Fritz Bringmann

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de persona Fritz Bringmann
Biografia
Naixement 9 de febrer de 1918
Lübeck
Mort 31 de març de 2011( 2011-03-31) (als 93 anys)
Aukrug
Lloc d'enterrament Cementiri d'Ohlsdorf 53° 37′ 11″ N, 10° 2′ 5″ E / 53.61972°N,10.03472°E / 53.61972; 10.03472
Nacionalitat Alemanya
Formació professional Estudis primaris
Es coneix per Resistència contra Hitler
Lluita contra l'oblit després la segona guerra mundial
La protecció dels restes del camp de Neuengamme com a monument admonitori
Activitat
Ocupació Lampista
Partit KPD
Família
Cònjuge Alice Bringmann
Fills Monika
Modifica les dades a Wikidata
La pedra commemorativa de la família Bringmann en Lübeck.

Fritz Bringmann (nascut el 9 de febrer 1918 a Lübeck- mort 31 de març de 2011 a Aukrug) va ser un comunista i resistent contra la dictatura nacionalsocialista alemany. De 1970 a 1995 va ser el secretari general de l'associació Amicale Internationale de Neuengamme, l'associació dels presoners del camp de concentració Neuengamme i fins a la seva mort n'era el president honorari.

Biografia[modifica]

Va néixer el 1918 a Lübeck com sisè de huit en una família de tradició socialista. El seu avi va cofundar el 1892 el Partit Socialista Alemany (SPD) a Stockelsdorf. Son pare també era socialista convençut i els seus germans grans van militar als moviment de joves del mateix partit, i més tard al Partit Comunista d'Alemanya (KPD).[1]

El 1933 va començar el seu aprenentatge de lampista. Encara no tenia divuit anys quan el 1935 la Gestapo va arrestar-lo i torturar-lo una primera vegada perquè amb son germà va pintar A baix Hitler! a un teulat. Va ser condemnat a dos anys de presó i enviat al Camp de concentració de Sachsenhausen. Després de purgar la seva pena va ser enviat el setembre 1940 al camp de Neuengamme. Com a presoner, va esdevenir «responsable de barraca»[2] el 1942, una funció atorgada a certs presoners. Quan reeixien a mantenir la situació a la seva barraca tranquil·la escapaven a les exaccions més dures dels guardes SS i així tenien una probabilitat de sobreviure superior comparat als presoners més baix en la jerarquia concentracionària. El 1944 va escapar del camp, però set setmanes després la SS va tornar a arrestar-lo i tornà a Neuengamme. Després de la liberació el 1945 tornà a Lübeck.[3] El 1945-46 va ser testimoni a càrrega als judicis de la Casa Curio.

Després de la guerra va participar en l'organització de joves d'esquerres Joventut Lliure Alemanya a Lübeck i militava al partit comunista. També va ser actiu en l'Associació dels persecutats pel règim Nazi - Federació d'antifeixistes[4] de la qual va ser secretari i president per la secció de Slesvig-Holstein. En el context de la guerra freda, com a comunista, aviat va esdevenir un suspecte en la jove república d'Alemanya Occidental. El 1956, la seva filla Monika publicà un article a la pàgina de joves del diari Norddeutsches Echo sobre la massacre de l'escola del Bullenhuser Damm. Bringmann fou inquirit per la policia secreta alemanya (Verfassungsschutz) que considerava l'article com a mera propaganda comunista, considerant que el crim descrit, 20 nens assassinats per a raons fútils en un crim de la fase final era massa exagerat per poder ésser veritable.[5]

De 1970 a 1995 fou secretari general de l'Amicale Internationale Neuengamme,[6] que va lluitar, entre d'altres, per a fer protegir el lloc del camp de Neuengamme com a monument admonitori i parar l'ús profanant dels edificis romasos i de les terres com a presó de joves i com a terres de conreu.[7]

El 1947 va casar se amb Alice i viure des de 1966 a Aukrug, prop de Neumünster a l'estat federal alemany de Slesvig-Holstein. El 7 d'abril del 2011 va ser sebollit al Cementiri d'Ohlsdorf a Hamburg.

Reconeixement[modifica]

Durant anys, el govern de l'Estat d'Hamburg va proposar Bringmann per al màxim honor, la Bundesverdienstkreuz, al govern federal de la república alemanya. Això li va ser refusat per què era comunista. Davant el refús, la ciutat-estat li va acordar el 1993 la «Medalla d'argent per al treball assidu al servei de la població».[8] Va caldre esperar el 2000, deu anys després de la fi de la guerra freda per què finalment, a l'edat de 82, l'Alemanya li acordà la Bundesverdienstkreuz 1. Klasse tan merescuda.[9]

Bibliografia[modifica]

Escrits seus
  • KZ Neuengamme. Berichte, Erinnerungen, Dokumente. Frankfurt del Main, Röderberg Verlag, 1981
  • Fritz Bringmann & Herbert Diercks, Die Freiheit lebt! Antifaschistischer Widerstand und Naziterror in Elmshorn und Umgebung. 702 Jahre Haft für Antifaschisten, Frankfurt del Main, Röderberg Verlag, 1983[10]
  • Fritz Bringmann & Hartmut Roder, Neuengamme verdrängt, vergessen, bewältigt? Die "zweite" Geschichte des Konzentrationslagers Neuengamme 1945 bis 1985. Hamburg, VSA-Verlag, 1987 'en català: Neuengamme reprimit, oblidat, assumit? La «segona» història del camp de concentració de Neuengamme)
  • Erinnerungen eines Antifaschisten 1924–2004. Konkret, Hamburg 2004, ISBN 3-89458-231-6.
  • Kindermord am Bullenhuserdamm: SS-Verbrechen in Hamburg 1945. Menschenversuche an Kindern. 3. Auflage. Hrsg. von der Arbeitsgemeinschaft Neuengamme für die BRD e. V. Hamburg. Röderberg, Frankfurt am Main 1980, ISBN 3-87682-591-1 (en català: Nens assassinats al Bullenhuser Damm: crims de la SS a Hamburg el 1945)
Escrits sobre ell
  • Andreas Speit: «Nachruf: Fritz Bringmann. Leben im Widerstand», TAZ, Bremen 6 d'abril 2011 (en català: In memoriam: Frits Bringmann, una vida de resistència)
  • «Fritz Bringmann gestorben», Junge Welt, Berlin n°82 del 7 d'abril de 2011
  • Monografia in memoriam, Detlef Garbe (redacció), Unermüdlicher Kämpfer gegen das Vergessen: Fritz Bringmann 1918 – 2011, Hamburg, Arbeitsgemeinschaft Neuengamme für die Bundesrepublik, KZ-Gedenkstätte (Neuengamme), 2011, 95 pàgines (en català: Combatent incansable contra l'oblit: Fritz Bringmann 1918-2011)

Enllaços[modifica]

Referències[modifica]

  1. Biografia de Fritz Bringmann (alemany) al web del grup de treball del Camp de Neuengamme
  2. En alemany: Stubenältester
  3. Caroline George, «Fritz Bringmann war 118 Monate im KZ», Hamburger Abendblatt, 15 de febrer de 2007 (en català: Els 118 mesos al camp de concentració de Fritz Bringman)
  4. En alemany: Vereinigung der Verfolgten des Naziregimes – Bund der Antifaschistinnen und Antifaschisten
  5. Iris Groschek & Kristina Vagt, ««…dass du weisst, was hier passiert ist» Medizinische Experimente im KZ Neuengamme und die Morde am Bullenhuser Damm, Bremen, Ed. Temmen, 2012, pàginea 91, ISBN 978-3-8378-2022-5 (en català: «…que sàpigues el que va passar aquí» Experiments medicals al camp de concentració de Neuengamme i el massacre al Bullenhuser Damm.)
  6. «Fritz Bringmann: Erinnerungen eines Antifaschisten 1924–2004», Kunst und Kultur im Wendland. Kulturverein schwarzer Hahn. (en català: Fritz Bringmann: records d'un antifeixista 1924-2004)
  7. Vegeu: Bringmann & Roder, op.cit.
  8. Medaille für treue Arbeit im Dienste des Volkes in Silber «Fritz Bringmann erhält Hamburger Medaille», Hamburger Abendblatt, 2323 de novembre de 1993, pàgina 16 (en català: Fritz Bringmann rep una medalla hamburguesa)
  9. Jens Meyer-Odewald, «Häftling 2698 - ein Leben gegen das Vergessen. Verdienstkreuz 1. Klasse für den 82-jährigen Hanseaten Fritz Bringmann»,, Hamburger Abendblatt, 27 de gener 2000, pàgina 16 (en català: Presoner 2698 - una vida de lluita contra l'oblig. Bundesverdienstkreuz primera classe per al hanseàtic de 82 anys Fritz Bringmann)
  10. Georg Naujok, «Einer kam durch und überlebte zehn Jahre KZ: Fritz Bringmann. Er schrieb ein Buch über Neuengamme», Hamburger Abendblatt, 26 d'agost de 1981 (en català: Un sobrevivent de deu anys de camp de concentració: Fritz Bringmann. Escrigué un llibre sobre Neuengamme)