Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:51, 26 març 2012 amb l'última edició de EVA (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article tracta sobre Sant Fructuós de Tarragona. Vegeu-ne altres significats a «Fructuós de Braga».
Infotaula de personasant Fructuós de Tarragona, o
Fruitós
Biografia
Naixementmil·lenni I Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 259 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
amfiteatre de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Sepulturanecròpolis paleocristiana de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Tarragona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat21 de gener (martiri)
IconografiaCom a bisbe, amb Auguri i Eulogi
Patró deSant Fruitós de Bages, Aramunt, Boldís Sobirà, Llofriu, Músser
Infotaula de personasants Auguri i Eulogi
Biografia
Naixementmil·lenni I Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 259 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
amfiteatre de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Sepulturanecròpolis paleocristiana de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Tarragona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat21 de gener (martiri)
IconografiaCom a diaques, amb el bisbe Fructuós; a la foguera

Sant Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, ( ? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Sant Fruitós, fou bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica. Eulogi i Auguri eren els dos diaques del bisbe que van ésser martiritzats amb ell.

Biografia

De la seva vida no ens n'ha arribat més que les actes del seu martiri. Segons aquest document, en el context de les persecucions anticristianes de l'emperador Valerià I, Emilià, governador de la província Tarraconense, ordenà l'arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener del 259. Juntament amb ell, també foren fets presos els seus diaques, Eulogi i Auguri. El dia 21 foren jutjats i condemnats a cremar a l'estaca, pena que s'executà al mateix dia a l'amfiteatre. Sempre d'acord amb les actes del procés, els tres màrtirs, coronats i revestits, s'aparegueren després de morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins, per donar instruccions respecte el seu enterrament. La comunitat cristiana donà sepultura als cossos, se suposa que en l'espai on s'hi bastiria la necròpolis cristiana del Francolí, però no ha quedat constància del lloc precís.

De forma contemporània als fets, una figura anònima, possiblement un soldat, redactà unes actes del martiri de Fructuós i dels seus companys. Aquest document, conegut com la Passio Fructuosi, és considerat el primer document cristià històric a la península ibèrica, i tingué prou difusió com per a ser llegit de forma pública a les esglésies africanes: Sant Agustí en fa un panegíric en el sermó 273. Les actes també són citades pel poeta Prudenci (Aurelius Prudentius Clemens) en la seva obra Peristephanon (Corones del martiri), on dedica un himne als tres màrtirs.

A l'arena de l'amfiteatre, cap al segle V, es construí una basílica visigòtica dedicada a Sant Fructuós. Amb l'arribada dels sarraïns, el 711, les restes dels màrtirs van ésser trasllades a Itàlia pel bisbe Pròsper, a l'indret on es bastiria l'abadia de San Fruttuoso di Capodimonte. Posteriorment, part de les relíquies van retornar a Catalunya, a Sant Fruitós de Bages. D'allí, en 1372, van ser portades a la Seu de Manresa, a la cripta de la qual es veneren com un dels Cossos Sants. D'allí, se'n cedí una petita part a Tarragona).

L'església en celebra la festa el 21 de gener, el mateix dia del martiri. Fructuós és patró, entre d'altres, de Sant Fruitós de Bages, Aramunt, Boldís Sobirà (Lladorre) [1], Llofriu [2] i Músser.

L'any 2008, coincidint amb el 1750 aniversari dels fets, es va celebrar un any jubilar per part de l'Arquebisbat de Tarragona.

Institucions tarragonines que en porten el nom

Refranys

  • Si per Sant Fruitós fa sol, bon any, si Déu ho vol
  • Sembra l'all per Sant Fruitós i serà ben rabiós
  • Per Santa Agnès i Sant Fructuós fa el fred més rigorós

Notes

Bibliografia

  • Andreu Muñoz Melgar, Immaculada Teixell Navarro Tarraco Christiana: història i arqueologia Tarragona: Associació Cultural Sant Fructuós, 2005 (Edició en català, castellà, anglès, francès i italià)
  • Jesús Blanco Calvo; Rafael Muñoz Melgar Petita història de Sant Fructuós Barcelona: Mediterrània, 2003
  • Jordi Guàrdia Sant Fructuós, pare, pastor, màrtir Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2001
  • Miquel Estradé Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. 2a. edició
  • J. Torné i Cubells, et al. Actes de Màrtirs Barcelona: Proa, 1991
  • Pio Franchi dei Cavalieri Las Actas de San Fructuoso de Tarragona publicat a Boletín Arqueológico (Tarragona) 65-68 (1959)
  • Antoni Dalmau, text; Valentí Miserachs i Grau, música Mil anys. Oratori en quatre quadres del mil·lenari de Santa Maria d'Igualada, per a veus solistes, cor i orquestra El quadre I està dedicat a Sant Fructuós
Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Naixement:  ? Mort: 21 de gener 259
Títols
Precedit per:
?
Bisbe de Tàrraco
(Llista de bisbes de Tàrraco)
(?-259)
Succeït per:
?

Enllaços externs