Friedrich Mohs
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Carl Friedrich Christian Mohs ![]() 29 gener 1773 ![]() Gernrode (Alemanya) ![]() |
Mort | 29 setembre 1839 ![]() Agordo (Itàlia) ![]() |
Sepultura | cementiri central de Viena ![]() |
Residència | Viena Freiberg ![]() |
Formació | Universitat de Freiberg Universitat de Halle ![]() |
Director de tesi | Abraham Gottlob Werner ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Mineralogia i cristal·lografia ![]() |
Ocupació | mineralogista, cristal·lògraf, professor d'universitat, físic, enginyer de mines ![]() |
Ocupador | Universitat de Viena Universitat de Freiberg Universitat Tecnològica de Graz ![]() |
Membre de | |
Alumnes | Wilhelm Karl von Haidinger i Josef Redtenbacher ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral | Josef Redtenbacher ![]() |
Premis | |
| |
![]() ![]() |

Friedrich Mohs (Gernrode, 29 de gener de 1773 - Agordo, 29 de setembre de 1839)[1] va ser un geòleg i mineralogista alemany.
Educat a Halle i en l'acadèmia de mines de Friburg de Brisgòvia, va passar després un llarg període en Àustria realitzant estudis de mineralogia, convertint-se en professor de la disciplina en Graz en 1812. En 1818, després de la defunció d'Abraham Gottlob Werner, va ser nomenat catedràtic de mineralogia en l'acadèmia de mines de Friburg. En 1826 es va traslladar a ensenyar a Viena on va ser nomenat, a més, superintendent del gabinet imperial.
El seu treball més important és el "Tractat de Mineralogia" (Grundriss der Mineralogie, 1825) i és recordat per la creació de l'escala de Mohs de duresa que encara s'empra per als minerals.
Referències
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Mohs, Friedrich». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 211. ISBN 8429270043.
- Encyclopædia Britannica, 11a edició (1911).