Frontal d'altar de Sant Vicenç d'Espinelves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaFrontal d'altar de Sant Vicenç d'Espinelves
Tipuspintura i frontal d'altar Modifica el valor a Wikidata
Creadoranònim
Creacióvers 1187
Mètode de fabricacióTremp sobre fusta
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Mida0.88 (Alçada) × 1.47 (Amplada) cm
Col·leccióMuseu Episcopal de Vic, Vic

El Frontal d'altar de Sant Vicenç d'Espinelves és un bon exemple de pintura romànica sobre taula a Catalunya. És un frontal d'altar procedent de l'església de Sant Vicenç d'Espinelves, Osona, pintat vers l'any 1187.[1] Es conserva a la col·lecció permanent del Museu Episcopal de Vic. També és conegut com el Frontal de la Mare de Déu i els sis profetes.[2]

Descripció[modifica]

Aquest frontal fa 1,47 m d'ample per 0,88 m d'alt.[1] Està pintat sobre fusta d'alba amb tremp d'ou i inclou decoració estucada que havia estat coberta amb colradura. La seva composició segueix un esquema típic en aquesta mena d'objectes, destinats a ornamentar la part frontal d'un altar: quatre compartiments delimitats per una màndorla central i una banda horitzontal que imita la pedreria i que produeix un efecte de relleu.[3]

La taula està presidida per la figura de la Mare de Déu, asseguda en un setial, i l'Infant, a la falda, dintre d'una màndorla sostinguda per dos àngels. Als compartiments laterals superiors, a l'esquerre, hi ha per un costat l'escena de l'Adoració dels tres Reis Mags (Gaspar, Baltasar i Melcior) guiats pel gran estel de vuit puntes que apareix sobre de la màndorla, i a la dreta l'episodi de l'entrada de Jesús a la ciutat de Jerusalem. Als dos compartiments inferiors, organitzats cadascun amb tres arcuacions sostingudes per columnes, hi ha els sis profetes que van predir la vinguda del Messies, els quals porten un filacteri amb la inscripció del nom que els identifica: Isaïes, Jeremies, David, Ezequiel, Daniel i Zacaries. S'ha perdut la part inferior del frontal on es representaven les cames dels profetes i dos dels àngels que sostenien la màndorla.[4] La combinació d'aquests temes i altres trets com l'ús del fons de color vermell (com en els frontals d'Avià o el de Mosoll), ha permès proposar que tota la iconografia del frontal d'Espinelves gira a l'entorn del tema de l'Encarnació de Jesucrist per mitjà de la Mare de Déu.[5]

Procedència[modifica]

El frontal procedeix de l'església romànica de Sant Vicenç d'Espinelves que està situada dins el terme municipal d'Espinelves, a la comarca d'Osona. Ja el 943 apareix citada l'església en una acta de compravenda d'una peça de terra. El 21 de febrer de 1186 i, després d'una reforma arquitectònica, es consagrà el temple per part del bisbe de Vic Ramon Gaufred. Aquesta reforma arquitectònica implicà aixecar una nova nau i un nou absis, afegits a la nau principal de segle xi que ja existia. És probable que el frontal d'altar de Sant Vicenç d'Espinelves fos realitzat per a ornamentar aquest nou altar. Això, sumat al fet que l'església d'Espinelves va ser regida per un canonge de Vic fins al segle xiii, ha permès suposar que el frontal fou produït a Vic, seu del bisbat al qual pertany Espinelves.

El frontal va ser adquirit per Jaume Collell, Antoni d'Espona, Joaquim d'Abadal i Francesc Febrer i dipositat al Museu del Cercle Literari de Vic el 15 de juliol de 1880.[6] Participà en l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 i, com la resta del fons d'art del Cercle Literari, formà part del fons inicial del Museu Episcopal de Vic inaugurat el 1891. L'any 1893 la peça en qüestió ja figura en el primer catàleg del Museu Episcopal de Vic i l'any 1902 es mostra a l'Exposició d'Art Antic de Barcelona.

Atribució[modifica]

El frontal d'Espinelves s'ha atribuït als anomenats Tallers de Vic[7] i, més específicament, a una personalitat artística definida amb el nom de Mestre d'Espinelves,[8] a la qual també se li atribueixen, per similitud estilística, les pintures murals de l'absidiola sud del transsepte de l'església de Santa Maria de Terrassa.[9]

Relacions amb el drama litúrgic[modifica]

S'anomena drama litúrgic la representació dramatitzada, amb text i música, d'algun dels arguments de la litúrgia en les festes més assenyalades del calendari religiós, que es generalitzà a l'Europa occidental a grans trets a partir del segle xi. Les representacions, destinades tant a augmentar l'esplendor de la celebració com a facilitar la comprensió dels textos sagrats, eren dutes a terme pels mateixos eclesiàstics dins l'església en el marc dels diferents oficis.[10] La importància que prengueren aquest tipus de representacions ha fet pensar que van poder quedar reflectides en la iconografia de l'època romànica.[5] Així, s'ha pogut proposar que el programa iconogràfic del frontal d'Espinelves podria tenir una relació amb drames litúrgics com l'Ordo Stellae o l'Ordo Prophetarum. A la catedral de Vic, ambient de procedència del frontal, se sap que al segle xii se celebraven representacions semblants.[10]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Trullén (dir.) 2003, p.101
  2. [enllaç sense format] http://www.museuepiscopalvic.com/coleccions_more.asp?id=84&s=&r Arxivat 2013-10-02 a Wayback Machine.; Gudiol 1929, pp. 116-127; Rosell 1986, p.154.
  3. Sureda 1981, p. 333.
  4. Rosell 1986, p.154.
  5. 5,0 5,1 Castiñeiras 2007, pp.142-147
  6. Cao, Sureda 2011 p. 167; Sureda, Cao 2012, pp. 156-157
  7. Rosell 1984, pp.195-200; Trullén (dir.) 2003, p.101
  8. Gudiol, Alcolea, Cirlot 1956, p.25; Gros 1991, p.40.
  9. Cook, Gudiol 1980, pp. 139-140; Sureda 1981, p. 245; Rosell 1984, p. 200; Rosell 1986, p. 156.
  10. 10,0 10,1 Beltran 2012.

Bibliografia[modifica]

  • ALCOLEA Santiago, SUREDA Joan: El romànic català, Editorial Juventud, Barcelona 1975. ISBN 84-261-5804-8
  • BELTRAN Martí: "El frontal d'altar de Sant Vicenç d'Espinelves. Drames litúrgics al voltant de la figura de la Verge Maria.", dins: Quaderns del Museu Episcopal de Vic, V, 2012, p. 21-47. Dipòsit legal B-35.534-2005 http://www.raco.cat/index.php/QuadernsMEV/issue/archive
  • CAO David, SUREDA Marc: "El museu del Cercle Literari de Vic (1879-1888). Una fita en els orígens de la museologia a Catalunya", dins: Ausa, XXV, 167, Patronat d'Estudis Osonencs, Vic, 2011. p. 131-172. ISSN 0210-5853; ISSN electrònic 2014-1246.
  • CARBONELL Eduard: L'art romànic a Catalunya. Segle XII, vol. II, Edicions 62. Barcelona, 1975.
  • CASTIÑEIRAS Manuel: "Catalan Romanesque Painting Revisited: The Altar-Frontal Workshops" dins: "Spanish Medieval Art. Recent studies". Edited by Colum Hourihane, New Jersey, 2007, p. 119-147.
  • COOK Walter W.S.: La pintura romanica sobre tabla en Cataluña. Consejo Superior d'Investigaciones Científicas. Madrid, 1960.
  • COOK Walter W.S., GUDIOL RICART, José: Pintura romanica, imagineria romanica. Ars Hispaniae. Historia Universal del arte Hispánico. Volum VI. Editorial Plus-Ultra, Madrid, 1980. ISBN 84-7127-083-8
  • GROS Miquel S.: Museu Episcopal de Vic. Pintura i escultura romànica. Editorial Ausa, Sabadell, 1991. ISBN 84-86329-64-7
  • GUDIOL CUNILL, Josep, Els primitius II, Barcelona, S. Babra, 1929.
  • GUDIOL RICART, Josep; ALCOLEA GIL, Santiago; CIRLOT LAPORTA, Eduardo: Historia de la pintura en Cataluña, Madrid, 1956.
  • TRULLÉN Josep M. (dir.): Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Vic, 2003. ISBN 84-607-9398-2.
  • ROSELL Roser: "Sant Vicenç d'Espinelves", Catalunya Romànica, volum II (Osona I), Enciclopèdia catalana, Barcelona 1984, p. 195-200. ISBN 84-85194-66-7.
  • ROSELL Roser: "Frontal d'altar d'Espinelves", Catalunya Romànica, volum XXII, Enciclopèdia catalana, Barcelona 1986, p. 154-156. ISBN 84-85194-92-6.
  • SUREDA Marc, CAO David: "Del "Círcol" al MEV. La col·lecció d'art i la documentació del Museu del Cercle Literari de Vic (1879-1888)", dins: Quaderns del Museu Episcopal de Vic, V, Vic, 2012, p. 143-190. http://www.raco.cat/index.php/QuadernsMEV/issue/archive
  • SUREDA Joan: La pintura romànica a Catalunya, Alianza Forma. Madrid, 1981. ISBN 84-206-9017-1