Frigyes Riesz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrigyes Riesz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1880 Modifica el valor a Wikidata
Győr (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1956 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Budapest (República Popular d'Hongria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del carrer Fiumei, 34/2-1-6 47° 29′ 45″ N, 19° 05′ 26″ E / 47.4958°N,19.0906°E / 47.4958; 19.0906 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen (1901–1902)
Universitat de Budapest Eötvös Loránd (1899–1901)
Universitat de Zúric (1897–1899) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaA negyedrendű elsőfajú térgörbén lévő pontkonfigurációk helyzetgeometriai tárgyalása  (1902 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGyula Vályi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica i anàlisi funcional Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Budapest Eötvös Loránd (1945–)
Universitat de Szeged (1920–1945)
Universitat de Kolozsvár (1911–1920) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralTibor Radó, Géza Grünwald, Béla Szőkefalvi-Nagy, János Aczél, Alfréd Rényi, Steven Gaal i János Horváth Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesIgnácz Riesz
GermansMarcel Riesz i Margit Ingrid Riesz-Pleijel Modifica el valor a Wikidata
ParentsÅke Pleijel (cunyat) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 178513474 Modifica el valor a Wikidata

Frigyes Riesz (Győr, 22 de gener de 1880 - Budapest, 28 de febrer de 1956) va ser un matemàtic hongarès que va fer contribucions fonamentals a l'anàlisi funcional.[1]

Va néixer a una familia jueva a Györ, a l'Imperi Austrohongarès i va morir a Budapest, Hongria. Durant els anys 1911 i 1919 va ser professor a la universitat Franz Joseph (Magyar Királyi Ferenc József Tudományegyetem) a Kolozsvár. Més tard va ser rector i professor a la universitat de Szeged i membre de l'Acadèmia de Ciències Hongaresa. Va tenir un germà més petit, Marcel Riesz.[2]

Riesz va treballar en els fonaments i el desenvolupament de l'anàlisi funcional i els seus treballs han tingut moltes aplicacions a la Física. Va establir la teoria espectral per operadors simètrics acotats d'una manera que ha esdevingut l'estàndard. També va contribuir en altres àrees, com la teoria ergòdica on va donar una demostració elemental del teorema ergòdic.

Juntament amb Alfréd Haar, Riesz va fundar la revista Acta Scientiarum Mathematicarum, una revista matèmatica, al 1922.

Tenia una forma poc comuna de donar classe: entrava a classe amb un assistent i un professor ajudant. El professor anava llegint les pàgines corresponents del llibre de Riesz mentre l'assistent anava escrivint les equacions necessàries a la pissarra. Mentrestant, Riesz es quedava al marge assentint de tant en tant.[3]

Referències[modifica]

  1. Zeidler, E. Nonlinear Functional Analysis and Its Applications: II/ A: Linear Monotone Operators (en anglès). Springer Science & Business Media, 1989-12-11. ISBN 9780387968025. 
  2. Horvath, Janos. A Panorama of Hungarian Mathematics in the Twentieth Century, I (en anglès). Springer Science & Business Media, 2010-06-28. ISBN 9783540307211. 
  3. Wróblewski, Andrzej Kajetan «Czyściec, niebo i piekło». Wiedza i Życie, setembre 2008, pàg. 65.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frigyes Riesz