Frontera entre Polònia i Lituània

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Frontera entre Polònia i Lituània
250px
Característiques
Entitats Lituània Lituània Polònia Polònia
Extensió104 kilòmetres[1]
Història
Establiment1918
Reconeixement actual1990

La frontera entre Polònia i Lituània existeix des del restabliment de la independència de Lituània l'11 de març de 1990. Fins llavors, la frontera era idèntica a la de la República Popular de Polònia i la República Socialista Soviètica de Lituània dins de la Unió Soviètica. La longitud de la frontera és de 104 kilòmetres.[2][3] Transcorre des del sud-est del trifini Lituània-Polònia-Rússia al trifini a Bielorússia-Lituània-Polònia.

És l'única frontera terrestre que els Estats bàltics, membres de la Unió Europea i de l'OTAN comparteixen amb un país que no és membre de la Comunitat d'Estats Independents.[4]

Per a la planificació militar de l'OTAN, la zona fronterera es coneix com la bretxa Suwalki (per la propera ciutat de Suwałki), atès que representa un estreta franja de terra plana difícil de defensar que es troba entre Bielorússia i l'enclavament rus de Kaliningrad i que connecta els Estats bàltics membres de l'OTAN amb Polònia i la resta de l'OTAN.[5] Aquest punt de vista es reflecteix en un exercici de l'OTAN de 2017, que per al primera vegada es va centrar en la defensa de la bretxa d'un possible atac de Rússia.[6]

Història[modifica]

Vegeu també: Relacions entre Polònia i Lituània

L'actual frontera entre Polònia i Lituània existeix des del restabliment de la independència de Lituània l'11 de març de 1990.[7] Fins llavors, la frontera era idèntica a la de la República Popular de Polònia i la República Socialista Soviètica de Lituània dins de la Unió Soviètica. Aquesta frontera es va establir en la postguerra de la Segona Guerra Mundial.[8][9] Hi va haver una frontera diferent entre aproximadament el Segona República de Polònia i Lituània en el període de 1918-1939. Després del conflicte fronter entre Polònia i Lituània, des de 1922 endavant va ser estable, i tenia una longitud de 521 kilòmetres.[10][11] Durant l'època de les particions de Polònia, hi havia fronteres entre el tsarat de Polònia (voivodat d'Augustów) i les terres lituanes de l'Imperi rus (governació de Kovno i governació de Vilna). Des de la Unió de Lublin (1569) a les particions, no hi havia frontera entre Polònia i Lituània, ja que tots dos països en formaven part d'una sola entitat federada, la Confederació de Polònia i Lituània.[12] Durant l'edat mitjana, el regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània compartien una altra frontera.[13]

Lituània i Polònia es van unir a l'espai Schengen en 2007. Això significava que tots els controls de passaports van ser retirats al llarg de la frontera al desembre de 2007.

Evolució de les fronteres[modifica]

Antics passos fronterers[modifica]

Antic pas fronterer Ogrodniki–Lazdijai

En el període 1991-2007, hi havia tres passos fronterers per carretera i un per ferrocarril entre Polònia i Lituània.[14]

L'1 de maig de 2004, quan tant Polònia com Lituània es van unir a la Unió Europea, aquesta frontera esdevingué una frontera interior de la Unió Europea.[15] El 21 de desembre de 2007, Polònia i Lituània es van adherir als acords de Schengen.[16] Després d'aixpo, creuar la frontera esdevé més fàcil, ja que les fronteres internes de la UE estan obertes a tot el tràfic amb poca necessitat de control. Encara hi ha, tanmateix, duanes ocasionais i controls policials contra el tràfic de mercaderies restringides, que només afecten l'1% dels viatgers.[17][18][19]

Carretera

Ferrocarril

Referències[modifica]

  1. «Lituània». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
  2. «Warunki Naturalne I Ochrona Środowiska». A: Mały Rocznik Statystyczny Polski 2013 (en polish, english). Główny Urząd Statystyczny, 2013, p. 26. 
  3. (polonès)Arxivat 2009-06-25 a Wayback Machine.. Page gives Polish PWN Encyklopedia as reference.
  4. Vladimir Shlapentokh. The Legacy of History in Russia and the New States of Eurasia. M.E. Sharpe, 1 gener 2001, p. 100. ISBN 978-0-7656-1398-1. 
  5. Bearak, Max «This tiny stretch of countryside is all that separates Baltic states from Russian envelopment». The Washington Post, 20-06-2016 [Consulta: 20 juny 2016].
  6. Sytas, Andrius «NATO war game defends Baltic weak spot for first time». Reuters, 18-06-2017.
  7. «LR AT AKTO Dėl Lietuvos nepriklausomos valstybės atstatymo signatarai». Lietuvos Respublikos Seimas.
  8. Peter Andreas; Timothy Snyder The Wall Around the West: State Borders and Immigration Controls in North America and Europe. Rowman & Littlefield, 1 gener 2000, p. 187. ISBN 978-0-7425-0178-2. 
  9. Yaël Ronen. Transition from Illegal Regimes under International Law. Cambridge University Press, 19 maig 2011, p. 138. ISBN 978-1-139-49617-9. 
  10. Polska w cyfrach[Enllaç no actiu] [in:] E. Romer Atlas Polski współczesnej, 1928[Enllaç no actiu]
  11. Michael Brecher. A Study of Crisis. University of Michigan Press, 1997, p. 252–255. ISBN 0-472-10806-9. 
  12. Halina Lerski. Historical Dictionary of Poland, 966–1945. ABC-CLIO, 19 gener 1996, p. 308. ISBN 978-0-313-03456-5. 
  13. Stephen R. Burant and Voytek Zubek, Eastern Europe's Old Memories and New Realities: Resurrecting the Polish-lithuanian Union, East European Politics and Societies 1993; 7; 370, online
  14. Kancelaria Sejmu RP. «Internetowy System Aktów Prawnych». sejm.gov.pl.
  15. Stephen Kabera Karanja. Transparency and Proportionality in the Schengen Information System and Border Control Co-Operation. Martinus Nijhoff Publishers, gener 2008, p. 39. ISBN 90-04-16223-2. 
  16. «Europe's border-free zone expands». BBC News, 27-12-2007 [Consulta: 11 abril 2015].
  17. «Nowe polsko-litewskie drogi po wejściu do Schengen». DELFI, 28-07-2012.
  18. «Wspólne patrole na polsko-litewskiej granicy :: społeczeństwo». Kresy.pl.
  19. «Przemyt papierosów przy polsko – litewskiej granicy [ZDJĘCIA]». bialystok.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frontera entre Polònia i Lituània