Frontera entre França i Bèlgica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Frontera entre França i Bèlgica
  • Bèlgica
  • França
  • Característiques
    Entitats Bèlgica Bèlgica França França
    Extensió556 kilòmetres[1]
    Història
    Establiment1830
    Reconeixement actual1839
    Modifica les dades a Wikidata

    La frontera entre França i Bèlgica es la frontera internacional entre França i el regne de Bèlgica, estats membres de la Unió Europea i de l'Espai Schengen. Separa les regions franceses de Gran Est i Alts de França, concretament els departaments de Meurthe i Mosel·la, Ardenes, Aisne, Mosa i Nord de les províncies belgues de Flandes Occidental, Hainaut, Namur i Luxemburg.

    Traçat[modifica]

    La frontera franco-belga s'estén uns 556 kilòmetres al nord de França i al sud-oest de Bèlgica. És la segona frontera terrestre més llarga de la França metropolitana després de la frontera francoespanyola. És essencialment plana i amb prou feines supera els 450 metres sobre el nivell del mar al punt més alt al massís de les Ardenes, que no coincideix amb cap frontera natural, a part del riu Leie/Lys entre Armentières i Comines-Warneton. Comença a l'oest sobre el mar del Nord a De Panne a Bèlgica i Bray-Dunes a França.

    Comines-Warneton (Bèlgica), vista de la rue du Fort i el pont sobre la Leie des de Comines (França).
    Fita fronterera entre Bléharies (Bèlgica) i Maulde (França).

    La frontera segueix una direcció general sud-est fins al trifini França-Bèlgica-Luxemburg (49° 32′ 47″ N, 05° 49′ 07″ E / 49.54639°N,5.81861°E / 49.54639; 5.81861) situat a les comunes respectives d’Aubange, Mont-Saint-Martin i Pétange.

    Història[modifica]

    Una gènesi complexa[modifica]

    La frontera belga es pot dividir en diversos sectors, d'oest a est:

    Fita fronterera prop de Longwy (França)
    La fita fronterera més septentrional entre Franá i Bèlgica, situada a la plastjs, entre Bray-Dunes (Françs) i De Panne (Bèlgica)

    Recapitulació[modifica]

    Bèlgica es va separar del Regne Unit dels Països Baixos quan es produí la revolució belga en 1830. Aquesta secessió va ser reconeguda en 1839 i la frontera entre Bèlgica i França data d'aquesta època.

    El traçat de la frontera deriva dels límits especificats pel Tractat dels Límits (Tractat de Kortrij) del 28 de març de 1820 signat pels regnes de França i dels Països Baixos. Repeteix diversos traçats precedents entre diversos països que havien desaparegut en 1830:

    Outre-Quiévrain[modifica]

    L'expressió Outre-Quiévrain (d'ultramar) s'utilitza a França com una figura d'estil per designar Bèlgica. A diferència de les expressions més antigues i més utilitzades d'Outre-Manche (per al Regne Unit) o l'Outre-Rhin (per Alemanya) perquè designar la geografia natural de la frontera, l'Outre-Quiévrain fa referència humorística a ciutat fronterera belga de Quiévrain, lantic major punt de pas ferroviari entre els dos països. Des del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial, Quiévrain albergava l'estació fronterera de línia la línia París-Brussel·les. Els trens s'aturaven i els passatgers eren sotmesos al control duaner, situat en una ala de l'edifici. Passada l'estació, era "Ultra Quiévrain".[2][3] Per simetria l'expressió també era utilitzada a Bèlgica per designar França.

    La frontera actualment[modifica]

    La frontera terrestre francobelga es descompon en dues parts: la frontera entre França i Flandes, més petita i que és contigua al departament del Nord. No és pas contínua, ja que la comuna valona de Comines-Warneton està enclavada entre França i la Regió flamenca; i la frontera entre França i Valònia, que forma la major part de la frontera.

    La frontera es troba dins de l'Espai Schengen, per la qual cosa en temps normals no es realitza cap control fronterer. No obstant això, el 23 de febrer de 2016, a causa de la crisi migratòria a Europa i la possibilitat de desmantellar la Jungla de Calais, Bèlgica va decidir restablir temporalment els controls fronterers.[4][5][6]

    Referències[modifica]

    1. «Bèlgica». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
    2. À Quiévrain, la gare frontière -Les cahiers de l'urbanisme - n° 40-41 - Septembre 2002 p. 144,145 consultables sur google book « Quiévrain devint donc un lieu de passage fréquenté pour les relations franco-belges, où tous les voyageurs devaient s'arrêter et se soumettre au contrôle de la douane. Cette fonction transparaît notamment dans divers témoignages relatifs à des personnalités du s. XIX telles Victor Hugo, Verlaine ou Rimbaud. De là vient l'expression "outre-Quiévrain", encore couramment utilisée pour qualifier le pays voisin. »
    3. Poème de Baudelaire - La Civilisation belge « Le Belge est très civilisé;Il est voleur, il est rusé;/ Il est parfois syphilisé;/ Il est donc très civilisé./ Il ne déchire pas sa proie/ Avec ses ongles; met sa joie/ À montrer qu'il sait employer/ À table fourchette et cuiller;/ Il néglige de s'essuyer, / Mais porte paletots, culottes, / Chapeau, chemise même et bottes;/ Fait de dégoûtantes ribottes;/ Dégueule aussi bien que l'Anglais;/ Met sur le trottoir des engrais;/ Rit du Ciel et croit au progrès/ Tout comme un journaliste d'Outre-/ Quiévrain; - de plus, il peut foutre/ Debout comme un singe avisé./ Il est donc très civilisé. »
    4. «La Belgique rétablit des contrôles à la frontière française». Le Figaro.
    5. «"Jungle" de Calais : la Belgique rétablit des contrôles à la frontière française par crainte d'un afflux de migrants». francetv info.
    6. «Inquiète de l'évacuation de la "jungle" de Calais, la Belgique va rétablir les contrôles à la frontière». La Tribune.

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frontera entre França i Bèlgica