Friedrich Wilhelm August Fröbel

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Friedrich Fröbel)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFriedrich Wilhelm August Fröbel
Friedrich Fröbel.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 abril 1782 Modifica el valor a Wikidata
Oberweissbach (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juny 1852 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Marienthal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióOrtodoxia oriental Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Jena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPedagogia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópedagog, escriptor de no-ficció, professor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohann Heinrich Pestalozzi Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLouise Fröbel Modifica el valor a Wikidata
GermansCarl Poppo Fröbel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 14945108 Modifica el valor a Wikidata

Friedrich Wilhelm August Fröbel (o Froebel) (Oberweissbach, (Turíngia) 1782 - Marienthal (per Bad Liebenstein), 1852), fou un pedagog alemany.[1]

Les idees fröbelianes sobre l'educació, i especialment de l'educació de la primera infància, esdevindran la referència en el camp de la pedagogia des de 1870 fins a la Primera Guerra Mundial i l'aparició dels nous plantejaments en el segle XX. Tot i ser més conegut per la seva proposta d'educació infantil, és autor d'una teoria educativa fonamental basada en l'espiritualisme i l'idealisme. També fou creador i director d'institucions situades a l'avantguarda educativa del seu temps.[2]

Biografia[modifica]

I. 1782 -1799. Infància, escola i natura

Friederich Fröbel visqué la infantesa a Oversweissback, un poble de Schwarzburg-Rudolstad, en plens boscos de Turingia, Alemania. Una pròspera vila dedicada al comerç de la fusta i de les aplicacions medicinals i industrials de la seva rica flora. Fill d'un estricte i rigorós pastor luterà i d'una mare que morí pocs mesos després del part. D'ell tingueren cura els seus germans grans. El 1785, quan tenia quatre anys el seu pare es casà novament, però rebé poca atenció de la seva madrastra. Tot plegat portà al petit Fröbel vers la introspecció. A la seva autobiografia parlarà de la seva primera infantesa com de "les albades horribles dels meus primers anys." [3] A aquest abandonament afectiu hi respongué amb una actitud negativa, d'indocilitat i egocèntrica. La qual el seu pare interpretà com a senyal de poca intel·ligència.[4]

El Fröbel infant viu, doncs, en un desert emocional i afectiu que intenta emplenar amb llargues estones de contemplació de la natura. Fröbel trobà refugi en la religió i la naturalesa i, les qual segons ell mateix diu, foren el fogar i l'inici de la seva vida espiritual.[5]

A 10 anys les seves circumstàncies canviaren, ja que l'oncle matern i també pastor luterà Hofmann de Stadt-Ilm, conscient de la infelicitat de l'infant se l'emportà a viure amb ell. Això transformà la vida de Fröbel. Així, des del 1792, va a viure a Stadt-Ilm acollit afectuosament. A aquella casa també hi vivia la sogra del pastor, ja que la seva muller i el seu fill havien mort. Aquesta dona va fer de mare a Friederich i li feu canviar la forma de veure la vida amb la seva bondat i la seva actitud maternal. Així, entre els deu i els quinze anys Fröbel visqué una vida tranquil·la entre la casa, l'escola i la natura que va afavorir la recerca de si mateix, el despertar espiritual i el gaudi de la bellesa de la natura i de les coses. El mateix Fröbel escriu que a Stadt-Ilm va recuperar l'equilibri i "conegué la llibertat de l'esperit i retornà el vigor al seu cos".[6][3]

Després d'aquests anys, retornà a la casa paterna i es platejà la seva vida professional. El pare continuava pensant que Friederich era una persona poc dotada. Això sumat a l'escassetat de recursos familiars, que ja sustentaven l'educació universitària de dos fills, fan que el pare l'orienti cap a un ofici en un àmbit que li agrada: el bosc. Així esdevingué ajudant d'un inspector forestal a Johani. Prop del qual Fröbel d'una manera quasi autodidacta aprengué cartografia, astronomia, perfeccionà les matemàtiques i s'apassionà per la botànica. També tornar a emprendre les seves consideracions sobre l'origen i sentit de la naturalesa i de tota la creació.[3] Fröbel remarcarà més tard com l'influí aquesta llarga estada al bosc.[7]

II. 1799 – 1805. Universitat de Jena i Schelling. Descobrir la vocació

Acabat l'aprenentatge el 1799, un viatge a Jena per portar diners al seu germà estudiant el feu descobrir la vida cultural i acadèmica de la universitat en uns anys on ensenyaven allà Friedrich von Schiller i Friedrich Schelling Schelling. El pensament d'aquest darrer, que predicava la unitat entre natura i esperit, és ben present en la pedagogia de Fröbel i en el seu plantejament de la identitat simultània de naturalesa i esperit. Per a Fröbel, tot l'univers és l'Absolut que es desplega a si mateix.[8][9] Tornà a Jena l'any següent com estudiant per cursar filosofia i mineralogia. Però va tenir problemes per pagar l'estada i acabà a la presó per impagament l'any 1800. El seu pare saldà el deute a càrrec de la part que li pertocaria en herència. Fröbel tornà a Oversweissback per la primavera de 1801. Marxà a treballar a Hildebur, però, un temps després, el seu pare emmalaltí greument i Friederich retornà per ajudar-lo i tenir-ne cura fins a la mort. Segons narra Fröbel, en aquest període es produí una recomposició de les seves relacions. El febrer de 1802, morí el seu pare i Fröbel reprengué la seva vida treballant d'agrimensor.[6]

També entre 1894 i 1805 administrà una propietat rural. Es traslladà a Frankfurt, amb vint-i-tres anys on conegué Antoni Gruner un deixeble de Pestalozzi que li oferí fer de professor a l'escola d'educació secundària. Allà, en contacte amb les propostes pedagògiques pestalozzianes, descobrí la seva autèntica vocació: ser mestre. Aviat, marxà a Yverdon per conèixer de primera mà l'obra educativa de Pestalozzi.[8]

III. Formant-se críticament prop de Pestalozzi. Nous estudis universitaris

De tornada a Frankfurt, participa activament en les labors de l'escola d' Antoni Gruner. Però volent aprofundir en els nous enfocaments educatius accepta ser el tutor dels fills de l'aristocràtica família Holzhausen. Es traslladà, de nou, a Yverdon dos anys amb els fills de la casa que foren alumnes de l'escola pestalozziana. On ell treballava amb l'equip de col·laboradors de Pestalozzi. Allà Fröbel participà en les seves activitats i recerques, multiplicà els seus assajos i pren notes.

Fervent admirador de Pestalozzi, aprofundeix críticament en el mètode pestalotzzià tot advertint que era necessari fer-hi esmenes i correccions per millorar-lo. Com ara la necessitat d'atendre educativament la primera infància.[10] A Fröbel i a Pestalozzi els uneix la preocupació per assolir d'una formació global del nen que abraci «el cap, el cor i la mà» i la convicció del paper preponderant de l'educació materna. El Llibre de les mares, escrit per Pestalozzi l'any 1805, influirà notablement Fröbel i molt particularment en la seva pedagogia del joc i del Jardí d'Infants que considerarà com una continuació de l'obra del pedagog suís.

Més endavant renuncia a la feina de tutor dels von Holzhausen i aprofita una petita herència per aprofundir a l'estudi de les llengües orientals, l'economia i les ciències naturals a les universitats de Göttingen i Berlín on ensenyen Fichte i Schleimacher. L'estudi dels minerals l'induïren a representar simbòlicament amb una esfera la unitat entre tot el que és natural amb tot el que és espiritual.[6]

IV. 1813 - 1814. Participació en la guerra d'alliberament

Però la invasió napoleònica de 1813 i la batalla de Lipsia estronquen el curs de la vida de Fröbel. Això el portarà a ser voluntari a la guerra (1813 -1814). Fröbel s'enrolà perquè li semblava inconcebible que un jove com ell no anés a defensar la pàtria. Tot preguntant-se com podria dedicar-se a l'educació sense prèviament complir amb el sagrat deure d'oferir la seva sang i la seva vida. A l'exèrcit conegué a dos joves teòlegs Wilhelm Middendorf (1793-1853) i Heinrich Langenthal (1792-1879), soldats com ell. Els quals esdevindrien inseparables col·laboradors seus en les empreses educatives futures.[9]

V. 1816 1831. La creació de la seva primera escola a Keilhau

L'any 1816, Fröbel funda, amb els seus esmentat amics Middendorf i Langenthal, un internat per a nois, anomenat  Allgemeine deutsche Erziehungsanstalt, (Institut General Germànic d'Educació) establert des de 1817 a Keilhau a Turíngia. Aquest internat acollí de fet un petit nombre de nois (els nebots de Fröbel ara sota el seu càrrec i poc més), però en poc temps acollirà un gran nombre de nois. Fröbel plantejarà allà un tipus d'educació que aplega molt d'allò que la vida li havia negat: una educació culta i harmoniosa i un acolliment afectuós per a la infància.[10]

És a Keilhau que Fröbel escriurà la seva obra mestra, L'educació de l'home. Publicada l'any 1826, desenvolupa una noció central de la seva pedagogia la «unificació de la vida». La qual es situa com una continuació de la «filosofia de les esferes» elaborada ja a l'època dels seus estudis a Göttingen: la realitat, encara que contradictòriament, tendeix sempre a la unitat, que es manifesta en Déu. "Déu és el principi d'unitat immanent al mateix temps en la natura externa i en l'esperit interior, en última instància, a la vida que uneix a tots dos més enllà de la seva oposició".[10] L'educació ha d'ajudar, doncs, a la mediació, a la integració del jo i de l'objecte, de l'interior i de l'exterior; aquesta idea és també a la base de la seva concepció del joc abordada més tard.

Davant les dificultats polítiques per les seves idees liberals, Fröbel emigrarà a Suïssa.[11]

V. 1831 – 1836. La creació d'escoles a Suïssa i Alemanya

Reconegut internacionalment com a pedagog, Fröbel fou convidat a Suïssa per dirigir un institut educatiu privat al cantó de Lucerna. La seva pedagogia despertà l'oposició de determinats àmbits catòlics, els quals sol·licitaren al govern la creació d'un centre educatiu públic. Aquest projecte no s'acceptà. Ben al contrari, el govern confiarà Fröbel, el 1834, la direcció d'un curs de formació de professorat. El 1835 dirigirà l'hospici i escola primària de Berthoud. Encarant l'educació dels infants per anar construint una humanitat en consonància amb la natura i fomentant l'espiritualitat.

A causa de la malaltia de la seva dona, Fröbel retornà a Alemanya el 1836 i es va establir a Bad Blankenburg (Turíngia). L'any següent creà l'"Institut per donar resposta a les necessitats d'activitat del nen i el jove" que es dedicà a crear i fabricar joguines i elements didàctics i que tingué una important demanda.[12]

Monument a Fröbel a Blankenburg

VI. 1839 - 1848 El Kindergarten o Jardí d'Infants

El 1839 moria la seva esposa Guillermina que havia estat sempre estretament compromesa amb l'obra educativa de Fröbel. Aquell any mateix iniciaria a l'institut de Blankenburg el primer curs d'especialització d'educadores infantils.[13]

Una situació és innovadora en oferir un nou camp de treball a les dones. Un fet que obria un nou horitzó a Europa. És en aquesta època que Fröbel es dedicarà de ple a l'educació de la primera infància i, per extensió, a la pedagogia familiar. La teoria de jocs que va desenvolupar i el material didàctic que creà és pensat i destinat a l'àmbit familiar. El 1839 obre un centre de formació de guies per a nens, els quals són definits com homes a l'inici. En aquesta institució, mares o mainaderes venen a aprendre l'objectiu i funcionament del material de joc. El primer Kindergarten (Allgemeine Deutsche Kindergarten) s'inaugurà el 28 de juny de 1840 a Bad Blankenburg.[11] en el marc d'un seguit de conferències, publicacions i cursos per a les mestres d'escoles per a la primera infància.

De ser un espai de promoció del joc, els Jardins d'Infants es converteixen en un lloc acollidor per als més menuts durant unes hores al dia. On el joc està organitzat sistemàticament per educadores preparades per aquesta missió durant sis mesos en un curs que Fröbel coordinà el 1842.[8]

VII. 1845 - 1852 Expansió i prohibició dels Kindergartens

La idea i la creació de jardins d'infants s'expandirà ajudades pels viatges de difusió que Fröbel realitzarà entre 1845 i 1849. Al 1849 Fröbel inaugurà un institut a Bad Liebenstein. Comptà amb la participació de Lluïsa Levin, que esdevindria dos anys després la seva segona esposa i de la baronessa Marenholtz-Bülow, que assistí a aquest institut en qualitat d'alumna i que, posteriorment, fou una molt activa difusora de l'obra educativa de Fröbel.[14]

Tot i que a Alemanya la reacció conservadora a la fracassada revolució de 1848 frenarà notablement aquest impuls. Situació que arribarà a la prohibició i clausura dels Kindergarten per part del govern de Prússia entre 1851 i 1860 que hi veia en ells idees socialistes i atees. En canvi l'expansió del Jardí d'Infants serà notable a Suïssa i en altres països.[11]

Friederich Fröbel morí l'estiu de 1852.[15]

Aportacions pedagògiques[modifica]

Fröbel, pedagog del Romanticisme. L'educació de l'home[modifica]

Fröbel traduí pedagògicament el crit de llibertat del romanticisme. Fonamentalment la seva doctrina pedagògica és aplegada en la seva gran obra teòrica L'educació de l'home. Un llibre que tingué una gran ressonància social i que seria millor traduir-ne el títol com L'educació de la humanitat. (Die Menschenerziehung).[16]

Primer de tot Fröbel s'adreça a comprendre de l'infant, a entendre la seva naturalesa i el seu desenvolupament a partir del nucli central de la seva personalitat.[10]

Defensà l'observació i anàlisi dels infants com a guia de tota educació. Així responia a la pregunta de com encaminar els infants: "Mireu i observeu només, el nen mateix us ensenyarà" [17]

Afirmava que en una bona educació la necessitat ha de portar a la llibertat; la llei a la primera determinació, la coacció a la voluntat lliure i l'odi exterior a l'amor interior. Una educació basada en l'afecte i el respecte vers els infants garantirà el seu "desenvolupament posterior", el progrés segur i constant de l'espècie humana, i a través de la vida de l'home en llibertat i autonomia, que és la finalitat i l'aspiració de tota educació i de tota vida, així com també l'únic destí de l'home." [18]

L'educació de l'home aplega la concepció educativa de Fröbel, però també és una teoria del desenvolupament i de l'aprenentatge humà. Així mateix, conté orientacions didàctiques. Mostra la connexió entre educació i ciència i el procés d'adquisició per part de la persona de la consciència de si mateixa. Elaborada sobre la relació entre l'exterior i l'interior que obliga a una "necessària unificació en la vida".

Són assenyalats els punts forts de l'individu i com l'aprenentatge i l'educació ha d'ajudar a l'infant a prendre consciència de si mateix en la mesura que aprèn a entendre els objectes externs. L'educació ha de seguir el moviment profund de l'existència, que és viure en llibertat, diversitat i unitat. La motivació per aprendre es troba al cor de l'home, i el treball ha d'anar sempre des de l'exterior cap a l'interior.

Cerca Fröbel oferir un model a partir del qual els educadors puguin entendre  com l'infant viu un moviment natural d'expansió des del seu centre. Des de l'observació dels infants, Fröbel ens mostra com el seu desenvolupament no té lloc de manera lineal, si no que s'obre en totes les direccions al mateix temps en un joc d'equilibri de forces en tensió. Les forces en qüestió són aquelles que corresponen a les forces intel·lectuals (el cap), a forces morals (el cor) i forces tècniques (la mà).[19]

La pedagogia de Fröbel anticipà moltes de les observacions futures de la psicologia evolutiva mostrant que l'estadi més important de l'educació són les primeres etapes de la vida. La seva recerca i profund coneixement de la infància el feu adonar que és l'educador qui s'ha d'adaptar al nen. . Senyalant la importància de l'activitat i la llibertat en l'educació. Mostrant que l'escola, que ha de ser el més semblant a la vida, té una funció social a més de la funció individual.[20]

El joc[modifica]

Una de les idees claus i nuclears del pensament de Fröbel és el valor del joc per a l'educació. Fins llavors el joc sols s'havia valorat educativament associat a l'esforç. La seva concepció del joc és una de les aportacions més decisives de Fröbel a la història de l'educació. Amb Fröbel per primera vegada el joc és elevat a principi fonamental de l'escola, ja que és percebut com l'activitat pròpia i característica de la infància. El joc és la mateixa naturalesa infantil feta acte.[21]

El joc és presentat com l'activitat simbòlica per excel·lència, que uneix l'exterior amb l'interior de l'infant. Fröebel l'anomena " el mirall de la vida", el lloc de la realització de la llibertat en llibertat. Tal com l'infant juga ara, talment és com viurà més tard.[22]

Per a Fröbel la importància educativa del joc rau en les interaccions entre l'infant i el seu entorn i entre el nen i les persones que juguen amb ell. El joc és per a mestres, mares i pares és una útil manera d'entendre l'infant. També és per l'infant una forma d'autoconeixement, per saber sobre "el seu món interior" és a dir, les seves tendències, els seus punts forts, els seus desitjos o les seves disposicions Però, també, per conèixer el món exterior, què hi ha al davant. A través del joc el nen s'insereix en el món exterior i obté mitjans per traduir el seu món intern. Fróbel veu el joc com l'expressió més profunda de l'existència humana. És al joc que la vida és manifesta en llibertat [23]

Els dons. Una proposta pràctica[modifica]

Exposició al Disseny Hub Barcelona- DHUB
Una versió dels "dons" de Fröbel exhibida al Disseny Hub Barcelona DHUB

Un aspecte importat de la pedagogia de Fröbel és que no restà, com la majoria dels pedagogs coetanis, circumscrit al pla teòric sobre què ha de ser l'educació i elaborà una proposta didàctica coherent. Basada en la seva concepció del joc i fidel a la manifestació de la naturalesa, ideà els dons o regals per ser oferts als infants. Donats en el moment oportú havien de ser elements desvetlladors de la intel·ligència que tot infant posseeix. Aquesta material fou l'avenç més interessant de la pedagogia de la infància fins a les propostes de Montessori i Decroly ja al segle XX.[20]

Una descripció detallada d'aquests jocs didàctics es pot trobar a aquesta mateixa Viquipèdia a la pàgina Regals Froebel.

Fröbel amb els dons i altres aportacions didàctiques seves posà ja en valor els exercicis motors, de lateralitat, situació a l'espai i d'altres aspectes que formen part des del segle XX del quefer de l'educació de les primeres etapes de la vida.[20]

El Kindergarten o Jardí d'Infants[modifica]

La creació del Kindergarten fou una de les contribucions més rellevants i conegudes de Fröbel al camp de la pedagogia. El seu nom era una romàntica metàfora per indicar la cura que cal tenir, com en un jardí, per fer créixer el cos i l'esperit dels infants. Fröbel creu que si el Jardí d'Infants aplega a tots els nens de cada poble serà un potent element de regeneració humana i social.[24] .

El pedagog alemany en dissenyar el Kindergarten a Blankenburg en 1819, no sols pretenia modernitzar l'educació sinó, també a través d'ell, reformar l'estructura de la família i les pràctiques tradicionals de criar els fills. No oblidem que un dels fonaments del moviment de reforma de l'educació de la primera infància era el lligam entre l'esfera pública i la privada i entre l'individu i la societat.[25] Frobel indica que l'essència del Jardí d'Infants és "que el nen sigui comprès com a membre d'una globalitat".[26]

L'àmbit l'essencial dels Jardins d'infants és l'activitat infantil que es manifesta a través del joc lluny de tota rigidesa. Els tres elements essencials de l'activitat del Jardí d'Infants són: els dons i les ocupacions, la jardineria i la cura dels animals i els jocs i el cant.[27]

Es tracta que durant els sis anys al Jardí d'Infants, el nen visqui en una extensió de la vida familiar però sumant-hi la vida en comú. És, a més a més un poderós instrument de moralització i satisfà una de les més pregones necessitats de la societat: preparar per a la vida en comú, iniciar a la sociabilitat, i impulsar i exemplar una vida activa.[28]

Obres[modifica]

  • Mutter- und Koselieder de Friedrich Fröbel en una edició de 1883
    An unser deutsches Volk (Al nostre poble alemany). Erfurt, en 1820.
  • L'Educació de l'home i el Jardí d'Infants. Vic: Eumo i Diputació de Barcelona, 1989,
  • Mutter- und Koselieder (Cançons per a les mares i per als nens). Berlín. Enslin, 1866.
  • Autobiographie und kleinere Schriften (Autobiografia i opúscles) . Enslin, 1862. Editat per W. Lange.

Bibliografia[modifica]

  • Agazzi, Aldo. Historia de la Filosofia i la Pedagogía. Alcoi: Marfil, 1971. Tom III
  • Heiland, Helmut «Friedrich Fröbel (1872-1852)». a Perspectivas: revista trimestral de educación comparada, UNESCO: Oficina Internacional de Educació, vol. XXIII, nos 3-4, 1993, pàg. 501-519..
  • Houssaye, J.. Quinze pédagoges. Leur influence aujourd’hui. Paris: Bordas, 1994.
  • Mata, Marta. i Òdena, Pepa "Pròleg" a FRÖBEL, Friedrich. L'Educació de l'home i el Jardí d'Infants. Vic: Eumo i Diputació de Barcelona, 1989, pàg.. XXXVI - XXXIX.
  • Prüfer, J.. Federico Froebel. Barcelona: Labor, 1930.
  • Santoni, Antonio. Storia sociale dell' educazione. Milà: Principato, 1980.
  • Schärer,, M. E.. Friedrich Froebel et l'éducation préscolaire en Suisse romande : 1860-­1925.. Lausanne.: Editions ÉÉSP., 2008
  • Soëtard, Michèle. Friedrich Fröbel. Pédagogie et vie. Paris: Armand Colin, 1990.
  • Spranger, E. Aus Friedrich Froebels Gedankenwelt. Heidelberg, 1951.

Referències[modifica]

  1. Friedrich, Fröbel. L'Educació de l'home i el Jardí d'Infants. Vic: Eumo i Diputació de Barcelona, 1989. ISBN 847602259x. 
  2. Houssaye, J.. Quinze pédagoges. Leur influence aujourd’hui. París: Bordas, 1994, p. 11- 12 i 17. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Fröbels., Friedrich. Autobiographie und kleinere Schriften. Berlín.: Enslin,, 1862 (Editor: W. Lange). 
  4. Houssaye, J.. Quinze pédagoges. Leur influence aujourd’hui. París: Bordas., 1994, p. 51. 
  5. Heiland, Helmut «Friedrich Fröbel (1872-1852)». Perspectivas: revista trimestral de educación comparada, vol. XXIII, nos 3-4, UNESCO: Oficina Internacional de Educació, 1993, pàg. 501-519..
  6. 6,0 6,1 6,2 Prüfer, J.. Federico Froebel. Barcelona: Labor, 1930., p. 10 - 13. 
  7. Bowen, James. Historia de la educación occidental. Barcelona: Herder, 1985. Tom III, p. 426 – 427.. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Agazzi, Aldo. Historia de la Filosofia i la Pedagogía. Alcoi: Marfil, 1971. Tom III, p. 84 - 85.. 
  9. 9,0 9,1 Santoni, Antonio. Storia sociale dell' educazione. Milà: Principato, 1980, p. 442 i 449 - 450. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Soëtard, Michèle. Friedrich Fröbel. Pédagogie et vie.. París: Armand Colin, 1990. 
  11. 11,0 11,1 11,2 Schärer, Michèle E «La pédagogie fröbelienne dans l'éducation préscolaire en Suisse romande:1860-1914». Revue Suisse des Sciences de l'Éducation, núm. 25, 2003, p, 287 - 290.
  12. Prüfer, J. Federico Froebel. Barcelona: Labor, 1930, p. 74. 
  13. Prüfer, J.. Federico Froebel. Barcelona: Labor, 1930, p. 106. 
  14. Prüfer, J.. Federico Froebel. Barcelona: Labor, 1930, p. 136. 
  15. Prüfer, J. BArcelona: Labor, 1930, p. 136.. Federico Froebel. Barcelona: Labor, 1930, p. 151. 
  16. L'edició en català compte amb un ampli pròleg de Marta Mata i Pepa Òdena que han fet una selecció de textos d'aquesta obra i del Jardí d'Infants. Fröbel, Friedrich, L'Educació de l'home i el Jardí d'Infants. Vic: Eumo i Diputació de Barcelona, 1989.
  17. Fröbel, Friedrich. L'Educació de l'home i el Jardí d'Infants. Vic: Eumo i Diputació de Barcelona, 1989., 1989, p. 54. 
  18. Fröbel, Friedrich. L'Educació de l'home i el Jardí d'Infants. Vic: Eumo i Diputació de Barcelona, 1989, p. 11. 
  19. Schärer,, M. E.. Friedrich Froebel et l'éducation préscolaire en Suisse romande : 1860-­1925.. Lausanne.: Editions ÉÉSP., 2008, p. 46 – 50. 
  20. 20,0 20,1 20,2 González-Agàpito, Josep. Ser infant abans d'ara. Barcelona: Rosa Sensat, 1989, p. 31 - 34. 
  21. Agazzi, Aldo. Historia de la Filosofia i la Pedagogía. Alcoi: Marfil, ., 1971,Tom III, p. 59 -60. 
  22. SOËTARD, Michele "Fröbel, Friedrich (1782 – 1852)" a Philippe CHAMPY Dictionaire encyclopèdique de l'education et de la formation. París: Retz. 2005.
  23. Schärer,, M. E.. Friedrich Froebel et l'éducation préscolaire en Suisse romande : 1860-­1925. Lausanne: Editions ÉÉSP, 2008, p. 31- 33. 
  24. Fröbel, Friedrich. L'Educació de l'home i el Jardí d'Infants. Vic: Eumo i Diputació de Barcelona, 1989, p. 147 - 148. 
  25. Taylor Alle, 14, Ann «"Vivamos con nuestros hijos" Los movimientos de defensa del Jardín de Infancia en Alemania i Estados Unidos. 1840 - 1914». Revista de Educación. Núm. 290, 1989, pàg. 113 - 114.
  26. Fröbel, Friedrich. L'Educació de l'home i el Jardí d'Infants. Vic: Eumo i Diputació de Barcelona, 1989, p. 130. 
  27. Luzuriaga, Lorenzo. Historia de la Educación y de la Pedagogía. Buenos Aires: Losada, 1967, p. 202. 
  28. MATA, Marta. i ÒDENA Pepa "Pròleg" a FRÖBEL, Friedrich. L'Educació de l'home i el Jardí d'Infants. Vic: Eumo i Diputació de Barcelona, 1989, pàg.. XXXVI - XXXIX.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrich Wilhelm August Fröbel