Front Nacional de Catalunya (2013)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el partit actual. Vegeu-ne altres significats a «Front Nacional de Catalunya».
Infotaula d'organitzacióFront Nacional de Catalunya
Logotip del Front Nacional de Catalunya..png
Dades
Nom curtFNC Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaindependentisme català
catalanisme
oposició als immigrants Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat deUnitat Nacional Catalana Modifica el valor a Wikidata
Creacióoctubre 2013 Modifica el valor a Wikidata
FundadorJordi Casacuberta i Pérez, Moisès Font i Casademont, Pere Soler i Montoliu i Miquel Àngel Rodríguez i Fernàndez Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJordi Casacuberta i Pérez (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Regidors
0 / 9.069
Diputats
0 / 135
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webelfront.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: fncatalunya Twitter: fncatalunya Instagram: fncatalunya Telegram: elfront Youtube: UCg47s_IZ37ZTASJwOclruQQ Modifica el valor a Wikidata

El Front Nacional de Catalunya (FNC) és un partit polític català xenòfob[1][2][3][4] i independentista,[5][3] presentat públicament el 2013.[6] Va tenir una regidora a Ripoll entre el 2019 i el 2020.[1][7] Els seus principals eixos ideològics són potenciar el catalanisme i restringir les polítiques d'immigració.[8]

Història

Registre

Josep Manel Carmona Ortiz, Bonaventura Niubò Niubò, Jordi Casacuberta Pérez (l'actual president) i Xavier Andreu Prat van registrar el partit el 18 de novembre de 1999,[9] amb el mateix nom que el Front Nacional de Catalunya, dissolt el 1990. Xavier Andreu, propietari d'una botiga d'antigalles militars, havia estat militant de l'organització neonazi Cercle Espanyol d'Amics d'Europa als anys vuitanta. A inicis dels anys noranta va passar a Estat Català, on va coincidir amb Jordi Casacuberta. Va ser també llavors quan les joventuts d'Estat Català van patir una infiltració de skinheads neonazis catalanistes provinents dels Boixos Nois. Estat Català va expulsar aquest sector ultradretà el 1999. Aleshores, Jordi Casacuberta i Xavier Andreu van registrar el partit amb el nom de l'antic Front Nacional de Catalunya.[10]

Malgrat això, finalment no utilitzarien aquest nom per evitar ser associats amb el Front Nacional francès i el 2000 crearien el partit Unitat Nacional Catalana (UNC), amb Xavier Andreu de president.[10] Un dels símbols d'UNC era el nombre 33, provinent del lema «Catalunya Catalana», ja que la tercera lletra de l'alfabet és la c. Neonazis de diversos llocs tenen de símbol el 88, provinent del lema «Heil Hitler», seguint el mateix mètode. UNC també utilitzava altres lemes com «Parla català o emigra» i «Prou immigració». UNC es va dissoldre el 2014.[11]

Presentació

L'octubre del 2013 Jordi Casacuberta va presentar públicament el partit, de nou amb el mateix nom que el Front Nacional de Catalunya, dissolt el 1990. Ho va fer juntament amb Pere Soler Montoliu, Miquel Àngel Rodríguez Fernàndez i Moisès Font Casademont. Pere Soler i Miquel Àngel Rodríguez havien estat militants d'Unió Democràtica de Catalunya. I Moisès Font havia estat regidor de Plataforma per Catalunya a Olot i president territorial de PxC a Girona.[6][12][13]

Davant d'això, antics militants del FNC original van fer un comunicat afirmant que s'havien dissolt el 1990, que s'havia aprovat a l'última Assemblea General que cap militant faria servir les sigles en un futur i que la ideologia del nou FNC s'allunyava del progressisme que defensava el FNC original.[6] Després d'això, el 27 de juny de 2014, Jordi Casacuberta i Pere Soler van tornar a presentar el partit amb el nom de Bloc Democràtic Nacional a Girona. Es definien com socialconservadors i republicans.[14]

Volien presentar desenes de candidatures a les eleccions municipals de 2015, cosa que finalment no van fer. I van dir que no participarien en eleccions al Parlament de Catalunya abans de la independència, per no dividir el vot.[14][12]

Eleccions municipals de 2019

A les eleccions municipals del 2019 va presentar una candidatura a Ripoll, novament amb el mateix nom que el Front Nacional de Catalunya, dissolt el 1990. La cap de llista va ser Sílvia Orriols Serra. En segon lloc anava Fina Guix, qui havia estat regidora per Convergència i Unió a l'anterior legislatura.[15] Alternativa per Ripoll, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya van comprometre's a no pactar ni treballar amb les altres dues candidatures, FNC i Som Catalans, perquè consideraren que eren formacions racistes,[16] fet que el FNC va negar.[17] Van obtenir 503 vots (un 9'44%) i la cap de llista va sortir elegida regidora.[18]

El 2020, Sílvia Orriols i la resta de la secció ripollesa van abandonar el partit per discrepàncies amb l'executiva. Consideraven que la direcció del FNC tenia una posició massa moderada sobre els temes nacionals i immigratoris. Els escindits no van inscriure's a cap partit ni en van crear cap altre.[19] Sílvia Orriols va mantenir l'acta de regidora, de manera que el FNC es va quedar sense representació.[7]

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

El FNC va decidir presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021. Com que eren una força extraparlamentària, van haver de recollir avals per poder-s'hi presentar. Malgrat no aconseguir-los en el termini establert, ja que la Junta Electoral Central els en va anul·lar 500 de la circumscripció de Barcelona, posteriorment van presentar un recurs amb més signatures i finalment van poder presentar-s'hi.[20] El cap de llista per Barcelona era Albert Pont i Serrano i el número dos era Jaume Nolla i Martí.[21] Van aconseguir 4.976 vots (un 0,18%) i cap escó.[22]

Entre els membres de la candidatura hi havia diversos neonazis, identitaris i xenòfobs. Per exemple, a la llista hi havia 25 membres de Renaixença Nacional Catalana (RNCat), un partit ultradretà i identitari impulsat pel Moviment Identitari Català (MIC) que demana l'expulsió dels espanyols i els musulmans de Catalunya. Concretament, la número 10 per Girona era Montserrat Fontanet, que va donar d'alta RNCat al registre de partits, juntament amb David Lloret (provinent d'UNC) i Oriol Edo. El número 2 per Lleida era Alfonso Pérez Solera, administrador del grup de Facebook de RNCat, que penja mems contra el «multiculturalisme» i la «islamització» a Facebook i on té una imatge del grup supremacista blanc finès Soldiers of Odin. La número 5 per Barcelona era Rosa Maria Canela, també vinculada a RNCat. La número 53 per Barcelona era Mireya Gutiérrez de Pando, propera al MIC en alguns moments i impulsora del col·lectiu ultradretà i identitari Defensa Catalunya, contrari a l'arribada d'immigrants.[10]

A la llista també hi havia membres d'Identitat Catalana (IdCat), un partit que es va presentar a les eleccions municipals de 2011 a l'Hospitalet de Llobregat sense obtenir-hi representació. Aquesta formació utilitzava lemes com «Recatalanitzem l'Hospitalet», «Ni Islam ni Espanya» o «Heribert Barrera tenia raó». El fundador i president d'IdCat era Xavier Pinell i Garcia, que anava de número 74 per Barcelona de la llista del FNC. Al seu Facebook té imatges i publicacions ultradretanes i islamòfobes com la bandera de guerra del Tercer Reich, emblemes d'organitzacions supremacistes blanques americanes com els Proud Boys i els Three Percenters i símbols neofeixistes com la creu solar i la creu cèltica. Un altre membre d'IdCat al FNC era Juli Nebot, que havia estat el número 13 d'IdCat i va ser el número 42 del FNC per Barcelona.[10]

Finalment, també hi havia candidats provinents d'altres partits. Per exemple, el número 25 per Barcelona era Salvador Bonada, exmilitant de Demòcrates de Catalunya que va ser polèmica durant les Primàries de Barcelona a les eleccions municipals de 2019 a Barcelona pels seus tweets misògins i islamòfobs. El número 29 per Barcelona era Ramon Reixach, exregidor de CiU a Mataró entre el 2007 i el 2011 i que havia participat en el blog ultracatòlic i espanyolista Germinans Germinabit. I la número 15 per Girona era Sandra Prats Cervera, que abans d'anar amb el FNC demanava el vot per Vox i elogiava Francisco Franco.[10]

Resultats electorals

Eleccions municipals[18]
Any Vots % Regidors
2019 503 0,01
1 / 9.069
Eleccions al Parlament
Any Vots % Diputats
2021[22] 4.976 0,18
0 / 135

Referències

  1. 1,0 1,1 «Vox obté 3 regidors a Salt i el Front Nacional de Catalunya entra a Ripoll». 3/24, 26-05-2019 [Consulta: 22 juny 2019].
  2. Garcia, Maria «JxCat manté el bastió de Girona i Madrenas repetirà com a alcaldessa». Ara, 27-05-2019 [Consulta: 14 juliol 2019].
  3. 3,0 3,1 Pareja, Pol «La ultraderecha se hace fuerte en Ripoll dos años después del atentado del 17A» (en castellà). eldiario.es, 15-08-2019 [Consulta: 17 agost 2019].
  4. Martínez, Carme «JxCat guanya a la demarcació». Cadena Ser, 27-05-2019 [Consulta: 17 agost 2019].
  5. Faus, Joan «La ultradreta es presenta a 52 municipis catalans». El País, 23-05-2019 [Consulta: 9 juliol 2019].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Preparen la presentació d'un "nou" Front Nacional de Catalunya». Llibertat.cat, 17-04-2013 [Consulta: 9 juliol 2019].
  7. 7,0 7,1 «La regidora del Front Nacional a Ripoll estripa el carnet arran del coronavirus». El Món, 31-03-2020. [Consulta: 31 març 2020].[Enllaç no actiu]
  8. «Front Nacional de Catalunya presenta candidatura a Ripoll». El Ripollès Digital, 25-04-2019 [Consulta: 24 agost 2019].
  9. «Formaciones políticas inscritas» (en castellà). Ministeri d'Interior d'Espanya. Arxivat de l'original el 2008-02-13. [Consulta: 8 març 2006].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Espí, Pasqual «Neonazis, identitaris i xenòfobs a les llistes del Front Nacional de Catalunya». El Temps, 12-02-2021.
  11. Borràs, Jordi. «Diccionari de l'extrema dreta a Catalunya, de la A a la Z». Crític, 31-05-2016. [Consulta: 10 juliol 2019].
  12. 12,0 12,1 «Exmilitantes de Unió, ERC y Plataforma refundan el FNC» (en castellà). E-Notícies, 04-10-2013 [Consulta: 3 desembre 2019].
  13. Valeri, X. «Moisès Font plega i Rosa Llandrich entra per PxC a l'Ajuntament d'Olot». Diari de Girona, 18-04-2012 [Consulta: 3 desembre 2019].
  14. 14,0 14,1 Artigas, Lurdes «Es presenta un partit sobiranista conservador». El Punt Avui, 30-06-2014 [Consulta: 3 desembre 2019].
  15. Remolins, Jordi «L'alcalde de Ripoll cessa una regidora de govern després de saber que es presentarà de 2 per una altra candidatura». El 9 nou, 24-04-2019 [Consulta: 17 agost 2019].
  16. «Front Nacional de Catalunya i Som Catalans, aïllats per la resta de partits a Ripoll». Nació Digital, 02-05-2019 [Consulta: 17 agost 2019].
  17. «Apareixen dues candidatures islamòfobes a Ripoll». El Nacional, 18-05-2019 [Consulta: 24 agost 2019].
  18. 18,0 18,1 «Consulta de resultados electorales» (en castellà). Ministeri de l'Interior d'Espanya. [Consulta: 15 febrer 2021].
  19. «Tots els membres de Ripoll del FNC deixen les sigles del partit». El Ripollès Digital, 31-03-2020. [Consulta: 1r abril 2020].
  20. Aguilera, Gemma «L’ajornament electoral podria obrir la porta a noves candidatures». El Món, 15-01-2021.
  21. Sallés, Quico «Jaume Nolla: “El Front és antifeixista i independentista, però no som d’esquerres”». El Món, 31-01-2021.
  22. 22,0 22,1 «Resultats provisionals: Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 febrer 2021].