Frotis de Papanicolau

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Frotis de Papanicolau
Intervenció
High-grade squamous intraepithelial lesion.jpg
CIM-9-MC 795.00
MeSH D014626
MedlinePlus 003911
Modifica dades a Wikidata

El frotis de Papanicolau [1] o prova de Papanicolau (anomenada així en honor de Georgios Papanicolau, metge grec que va ser pioner en citologia i detecció precoç de càncer), també anomenada citologia exfoliativa o citologia vaginal , es realitza per diagnosticar el càncer de coll uterí.

L'objectiu d'aquesta prova consisteix a trobar els canvis de les cèl·lules del coll uterí que són precursors del càncer, abans que comencin a causar símptomes i permetent que els tractaments siguin eficaços. El càncer cervico-uterí és una malaltia que és 90% previsible, si es realitza regularment la prova de Papanicolau. Aquesta prova l'han de realitzar totes les dones que hagin iniciat la seva vida sexual un cop l'any durant dos o tres anys consecutius, i si els resultats són negatius es repetirà de cada tres a cinc anys en cas de no haver-hi factors de risc i fins als 65 anys. Si hi ha factors de risc per càncer de coll d'úter (Factors hereditaris, edat, inici de relacions sexuals a edat precoç, contacte sexual, infecció per VPH o història personal de MTS, tabaquisme, multipart, immunodepressió, ingesta d'anticonceptius orals) el seguiment haurà de seguir sent anual.

Anàlisi[modifica]

Les mostres utilitzades per aquesta prova es prenen de tres llocs:

Si l'estudi es realitza durant l'embaràs, la mostra no es prendrà de l'endocèrvix, sinó únicament del coll uterí extern i la vagina.

Encara que es tracta d'una prova amb baixa sensibilitat (50-60%) i una alta taxa de falsos negatius (30%), en molts casos es tracta d'errors en la presa de mostra o del laboratori. Pot millorar la tècnica utilitzant la citologia en medi líquid que consisteix a diluir la mostra en una solució fixada per al seu processament (això permet a més l'estudi d'infecció per VPH).

Si el resultat és positiu, segons les circumstàncies particulars i el resultat concret de cada cas, hi ha diverses opcions: pot realitzar-se de nou la presa després de transcorreguts sis mesos o fins i tot fer un examen anomenat colposcòpia, que permet observar la lesió sospitosa in situ i prendre biòpsia. Un professional de la salut és qui ha d'orientar al pacient, tenint en compte totes les dades de la història clínica.

La prova de Papanicolau és un examen barat, fàcil i simple que qualsevol metge o infermera pot realitzar i que contribueix eficaçment al diagnòstic precoç del càncer del coll uterí. La mostra obtinguda ha de ser analitzada per metges especialitzats en anatomia patològica amb entrenament específic. El seu ús ha reduït les morts per càncer de cèrvix en més del 50%.

La irrupció de les vacunes contra el VPH podria canviar en els propers anys les estratègies en el diagnòstic precoç del càncer de cèrvix i per tant modificar la rellevància d'aquesta tècnica en favor de la detecció de VPH.

Per obtenir la mostra[modifica]

La mostra no s'ha de prendre durant el cicle menstrual. La pacient ha d'evitar estar aplicant òvuls per via vaginal. En el període de postpart s'haurà d'esperar de sis a vuit setmanes, per donar temps als canvis reparatius al coll de l'úter. A la postmenopausa, si a la primera mostra, no es van observar cèl·lules endocervicals, s'ha d'aplicar una crema intravaginal a base d'estrògens com tractament per tres setmanes, posteriorment es prendrà una mostra novament.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Lacruz Baralla, César. Citologia Ginecològica de Papanicolau a Bethesda. Editorial Complutense, 2003. (ISBN 84-7491-717-4)
  • Apgar, Brotzman, Spitzer colposcòpia Principis i Pràctica Editorial Mac Graw Hill, 2003 (ISBN 970-103642-5)