kierkegaard.^[7]^[8]

Però cap al 1945-1946 veu la llum la seva primera obra escrita: Està escrit, que es va estrenar un any més tard. La seva vida personal sofreix també canvis, ja que aquest mateix any es casa amb l'actriu Lotti Geissler i ambdós es muden a Ligerz am Bielersee. L'any 1950 veu la llum una de les seves obres més importants: El jutge i el seu botxí. Els primers anys de la seva activitat literària van ser marcats per dificultats econòmiques, però ja a partir de 1952 la situació millora, especialment a causa als encàrrecs que rep de les ràdios alemanyes per escriure novel·les radiofòniques per un públic femení. Alhora, comença la redacció de novel·les policíaques que solien aparèixer en capítols en un diari suís.

També l'any 1952 viu un important èxit teatral a Alemanya amb El matrimoni del senyor Mississippi. The Visit una versió hollywoodiana de La visita de la vella dama, amb Ingrid Bergman i Anthony Quin va ser un primer succés commercial que li va dur una estabilitat econòmica.^[9] i L'èxit es va confirmar el 1962 amb Els físics que tracta el paper dels avenços de la ciència en el context de la Guerra Freda i les conseqüències ètiques de l'aplicació de descobertes científiques una obra que no ha perdut actualitat.^[10]^[9] «Es construeix com una suma de paradoxes satíriques, encobertes en una comedia de misteri, d'intriga, d'espies i un vodevil, segons Francesc Foguet i Borreu, «que genera un discurs ideologic profund, una reflexió de fons sobre la deontologia dels físics.»^[11]

Ja a la fi dels 50 comencen a arribar èxits en forma de reconeixements i premis, ja que el 1959 rep el Premi Schiller de la ciutat de Mannheim, el 1960 el Gran Premi Schiller de l'Associació Suïssa d'Escriptors o el doctorat honoris causa de la Temple University de Filadèlfia, Jerusalem o Niça. Els anys 60 són sens dubte el cim del seu èxit mediàtic.

El 1983 mor la seva dona Cinthya i Dürrenmatt contreu segones núpcies amb la també actriu Charlotte Kerr. La nova esposa de Dürrenmatt va ser cineasta i periodista. El 14 de desembre de 1990 mor a Neuchatel a l'edat de 69 anys.

Centre Dürrenmatt

El 1952 Dürrenmatt es va mudar cap a Neuchätel en una casa a la part alta de la ciutat en la qual viuria fins a la seva mort el 14 de desembre de 1990. En algunes obres apareixen clares referències a la vida a la Suïssa occidental, a la frontera lingüística entre el francès i l'alemany.

La casa va ser condicionada i ampliada per l'arquitecte Mario Botta per fer'ne un museu i un centre cultural^[12] que va ser inaugurat el 2000. Recull una vasta col·lleció d'objectes i documents en relació amb la seva producció literària i pictòrica, a més de la seva biblioteca personal.^[13]

Obres de teatre

Der Knopf (1942)
Es steht geschrieben (1946). Debut, sense gaire succés. Hi tracta un dels temes recurrents de la seva obra: la crítica a les estructures de poder i a qualsevol fanatisme.^[8]
Der Blinde (1948)
Der Turmbau zu Babel (1948)
Romulus der Grosse (1949)
Die Ehe des Herrn Mississippi (1952)
Ein Engel kommt nach Babylon (1953)
Herkules und der Stall des Augias (1954)
Der Besuch der alten Dame (1956)
Frank der Fünfte (1959)
Die Physiker (1962)
Der Meteor (1966)
Urfaust (1970)
Die Wiedertäufer (1967)
Der Besuch der alten Dame (1971). Libretto de l'òpera de Gottfried von Einem per a la Staatsoper de Viena.^[14]^[15]
Porträt eines Planeten (1971)
Der Mitmacher (1976)
Die Frist (1975)
Achterloo (1983)
Minotaurus. Eine Ballade. (1985)

Traduccions al català

La visita de la vella dama traduït per F. Ulsamer i Aurora Díaz-Plaja el 1962.
Grec busca grega. Traducció de Lluís Solà i Sala. 1966
Plet per l'ombra d'un ruc. 1974
Frank V. Opereta d'una banca privada. Traducció de Feliu Formosa. 1977
Ròmul el Gran. Traducció i primer èxit de Carme Serrallonga (1983)^[16] i per Feliu Formosa (2005)^[8]
Els físics. Traducció de Marc Rosich. Estrenada al Teatre Tantarantana de Barcelona el 19 de setembre de 2005.^[11]
Minotaure. Traducció d'Ignasi Pàmies. 2010
L'encàrrec. Traducció de Glòria Oliva.1987

Premis i reconeixements (selecció)

1959, premi de la crítica del teatre de Nova York per La Visita de la Vella Dama
1959, Premi Schiller a Mannheim^[17]
1960, Gran premi de la Fundació Schiller
1968, premi Grillparzer de l'Acadèmia Austríaca de Ciències
1969, gran premi de literatura del cantó de Berna
1969, doctor honoris causa de Temple University, Filadelfia
1976, Welsh Arts Council International Writer's Prize
1977, medalla Buber-Rosenzweig a Frankfurt
1981, doctorat honoris causa de la Universitat de Neuchâtel
1983, Premi austríac de literatura europea
1985, premi literari de Baviera (Jean-Paul Preis)
1986, premi Georg Büchner

Referències

↑ «Friedrich Dürrenmatt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
1 2 «Friedrich Dürrenmatt». Diputació de Barcelona - Biblioteca virtual. [Consulta: 19 gener 2026].
↑ Arnold, Heinz Ludwig. «Annäherung an Friedrich Dürrenmatt.». A: Querfahrt mit Friedrich Dürrenmatt: Aufsätze und Vorträge (en alemany). Zuric: Diogenes, 1998, p. 19. ISBN 978-3-257-23007-9.
↑ Rüedi, 2011, p. 117, 119….
↑ «Dürrenmatt als Maler und Zeichner» (en alemany). Centre Dürrenmatt Neuchâtel.
↑ Mingels, Annette. Dürrenmatt und Kierkegaard: die Kategorie des Einzelnen als gemeinsame Denkform (en alemany). Colònia: Böhlau, 2003, p. 400. ISBN 978-3-412-10402-3.
↑ Weber, Ulrich «Dürrenmatts Entscheidung – Plausibilisierung durch Intertextualität [La decisió de Dürrenmatt: Plausibilitat per la intertextualitat]» (en alemany). Hermeneutische Blätter, 6-2009, p. 364–373. DOI: 10.51686/HBl.2009.1.33.
1 2 3 Keith i Giugliano, 2024, p. 79.
1 2 Keith i Giugliano, 2024, p. 80.
↑ Duran, Xavier «Els físics de Dürrenmatt». El Temps, 31-12-1990, p. 79.
1 2 Foguet i Boreu, Francesc «Paradoxes nuclears. Els físics». Assaig de teatre: Revista de l'associació d'investigació i experimentació teatral, 48-49, 2005, p. 271–273.
↑ «Centre Dürrenmatt» (en francès, alemany, italià). Association des musées suisses. [Consulta: 19 gener 2026].
↑ Neuchâtel. «Le Centre Dürrenmatt Neuchâtel est « un lieu magique » [El Centre Dürrenmatt és «un lloc màgic»]» (en francès). Radio Télévision Neuchâtel (RTN), 18-01-2026. [Consulta: 19 gener 2026].
↑ «Der Besuch der alten Dame von Gottfried von Einem. Oper in drei Akten.» (en alemany). KernKonzepte. [Consulta: 19 gener 2026].
↑ Plath, Mirjana. «Eine zeitlose alte Dame am Theater an der Wien» (en alemany). Klassik begeisters, 19-03-2018. [Consulta: 19 gener 2026].
↑ Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar. Les traductores i la tradició. Maó: Punctum, 2013, p. 36. ISBN 978-84-940694-7-5.
↑ «Trägerinnen und Träger des Schillerpreises der Stadt Mannheim» (en alemany). Batllia de Mannheim, 2025. [Consulta: 19 gener 2026].

Bibliografia

Keith, Victòria Alsina; Giugliano, Marcello «La recepció de "Ròmul el Gran" de Friedrich Dürrenmatt». Anuari TRILCAT, 12, 13-10-2025, p. 78–96. DOI: 10.31009/anuaritrilcat.2024.i12.03.
Rüedi, Peter. Dürrenmatt, oder, Die Ahnung vom Ganzen: Biographie (en alemany). Zurich: Diogenes, 2011, p. 960. ISBN 978-3-257-06797-2.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrich Dürrenmatt

«Centre Dürrenmatt Neuchâtel» (en francès, alemany, italià, anglès).

[1] «Friedrich Dürrenmatt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

[bivirt-2] 1 2 «Friedrich Dürrenmatt». Diputació de Barcelona - Biblioteca virtual. [Consulta: 19 gener 2026].

[3] Arnold, Heinz Ludwig. «Annäherung an Friedrich Dürrenmatt.». A: Querfahrt mit Friedrich Dürrenmatt: Aufsätze und Vorträge (en alemany). Zuric: Diogenes, 1998, p. 19. ISBN 978-3-257-23007-9.

[FOOTNOTERüedi2011117,_119…-4] Rüedi, 2011, p. 117, 119….

[5] «Dürrenmatt als Maler und Zeichner» (en alemany). Centre Dürrenmatt Neuchâtel.

[6] Mingels, Annette. Dürrenmatt und Kierkegaard: die Kategorie des Einzelnen als gemeinsame Denkform (en alemany). Colònia: Böhlau, 2003, p. 400. ISBN 978-3-412-10402-3.

[7] Weber, Ulrich «Dürrenmatts Entscheidung – Plausibilisierung durch Intertextualität [La decisió de Dürrenmatt: Plausibilitat per la intertextualitat]» (en alemany). Hermeneutische Blätter, 6-2009, p. 364–373. DOI: 10.51686/HBl.2009.1.33.

[FOOTNOTEKeithGiugliano202479-8] 1 2 3 Keith i Giugliano, 2024, p. 79.

[FOOTNOTEKeithGiugliano202480-9] 1 2 Keith i Giugliano, 2024, p. 80.

[10] Duran, Xavier «Els físics de Dürrenmatt». El Temps, 31-12-1990, p. 79.

[:0-11] 1 2 Foguet i Boreu, Francesc «Paradoxes nuclears. Els físics». Assaig de teatre: Revista de l'associació d'investigació i experimentació teatral, 48-49, 2005, p. 271–273.

[12] «Centre Dürrenmatt» (en francès, alemany, italià). Association des musées suisses. [Consulta: 19 gener 2026].

[13] Neuchâtel. «Le Centre Dürrenmatt Neuchâtel est « un lieu magique » [El Centre Dürrenmatt és «un lloc màgic»]» (en francès). Radio Télévision Neuchâtel (RTN), 18-01-2026. [Consulta: 19 gener 2026].

[14] «Der Besuch der alten Dame von Gottfried von Einem. Oper in drei Akten.» (en alemany). KernKonzepte. [Consulta: 19 gener 2026].

[15] Plath, Mirjana. «Eine zeitlose alte Dame am Theater an der Wien» (en alemany). Klassik begeisters, 19-03-2018. [Consulta: 19 gener 2026].

[16] Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar. Les traductores i la tradició. Maó: Punctum, 2013, p. 36. ISBN 978-84-940694-7-5.

[17] «Trägerinnen und Träger des Schillerpreises der Stadt Mannheim» (en alemany). Batllia de Mannheim, 2025. [Consulta: 19 gener 2026].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

Registres d'autoritat	CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Britannica (1) Lur SNL Treccani (1) HDS (1) Europeana (1)